El BOE ja ha publicat 69 normes discriminatòries amb el català durant la primera meitat de 2026

Plataforma per la Llengua denuncia que el marc jurídic espanyol i europeu continua privilegiant el castellà i limita la presència del català en àmbits com l’etiquetatge, la banca, les eleccions o l’accés a l’Administració.

El català continua topant amb un marc jurídic que el situa en una posició de desigualtat. Segons l’anàlisi trimestral de Plataforma per la Llengua, durant els primers sis mesos de 2026 s’han publicat al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) 69 normes que estableixen un tracte lingüístic discriminatori envers el català: 34 durant el primer trimestre i 35 durant el segon.

D’aquest segon grup, 16 normes tenen origen europeu i 19 provenen directament de les institucions de l’Estat espanyol. En tots els casos, l’entitat denuncia que el castellà gaudeix d’un estatus jurídic privilegiat que no té el català, tant perquè és l’única llengua oficial de l’Estat espanyol com perquè és l’única llengua de l’Estat reconeguda oficialment per la Unió Europea.

Així, entre les normes publicades durant el segon trimestre, hi ha disposicions que imposen o prioritzen el castellà en àmbits tan diversos com l’etiquetatge de productes fitosanitaris, la informació bancària, la participació en eleccions municipals o l’accés a determinades ajudes públiques.

Una desigualtat que també es projecta des d’Europa

Per a Plataforma per la Llengua, una part important d’aquesta discriminació no es produeix únicament en l’àmbit estatal. Les normes europees que estableixen obligacions lingüístiques per a les llengües oficials dels estats membres acaben beneficiant el castellà dins de l’Estat espanyol, mentre que el català queda exclòs d’aquest reconeixement.

L’entitat recorda que el català no és llengua oficial de la Unió Europea i assenyala que aquesta situació és conseqüència de decisions polítiques que han impedit fins ara el seu reconeixement institucional a escala comunitària.

Un problema estructural

Més enllà de les normes concretes, Plataforma per la Llengua considera que aquesta realitat respon a un sistema jurídic estructuralment desigual. L’article 3 de la Constitució espanyola estableix el castellà com a llengua oficial de tot l’Estat i en fixa el coneixement com un deure general, mentre que l’oficialitat de les altres llengües queda limitada als seus territoris «respectius».

Segons l’entitat, aquest esquema es reprodueix posteriorment en àmbits específics de la legislació, com el consum, l’etiquetatge o l’accés a l’ocupació pública.

Per això, Plataforma per la Llengua defensa que aquesta desigualtat no és inevitable ni respon a una qüestió estrictament tècnica, sinó a una determinada concepció política de l’organització lingüística de l’Estat. L’entitat reclama avançar cap a un model de reconeixement més igualitari de les llengües i alerta que la discriminació jurídica del català continua condicionant-ne l’ús normal en nombrosos àmbits de la vida pública i econòmica.

L’anàlisi de les normes publicades al BOE forma part del seguiment trimestral que Plataforma per la Llengua fa del marc jurídic estatal i europeu per identificar les disposicions que estableixen diferències de tracte lingüístic entre el castellà i el català.