El bisbe Jacques Gaillot

15/10/2020

Fa 25 anys, la Santa Seu destituí el bisbe d’Evreux, Jacques Gaillot. El bisbe «roig», que defensà els immigrants fins i tot enfrontant-se a les lleis de repatriació, sempre es mantingué al costat dels més desafavorits de la societat i es convertí en la veu dels qui no tenien veu.

En una entrevista el 2011, el bisbe Gaillot deia a propòsit de la seua destitució per part de la Santa Seu: «Uns dies abans vaig ser cridat a comparèixer al Vaticà sense saber per què. En menys d’un dia es va decretar la meua expulsió de la diòcesi. El cardenal Bernardin Gantin, prefecte de la Congregació dels Bisbes, em va proposar que firmara la meua dimissió i així se’m permetria tindre el títol honorífic de bisbe emèrit d’Evreux. No vaig firmar res. Aleshores em nomenaren bisbe de Partenia (en l’actual Algèria), una diòcesi que no existeix des del segle V». El bisbe Gaillot deia amb motiu del seu cessament: «No tinc proves concretes de per què em van destituir. Fonts fiables em contaren que el govern francès, en particular el ministre d’Interior d’aquell temps, Charles Pasqua, té alguna cosa a veure en la decisió del Vaticà» de destituir el bisbe «roig». Per això, el bisbe Gaillot afegia: «El Vaticà i el govern francès volgueren  aïllar-me».

Una vegada destituït, Gaillot es va convertir en advocat de les causes perdudes, defenia els més pobres de la societat i sʼenfrontava a la injustícia, que sempre trepitja els més vulnerables. Quan deixà la diòcesi d’Evreux, com que el bisbe Gaillot no tenia on allotjar-se, es va «instal·lar durant un any en un edifici recuperat per famílies sense llar i estrangers sense documents, a París».

L’octubre de 2001, el bisbe dels pobres defensà l’obertura de fronteres i la solidaritat amb els estrangers. Gaillot deia: «Abans de pertànyer a un país o a una cultura, som habitants del planeta. Abans de ser del Nord o del Sud, som ciutadans del món».

El 1991, durant la Guerra del Golf Pèrsic, Gaillot condemnà el bloqueig contra lʼIraq i el 1987, a Sud-àfrica, el bisbe «roig» es va manifestar contra l’Apartheid. Igual que el papa Francesc, el bisbe Jacques Gaillot deia també: «El comerç d’armes és un veritable atemptat als drets humans. El que més m’inquieta és el desequilibri entre el Nord i el Sud, la violència institucional, els xiquets que moren de fam».

Cal recordar que l’Abbé Pierre definí la destitució del bisbe «roig» com «un error dels que està plena la història de l’Església». Vint-i-cinc anys després de la destitució del bisbe Gaillot (que va escriure el llibre Una Església que no serveix, no serveix per a res), ara, amb la primavera del papa Francesc, és necessari recordar-lo: fou un home lliure, germà dels més pobres i bisbe de les perifèries.