El canvi climàtic en les nostres vides

28/12/2021

És impossible saber de debò si el canvi climàtic provocarà prou més sofriment que no pas la pobresa, la misèria i la ignorància plegades, però els esdeveniments que estem vivint a hores d’ara indiquen que aquestes calamitats podrien empitjorar i, fins i tot, crear-ne de moltes més.

Si els experts en «futurologia» no s’equivoquen, s’acosta un patiment autèntic a escala colossal: grans ciutats inundades, xifres milionàries de desplaçats, àmplies regions arrasades per onades de calor, sequeres prolongades, deus seques, conreus malmesos, fams, deshidratacions, desaparició de la higiene, malalties en forma de plagues —com l’actual pandèmia—, guerres entre veïns desesperats per l’escassetat d’aigua i, al final, la mort. Centenars de milions de morts; o milers de milions fins i tot. Vides humanes fetes malbé pertot arreu. Existeix la possibilitat que ocórrega tot açò o són tan remotes les prediccions que no superarien una anàlisi seriosa?

Certament, hi ha massa factors desconeguts per a asseverar que conseqüències tan funestes s’hi produesquen. Un d’ells és quin tipus de reacció —o manca de reacció— exterioritzarà la gent al llarg de les pròximes dècades. Ara bé, per molt llunyana que ens semble l’hecatombe planetària, seria suïcida que obviàrem la possibilitat d’aquests esdeveniments sols perquè no puguem confirmar-los de forma segura o perquè no puguem especificar-los millor. Infravalorar perills, en general, pot conduir-nos al desastre definitiu.

Els responsables de la trajectòria de la població mundial haurien de fer ja una anàlisi més precisa mitjançant un esquema de cost-benefici aplicat a dues formes de procedir diferents —una de suau i una altra de radical— respecte del canvi climàtic. En realitat, fa temps que haurien d’haver-se plantejat i formulat amb rigor les alternatives per tal que els interlocutors —tots els ciutadans del planeta— poguérem sospesar-ne a fons els costos i beneficis.

La concreció permet de prendre decisions bastant encertades sobre com actuar i davant quins perills ens podem trobar. Fins i tot, a fi que aquesta concreció fos encara major, l’esquema cost-benefici hauria d’admetre també l’apartat de probabilitats i assignar valors numèrics als resultats de cada opció. Amb això, es calibraria bastant encertadament com de bé o malament funcionaria cada opció i, amb una simple ullada, es facilitarien les decisions finals.

Ara bé, una anàlisi basada tan sols en el càlcul de costos-beneficis i probabilitats és subjectiu, perquè el valor que cada un li donem pot ser diferent. Es pot veure, per exemple, a l’hora d’invertir una quantitat de diners. Hi haurà qui valore un guany reduït a llarg termini i qui preferesca arriscar molt d’un cop malgrat les possibles pèrdues.

Realment, el mètode «cost-benefici + probabilitats» presenta aspectes que es podrien concretar fonamentalment en tres. El primer, que l’interrogant es podria resoldre si assignem valors numèrics a probabilitats, guanys i pèrdues. El segon, que les valoracions numèriques no sempre aporten una escala de valors objectivament correcta. Per exemple, la «moneda» adequada per a mesurar el canvi climàtic és aquella que valora vida i benestar de l’ésser humà en termes d’impacte. El tercer, que la construcció d’una escala de valors apropiada pot dependre d’un plantejament qualitatiu previ al procés de la presa de decisions.
Els economistes s’equivoquen quan rebutgen el plantejament qualitatiu. Suggereixen que tot —incloses les preferències— es pot mesurar mitjançant el plantejament costos-beneficis-probabilitats. Llavors, com mesurarien monetàriament la pèrdua d’un ésser estimat o l’enfonsament d’una empresa en la qual s’ha posat tota la vida? Quina quantitat de diners podria neutralitzar el dol resultant? Seria la mateixa quantitat per a tothom? Consegüentment, l’escala de valors més bàsica ve determinada per la qualitat de les vides humanes, que no sempre permet una mesura precisa mitjançant unitats monetàries.

Si ens aturem a pensar en nosaltres mateixos, seria interessant que intentàrem recordar quantes decisions vitals importants hem pres després d’una anàlisi quantitativa del model cost-benefici. La realitat és que ens decidim per una opció o una altra després d’una acurada reflexió de caràcter qualitatiu. És més, malgrat haver iniciat aquesta reflexió mitjançant el model cost-benefici, acabem desembocant en el qualitatiu. Ara bé, no està gens malament començar-ne pel quantitatiu, perquè «confeccionar llistes» de costos-beneficis ens obliga a considerar i imaginar de forma eficient els diferents aspectes de cadascuna de les opcions futures. Amb tot i això, al final, acabarem incloent-hi el model qualitatiu, perquè hi ha factors emocionals força importants.

El pacient lector es podria preguntar per què començar pel quantitatiu per acabar en el qualitatiu i no a l’inrevés o anar directament al segon. Doncs, perquè el qualitatiu per ell mateix no és suficient, ja que sobreestima o subestima factors que son producte d’experiències personals que podrien ser traumàtiques i que, en conseqüència, no ens permetrien veure clar i ens durien pel «mal camí».

Així doncs, els models útils i l’ordre adequat en què es desenvolupen són vitals en situacions greus —no en totes, per descomptat— com és la nostra actitud davant el canvi climàtic. No obstant això, convé apuntar que no existeixen massa estadístiques fiables que ens ajuden a decidir davant les opcions que se’ns presenten, incloses les més rellevants. La via més adequada, en aquest sentit, és emprendre una reflexió qualitativa atenta.

Però tornem al canvi climàtic. Si ens prenem seriosament els terribles suposats apuntats al començament, haurem de valorar el que ocorreria i implicaria en el cas de ser certs. Podríem començar pel mètode quantitatiu —malgrat tractar-se d’una qüestió personal i, doncs, emocional— analitzant la situació descrita des de tots els angles possibles. Com a exemple, comencem recordant les grans eleccions de les nostres vides, com són elegir amb qui viure la resta dels nostres dies o la casa on residir o la carrera a estudiar o l’educació que volem donar als nostres fills… Certament, es tracta d’eleccions subjectives que resulten de valoracions qualitatives basades en els pros i els contres que tenim en l’àmbit personal. Si apliquem al canvi climàtic un llistat basat en el model costos-beneficis-probabilitats, podríem assignar valors numèrics a aquestes eleccions? De quins valors numèrics es tractaria? Tindríem bastant amb un model quantitatiu? A continuació, podríem aplicar el model qualitatiu i, després de les primeres conclusions, preguntar-nos si existeixen alternatives menys traumàtiques per a fer-li enfront del canvi climàtic.

Un cop resolts els interrogants anteriors, convindria que ens preguntàrem si hauríem de considerar com a decisió vital prendre’ns seriosament el canvi climàtic i de quina forma afectaria les futures generacions.

En el cas d’optar per alternatives menys traumàtiques —que és l’últim suposat— o més «suaus», no és segur que existesquen o que puguem trobar-les; tampoc que no siguen menys perilloses que les ja existents, que són les que mantenen les pràctiques actuals basades en el capitalisme.

Per quina via optar, doncs? Per la ja suggerida, que consisteix a aplicar al model qualitatiu aspectes de l’anàlisi cost-benefici mitjançant la incorporació de les alternatives ja existents i altres de noves.

Un cop establertes les conclusions provisionals derivades del nostre raonament, convindria fer-nos dues preguntes clau: quan ens preocupa el futur? —el nostre i/o el dels nostres descendents— i quins són els possibles efectes de limitar el canvi climàtic?

Els convide a començar a confeccionar les llistes…