La revista degana en valencià

El canvi nomenclatura, una oportunitat per dignificar

16/06/2021

Enmig de la voràgine que suposa viure en una pandèmia mundial, el món i la vida continuen i el mes de març a Palma, que no Palma de Mallorca, ha estat mogudet. El 22 de març es va fer públic el canvi de nom de 12 carrers de Ciutat pel seu origen franquista en compliment de la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtic de les Illes Balears.

Ha de quedar clar que aquest fet segueix la línia de les actuacions en memòria històrica i democràtica de la passada legislatura i de l’actual. L’equip de govern que actualment regeix l’Ajuntament de Palma està format per representants de tres partits: Més per Palma, Podemos Palma i Palma PSOE, i és, de fet, Més per Mallorca –en el qual s’engloba Més per Palma– qui ha portat per bandera sempre l’eliminació de la simbologia franquista dels carrers. I, de ben segur, han estat una peça fonamental pel canvi de la nomenclatura d’aquests carrers de la capital de l’illa. Ara bé, aquest és, o almenys ho és a parer meu, el punt de partida, ja que resten encara tres vies importants que duen per nom Avinguda Portugal, Avinguda Alemanya i Via Roma a Ciutat, en referència als règims totalitaris i de caràcter feixista d’aquests estats a finals dels anys trenta del segle XX.

Després d’anunciar-se a través de mitjans de comunicació i les xarxes socials aquests canvis en la nomenclatura dels carrers, la polèmica restà servida. Fou precisament a les xarxes socials on el debat va ser més intens quan alguns es queixaven perquè no entenien el motiu pel qual es varen decidir eliminar els carrers amb els noms de Cervera, Churruca i Gravina. Segons els usuaris de les xarxes socials més concorregudes, aquests no foren personalitats de procedència franquista, i de la mateixa manera passà amb el carrer Toledo. Després de temps, discussions i polèmiques, l’Ajuntament de Palma via Twitter va respondre afirmant que aquests noms no fan referència a persones en concret sinó a vaixells de l’armada franquista i que, de fet, es triaren pel seu gran valor simbòlic durant la Guerra Civil Espanyola al bàndol revoltat.

La cosa, però, no quedà aquí; la modificació de la nomenclatura dels carrers com el de Toledo indignà a la mateixa batlessa d’aquesta ciutat peninsular, Milagros Tolón, la qual expressà el seu disgust en retirar el nom de Toledo a un carrer de Ciutat i fins i tot es posà damunt la taula la possibilitat de declarar persona non grata al batle de Palma, José Hila.

Després de la polèmica inicial, la tasca de modificar el nomenclàtor s’inicià amb la ja antiga avinguda Joan March per la del Gran i General Consell. Es passa, per tant, de tenir una avinguda dedicada a un financer que es dedicà al contraban i que es posicionà amb el bàndol franquista durant la Guerra Civil a tenir, per fi, una avinguda amb el nom de la màxima institució que hi havia dins el Regne de Mallorca, el Gran i General Consell.

Ara bé, això només seria el principi de la polèmica. El 26 de març, tan sols dos dies després de l’anunci de la modificació dels noms dels 12 carrers de Ciutat, es paralitzà el procés que ja s’havia iniciat i actualment s’estan estudiant les pròximes passes a seguir amb el valor afegit d’incorporar més noms de dones, ja que tres en són clarament insuficients.

Del que no hi ha dubte és que a les Illes Balears, així com a la resta del país, encara hi perduren carrers, places i monuments en record i honor de la Guerra Civil, els seus vencedors i la posterior dictadura franquista. De fet, sense anar gaire enfora trobem a Ciutat mateixa el monument de sa Feixina que, malgrat tots els intents d’enderrocar-lo, continua en peu. El que és ben cert és que actualment a Alemanya, per molt valor arquitectònic o interés patrimonial que tengués un monument, no hi tindria espai si portés apologia al nazisme.

S’ha arribat a un punt que no es tracta de bones voluntats, que sabem que hi són, sinó d’actuacions valentes i decidides per dignificar d’una vegada per totes la memòria històrica i democràtica de Mallorca i de les Illes Balears en conjunt. Ara que s’ha encetat el meló és de justícia eliminar de l’espai públic tota la simbologia d’origen o de caràcter feixista. Aquesta passa, però, ja no ens és suficient; en volem més i entre tots és hora de fer un exercici de memòria històrica. Ara, però, ja no només lligada a la Guerra Civil Espanyola. Hem de ser capaços de fer memòria de fets anteriors, ja sigui la Guerra de Successió, les Germanies, la conquesta de la Corona d’Aragó a principis del segle XIII o qualsevol fet rellevant del nostre passat. Es tracta de fer memòria per fer país, per construir un relat del qual massa vegades ens han privat o han trepitjat.

Allò que val és la consciència
de no ser res si no s’és poble.
I tu, greument, has escollit.
Després del teu silenci estricte,
camines decididament.

Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles (1971)

Inscriu-te al nostre butlletí

Top