El benestar i la qualitat de vida als territoris en l’agenda de la política autonòmica

12/04/2022

A mitjan novembre d’enguany, els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la publicació d’un Índex de Salut de les Ciutats, el qual ha estat elaborat pel grup DKV amb el suport de la consultora Idencity. Cal parar atenció en l’abast d’aquest estudi, tant l’espacial com el temàtic. Pel que fa a l’espacial, es tracta d’un treball centrat en 52 ciutats de l’Estat espanyol, totes les capitals de província més les dues ciutats autònomes. En aquest treball s’ha parat una atenció particular a quatre ciutats grans: València, Barcelona, Madrid i Saragossa. Al seu torn, en la vessant temàtica, el focus d’atenció s’ha dirigit a l’estat de salut o grau de benestar de la població, però també als determinants d’aquest benestar. Això ha implicat recórrer a sistematitzar informació relativa a cinc dimensions principals, les quals agrupen 12 categories i una bateria de 78 indicadors. La salut de la població, l’entorn físic, les condicions socioeconòmiques i laborals (l’entorn socioeconòmic), la comunitat i l’entorn sanitari i de salut són les cinc dimensions o focus principals d’atenció (amb 24, 15, 12, 10 i 17 indicadors en cadascun d’aquests camps, respectivament).

La utilitat d’aquesta mena d’exercicis és evident, particularment si pensem en l’elaboració de les polítiques socioeconòmiques, una idea que ja apuntàvem en aquesta mateixa secció fa poc més de tres anys. I això perquè, sense aquesta informació, és força complicat identificar els problemes que tenim al davant, avançar-nos als que s’agreujaran en un futur immediat, detectar els principals factors determinants de tots aquests problemes, i també perquè són un ingredient necessari per a desplegar un exercici seriós d’avaluació destinat a determinar si la política adoptada està tenint l’impacte esperat.

Per tant, tot i felicitar-nos per l’esforç i el pas endavant que representa la iniciativa a la qual acabem de fer esment, hem de dir que des del País Valencià es queda curta, ja que clarament resten fora la major part de municipis i comarques. Més encara, hi ha mancances en aquesta vessant que no s’atenen adequadament des de la Generalitat Valenciana. És cert que s’alimenta un Banc de Dades Territorial, la informació del qual es difon a través del web del Portal Estadístic de la Generalitat. Amb tot, això caldria completar-ho amb diverses actuacions addicionals. En primer lloc, amb la recuperació de l’Institut Valencià d’Estadística, el qual es va dissoldre en l’etapa de retallades pressupostàries iniciada ara fa una dècada. També, amb la definició i concreció de l’escala o les escales espacials a les quals ha d’estar referida la informació generada i recollida (municipis, agrupacions de municipis, barris de les ciutats grans…). A més, seria profitosa la creació d’un observatori socioeconòmic que interpretara la informació generada i elaborara informes seriosos sobre el diagnòstic i l’evolució de la situació socioeconòmica, i també sobre l’avaluació de les polítiques que es van adoptant. Finalment, no estaria gens malament que aquest observatori es completara amb una xarxa d’observatoris socioeconòmics en els distints territoris.

Per tal d’anar superant les actuals mancances, el treball realitzat en altres comunitats autònomes pot servir de font d’inspiració. Sense haver-hi aprofundit, potser els casos d’Aragó o d’Andalusia ens servirien, i de segur que n’hi ha més. A Aragó s’elabora un Índex sintètic de desenvolupament territorial a partir d’un grapat d’indicadors en camps diversos, en la mateixa línia que l’Índex de Salut de les Ciutats amb què hem obert aquest article, però amb l’avantatge que aquest índex es calcula anualment per al conjunt de municipis i comarques de la comunitat autònoma. A més, un dels atractius del cas aragonés és la pluralitat d’actors integrats en l’Observatorio Aragonés de Dinamización Demográfica y Poblacional, organisme vinculat a l’elaboració de l’esmentat índex i els seus components. Al seu torn, a Andalusia es va publicar en 2011 el Tercer Informe de Desarrollo Territorial de Andalucía 2010, a partir de la col·laboració entre les universitats i la Junta de Andalucía. És cert que en els últims anys no hi ha novetats al respecte, però la metodologia emprada i la dinàmica de col·laboració en el procés d’elaboració poden servir de mostra. I als exemples externs es pot afegir també, dins l’àmbit del País Valencià, la tasca que es realitza des de Social·Lab (Laboratori de Ciències Socials de la Universitat de València), on, entre altres línies de treball, s’està avançant en la consolidació d’uns Observatoris de la Societat Valenciana. Aquesta és una iniciativa que a hores d’ara aplega sis camps d’anàlisi: condicions de vida, demografia, mercat de treball i territori, migracions, persones sense llar i, finalment, pobresa i renda de la població. Una tasca, la de Social·Lab, que sens dubte podria facilitar tant la definició d’un índex agregat de desenvolupament territorial al País Valencià (i dels seus ingredients), com l’elaboració d’un informe de desenvolupament territorial i també la col·laboració amb una potencial xarxa territorial d’observatoris socioeconòmics. Amb totes aquestes noves eines es facilitaria la tasca de definició i avaluació de polítiques territorials al nostre país.

Sembla que en l’actualitat hi ha sensibilitat i voluntat polítiques davant les particularitats i desigualtats territorials; ara només hi falta una empenta perquè les qüestions territorials guanyen protagonisme dins les prioritats d’actuació del govern de la Generalitat Valenciana.