El 92% de les discriminacions lingüístiques de l’administració autonòmica es concentren en la sanitat

Plataforma per la Llengua presenta al Parlament de Catalunya els informes sobre vulneracions de drets lingüístics del 2025: les queixes i denúncies es multipliquen en l’última dècada davant la passivitat de les institucions públiques.

La sanitat, principal focus de vulneració dels drets lingüístics

El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha comparegut davant la comissió de Política Lingüística del Parlament de Catalunya per a exposar les dades dels informes de queixes i de discriminacions en les administracions públiques corresponents a l’any 2025. Entre les conclusions més alarmants de l’estudi destaca que el 92% de les discriminacions exercides per l’administració autonòmica tenen lloc en el sector sanitari (69 dels 75 casos registrats en aquest àmbit governamental). A més, el 38,1% de les queixes adreçades contra les administracions autonòmiques van estar relacionades amb l’atenció en centres de salut i hospitals.

Segons ha assenyalat l’entitat, tot i que la Llei de política lingüística de 1998 fixa l’obligació de conèixer la llengua pròpia a tots els empleats públics, en el sistema sanitari s’han detectat proves d’avaluació que no garanteixen el nivell requerit, així com una contractació recurrent mitjançant procediments d’urgència que eludeixen el requisit lingüístic. Dades del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya de 2023 indiquen que el 30,9% dels metges que exercien al territori no parlaven català i un 13% ni tan sols l’entenia.

Una dècada d’escalada en les queixes i denúncies

Les xifres recollides pel Servei de defensa dels drets lingüístics reflecteixen un augment sense precedents de la conscienciació ciutadana i del malestar social davant la falta de resposta institucional. En l’última dècada, les queixes tramitades per l’entitat han experimentat un creixement del 822,8%, passant de les 395 registrades el 2016 a un total de 3.645 l’any 2025.

De manera paral·lela, les discriminacions comptabilitzades han passat de 25 casos el 2018 a 176 el 2025, la qual cosa suposa un increment del 604%. Cal destacar que el 99,4% de les discriminacions documentades en l’informe de 2025 van arribar directament a través dels canals d’atenció de la mateixa entitat. Quant al repartiment institucional, el 42% de les queixes contra el sector públic es van adreçar a l’administració autonòmica i el 28,9% a l’estatal; pel que fa a les discriminacions, el 42,6% es van produir en l’àmbit autonòmic i el 43,2% en l’estatal.

Infracció de la legalitat i impunitat estructural

L’informe remarca que la gran majoria d’aquests episodis responen a fets directament contraris al dret vigent: el 79,5% de les queixes i el 96% de les discriminacions de 2025 van ser per actuacions il·legals per part dels empleats públics.

Aquesta realitat troba l’origen, d’una banda, en un marc jurídic estatal asimètric derivat de la Constitució de 1978 —que imposa el deure de conèixer el castellà mentre sotmet la llengua pròpia a un principi de territorialitat estricta— i, d’altra banda, en la pervivència de prejudicis ideològics en determinats sectors de l’administració. Molts dels abusos es produeixen sota la justificació de proclames com “estamos en España” o “por educación, tienes que hablar castellano”, imposant la preeminència d’una llengua per damunt dels drets lingüístics fonamentals dels ciutadans.

Davant aquest escenari, el president de Plataforma per la Llengua ha conclòs amb un diagnòstic clar sobre la passivitat de les diferents esferes de govern: «Cap de les administracions públiques demostra tenir una voluntat real de fer respectar els drets lingüístics».