El calvari valencià

Imatge de la cinquena manifestació per a exigir la dimissió de Mazón el passat 1 de març.

Per tal de llegir aquesta opinió que ara es publica, convé utilitzar com a paisatge sonor, el “Rèquiem” de Mozart; així que posats amb antecedents i dibuixat l’escenari sobre el qual es recomana la seua lectura, ens adrecem a recórrer el nostre particular calvari. El calvari valencià que encara ara, es troba patint una franja gran de persones, famílies i poblacions de la nostra geografia.

Oració inicial: Forces de la terra i l’univers, preguem perquè la mà destra de la jutgessa de Catarroja, no es deixe embolicar pels cants de sirena, els nyaps i les mentides que es propaguen interessadament per salvar-li l’esquena al Molt Deshonorable i, la seua actuació com a magistrada, ens permeta recuperar la pau i la creença amb la justícia humana.

Primera estació: L’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) i l’Agència Valenciana de Meteorologia (AVEMET), anuncien a meitat d’octubre, l’arribada d’una DANA de dimensions indeterminades, però que marca una forta depressió.

Segona estació: Uns dies abans del 29 d’octubre, totes les agències de meteorologia del conjunt de l’Estat, alerten sobre les dimensions de la Gota Freda que s’està formant sobre la península Ibèrica. Sols els incrèduls i els “terraplanistes” neguen aquesta evidència.

Tercera estació: El dia d’abans del 29 d’octubre, l’alerta màxima s’estableix entre els gabinets responsables d’estudiar la meteorologia i no paren de llançar missatges perquè la població en siga conscient del que pot passar si els models de l’oratge no erren la predicció.

Quarta estació: Des de primera hora del dimarts 29 d’octubre, que els mitjans de comunicació han començat a informar la ciutadania sobre l’estat de la pluja i com les capçaleres de rius i barrancs baixen saturades d’aigua de pluja i escorrenties.

Quinta estació: Mentre la televisió i la ràdio autonòmica mostren la crescuda descomunal del Barranc de Xiva, el Molt Deshonorable participa en un acte en què li atorguen un guardó al Palau de la Generalitat.

Sexta estació: Arriben les primeres veus d’alarma provinents de Requena-Utiel, es coneixen les primeres notícies de rescats de persones atrapades a les seues vivendes, però el Molt Deshonorable, decideix marxar de “dinarot”.

Sèptima estació: La consellera responsable d’emergències d’aleshores, Salomé Pradas, intenta posar-se en contacte amb el cap del Consell, sense obtenir satisfacció ni cap classe de recomanació davant del que s’atansava sobre la demarcació de València en conjunt. Mazón estava “fora de cobertura”.

Huitena estació: Quan els presents al CECOPI decideixen emetre l’alerta generalitzada, han fet tard i a la comarca de l’Horta (sobretot) es triplica el nombre de persones desaparegudes i de mortes al de la riuada de 1957, sense que ningú haja demanat perdó encara per aquesta negligència.

Novena estació: El Molt Deshonorable sembla que fa acte de presència a les instal·lacions del telèfon d’emergències (que dit siga de pas va tan col·lapsat de telefonades com el Barranc de Xiva i el riu Magre) segons una imatge trucada pels seus gabinets.

Desena estació: El responsable en cap de l’executiu valencià, s’enfunda en un jupetí roig per donar sensació que controla la situació, sense aconseguir-ho de cap manera perquè l’errada havia estat tan grossa, que el seu referent nacional arribà a dir que es trobava “noquejat”.

Onzena estació: Apareix el president del govern estatal vestit de “faena” i rep públicament i en directe, la gratitud del Molt Deshonorable. Mazón carrega aleshores amb la creu dels primers nyaps i mentides per intentar escapolir-se de la seua responsabilitat.

Dotzena estació: Mazón cau per primera vegada en la seua pròpia trampa i no para d’embolicar la troca cada dia que compareix davant dels mitjans de comunicació per fer declaracions contradictòries i per endollar el ventilador per intentar que recaiga la seua responsabilitat, entre altres organismes.

Tretzena estació: Es convoca una enquesta consultiva, mal dita “de llibertat d’ensenyament” per poder recuperar la “Batalla de València”, amb un intent de diluir les exigències de les manifestacions muntades contra el cap del Consell cada 29 de cada mes.

Última estació: L’estat de crispació no arriba al carrer (de moment) però inunda la cambra legislativa valenciana, on el “partit podrit” i el que porta nom de diccionari, fan de dic perquè el conseller en cap aguante l’embat i arribe a poder cobrar els 75.000 euros l’any que li pertoquen per haver protagonitzat tot aquest sainet.

Oració final: Allibereu-nos senyor de mentiders, trapatroles i oportunistes que no s’estimen el nostre poble i no paren de medrar per tal d’embrutar l’art de la política i de les coses ben fetes, en favor de les persones necessitades, desprotegides i oblidades a causa d’una negligent gestió. Sols espere que la veritat de la justícia pose les coses en el seu lloc i tot torne a tenir el valor que tenia abans d’aquesta trista barrancada. Amén.