La revista degana en valencià

El canvi de model econòmic de les Balears, realitat o utopia?

16/08/2021

Un exemple del turisme d’excessos que ens condemna any rere any.

Cada una de les illes que conformen l’arxipèlag balear, siguin les Gimnèsies o les Pitiüses, s’incorporà al boom turístic a partir de la segona meitat del segle XX –i s’hi adaptà– de manera diferent. Molts anys han passat des d’aleshores, temps en què les polítiques ambientals i de protecció del territori han esdevingut essencials per a la conservació –o no– del paisatge. A tall d’exemple, a Menorca, on s’ha treballat molt en aquest sentit, no hi ha hagut la massificació i destrucció del territori com sí que ha passat a la Gimnèsia Major. Ara bé, malgrat que Mallorca destaqui pels grans desastres ambientals que s’hi han realitzat, també s’ha de tenir molt en compte tota la lluita que es va dur a terme –i que continua– des de l’activisme del GOB fins a arribar a sectors polítics de l’esquerra verda. Malgrat l’esforç d’aquests, va predominar la política del ciment i dels hotels a primera línia de costa. Ara bé, també és de destacar tota la protecció que s’ha fet i es continua fent d’espais naturals com sa Dragonera, Mondragó, es Trenc o el Parc Natural de Cabrera. A poc a poc, s’hauria d’anar prenent una mica de consciència de salvaguarda del territori i de l’ús finit dels recursos.

Una altra problemàtica relacionada amb el paisatge i la turistificació de masses són les zones considerades madures, que han patit la degradació de les estructures, que abarateixen els costos perquè són menys atractius i, per tant, menys competitius. En conseqüència, el turisme que es promou és de baixa qualitat, de l’estil del turisme d’excessos tan típic dels darrers anys, quan han estat nombroses les notícies i vídeos de fets com els famosos balconing. Algunes d’aquestes zones madures que, malgrat tot, avui en dia mantenen aquest model estan a les zones de s’Arenal, Magaluf o Calvià. En canvi, altres zones de l’illa que també estaven en una situació similar i amb una degradació important han sabut reconvertir aquest model per oferir una destinació familiar de qualitat. Aquest és el cas de zones com Can Picafort o Alcúdia, que en aquests darrers anys han fet grans inversions de remodelació dels hotels o aparthotels per defugir el turisme d’excessos que no beneficiava la seva imatge i tampoc agradava a la comunitat.

Arran de la pandèmia de la covid-19, es materialitzà encara més la necessitat d’un canvi de model econòmic, és a dir, diversificació: no dependre quasi en exclusiva del sector turístic. Aquesta reflexió, però, possiblement només s’ha fet a sectors de la població que encaixen al perfil polític més d’esquerres. Per contra, gran part de la societat o no es qüestiona el model econòmic o, si ho fa, renega de qualsevol canvi perquè «vivim del turisme».

L’esquerra ha de ser capaç de teoritzar i liderar el canvi de model econòmic. Això és essencial, sobretot per a nosaltres que vivim enmig del Mediterrani i serem –o som ja– dels primers a patir els grans efectes del canvi climàtic. Ara bé, de res serveix defensar, proposar i liderar un canvi de model econòmic que consisteixi en un decreixement del turisme sense una alternativa real i factible.

Aquests darrers dies, els diaris d’arreu de l’Estat espanyol van carregats de notícies del macrobrot de covid-19 que s’ha produït entre estudiants de viatge de final de curs a Mallorca. La gran majoria d’aquests estudiants, de diferents punts de la península, han fet el viatge a través d’una empresa que ho organitza tot, des dels vols, els hotels i les activitats, com el concert produït a la plaça de toros de Ciutat que va haver de ser suspès i desallotjat per incompliment de les mesures sanitàries i per no disposar dels permisos pertinents. Ara, uns dies després del concert i de diferents activitats en què presumptament no es garantien les mesures sanitàries recomanades, s’ha detectat un brot molt important que ja supera els 850 infectats per la covid-19. A partir d’aquí, la feina dels rastrejadors ha estat cercar totes les persones que puguin haver estat en contacte amb els positius, realitzar una PCR i confinar-los a un hotel covid. La problemàtica recau en el sentiment de segrest que estan sentint aquests menors confinats per motius de salut pública, demostrant zero empatia, zero responsabilitat i molta hipocresia. Això pel que fa als viatgers, tenint en compte que qui ho permet i qui ho organitza són els que secunden el vertader problema: el turisme d’excessos.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top