El 9 d’Octubre és més que una data

7/10/2019

A les portes com estem d’una altra Diada Nacional del Poble Valencià, s’acceleren les activitats previstes i s’escampa pel nostre territori, propostes de tota mena. Des de l’àmbit escolar, fins al de les associacions més o menys compromeses amb allò que és nostre, s’afanyen a celebrar una data en què es va convenir històricament que era el moment de l’arribada del rei conqueridor, per incorporar l’antic regne de València, a l’Europa del segle XIII.

Des de fa anys que la comissió, formada per diverses associacions, sindicats i alguns partits polítics, convoca la manifestació de la vesprada, amb un claríssim caràcter reivindicatiu per tal de subratllar allò que encara resta per fer: l’aprovació de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública, la fi a la censura de TV3 al País Valencià, una Llei Valenciana d’Educació, una veritable vertebració territorial, un nou model de producció sostenible, integritat territorial real, una reforma de la Llei Electoral per suprimir l’entrebanc del 5%, la reclamació del deute històric i, enguany a més, la denuncia de manca de pressupostos generals.

Segurament, aquestes reivindicacions no les té clares ni el Partit Socialista ni l’organització que li fa de cobertura sindical, ja que tots dos, han anunciat que no pensen acudir a la convocatòria unitària i, d’aquesta manera, no hi ha cap mena de dubte que, la seua absència, pot provocar novament, el perill de legitimació del relat de la ultradreta, ja que, aquesta gent, pot donar a entendre que la convocatòria, pot considerar-se com una provocació per als sectors que ells representen.

Enguany el lema “El País que volem” sumarà la voluntat de les organitzacions que han anunciat la seua participació i la de milers de valencians i valencianes que tenen la mirada posada en tot allò que resta per fer, perquè la Diada Nacional del Poble Valencià, és una jornada que ha d’aprofitar per a posar de manifest la voluntat de ser del conjunt dels valencians i, reivindicar les llibertats nacionals perdudes des de fa més de 300 anys.

Cada any, hi ha raons més que suficients per a participar en aquesta mobilització que ja és històrica, perquè els motius per celebrar-la, resulten inherents al poble valencià des que el borbó del segle XVIII ens privà, per “dret de conquesta”, d’uns costums i d’una cosmovisió fonamentats en la pràctica antiga.

S’ha de visualitzar la necessitat de recuperar el dret valencià, malgrat la posició política dels partits que ja han votat en contra a la cambra legislativa territorial de l’altiplà, perquè tenim dret a redissenyar un estat propi i denunciar la pressió que ara mateix executa una estructura estatal inamovible i sense capacitat de diàleg i que supura valencianofòbia a base de l’espoli fiscal a què ens té sotmesos, si més no, des de l’arribada del franquisme.

No tinc cap mena de dubte que, aquest 9 d’octubre, ha de ser alguna cosa més que una data històrica i ha de saber encarrilar eixe clam contra les imposicions sobrevingudes. Però a més, ha de saber situar el País Valencià del costat dels nostres germans del Nord, que també pateixen incomprensió institucional, intransigència política i injustícia cívica.