Tens 0 productes a la teua cistella
El dia 29 d’abril a la Facultat de Formació del Professorat vaig tindre el privilegi d’assistir a la lectura de la tesi doctoral d’Enric Parreño sobre El Cant de la Carxofa a Alaquàs. Història, anàlisi i aplicació didàctica en contextos educatius. L’autor, professor i director de la banda de música d’Alaquàs, acompanyat de la seua directora de tesi i davant d’un tribunal format per professors de diferents universitats, va explicar de forma magistral la naturalesa i significat del Cant des de perspectives històriques, culturals, pedagògiques i musicals. I ben aviat, la defensa de la tesi es va convertir en una lloança a la cultura religiosa popular, a la tradició local i als valors morals de l’educació.
El Cant de la Carxofa es compren quan manifestem el do particular d’escoltar-lo i ens emocionem davant la seua representació. És la sensibilitat d’allò que som i fem la que es fa patent quan l’escoltem. És el comportament col·lectiu de les persones anònimes que acudeixen a la representació els dies de la Verge i del Crist el que es deixa veure de forma nítida a les explicacions del doctorand. És l’amor a la tradició popular, als seus protagonistes, a les seues actituds, el que motiva la investigació d’Enric Parreño.
La tesi reconeix el lideratge intel·lectual de la gent del poble a través dels moments d’or de la representació. Els músics toquen els seus instruments a prop de les imatges de la Verge i del Crist mentre als seus voltants centenars de persones escolten la melodia i miren extasiades l’artefacte en forma de carxofa que a poc a poc s’obri al cel. De prompte, un angelet, amb la seua veu, inicia una anada i tornada de sentiments dirigits cap a la Verge, el dia 8 de setembre; i el Crist, l’endemà. L’emoció dels centenars d’assistents converteix aquells instants en una història fascinant i sensible, en una obra amb ànsies d’eternitat. I des d’aquests moments el Cant entra per sempre en la vida de tots els que l’escolten fascinats amb les imatges, l’harmonia, els llenguatges i els valors espirituals que es representen. Després d’escoltar-lo, ningú vol perdre’s, cada mes de setembre, aquella conversació musical convertida en vincle secret i misteriós de la gent que s’agrupa al seu voltant i l’escolta.
La investigació portada endavant per Enric Parreño durant cinc anys ha estat un treball intens i meditat. Enric ha revisat críticament la literatura sobre el Cant fins a aconseguir una panoràmica profunda i intel·ligent, que li ha permés reflexionar sobre la celebració angelical o sobre la formació musical que es dona als xiquets que fan del motet una oració pública. Els materials didàctics i els arranjaments musicals elaborats al llarg del temps; la creació artística dirigida a la col·lectivitat, el valor integrador de la participació oberta dels xiquets en la prova de l’àngel o l’espai de carrer com a capella per a l’oració… ens converteix a tots en admiradors d’aquesta forma d’art i dels seus corrents creatius que deriven en celebracions cíviques, exposicions, trobades…, i també en aquesta tesi doctoral.
La presidenta del tribunal, al finalitzar l’exposició, entre altres lloances, va dir que la d’Enric era una tesi útil. A mi em va fer pensar que aquesta obra d’investigació era un punt d’arribada, però també un punt de partida. El Cant de la Carxofa és una empresa col·lectiva d’Alaquàs i també d’altres pobles: Silla, Picassent, Catarroja, Quart de Poblet, Manises, Vila-reial, Aldaia, Cabdet…; també d’institucions com la Unió Musical, Quaderns d’Investigació, els Amics i Amigues del Cant de la Carxofa d’Alaquàs; els Amics de la Carxofa de Castellar-Oliveral, la Venerable Orden Tercera del Carmen, la Confraria del Crist dels Afligits del Canyamelar…, i altres moltes associacions que en cada poble tenen cura de les cerimònies, les creacions artístiques i els projectes col·lectius que es fan en honor d’aquest motet singular. Ara mateix, ajuntaments i institucions, estem compromesos a aconseguir que el Cant de la Carxofa siga declarat Bé d’Interés Cultural. Res millor que una tesi doctoral per continuar aportant saviesa i coneixement a aquesta obra col·lectiva que abasta generacions.
Enhorabona, Enric; moltes gràcies també.
