El cas Añoveros

En un context fortament polititzat i preocupat per la problemàtica del País Basc, el bisbe Antonio Añoveros va escriure l’homilia «El cristianisme, missatge de salvació per als pobles», un text que es va llegir a totes les parròquies del bisbat de Bilbao el diumenge 24 de febrer de 1974, ara fa 50 anys. Aquesta homilia deia: «El poble basc, igual que els altres pobles de l’Estat espanyol, té dret a conservar la seua pròpia identitat, cultivant i desenvolupant el seu patrimoni espiritual, dins d’una organització sociopolítica que puga reconèixer la seua justa llibertat».

Aquesta aposta valenta del bisbe Añoveros pel seu poble continuava així: «En les circumstàncies actuals, el poble basc té seriosos obstacles per assolir aquests drets. L’ús de la llengua basca, tant en l’ensenyament com en els mitjans de comunicació, està sotmès a notables restriccions».

El govern d’Arias Navarro va reaccionar d’una manera despòtica a la lectura de l’homilia, acusant Añoveros d’haver atacat la unitat d’Espanya, consagrada per les «Leyes Fundamentales». Així, el dimecres 27 de febrer, el cap superior de la policia de Bilbao arrestava al seu domicili el bisbe Añoveros, amb el pretext que havien d’assegurar la seua integritat personal. Posteriorment, el govern havia disposat un avió a l’aeroport de Sondica, amb l’objectiu d’expulsar-lo de l’Estat, i produïen la crisi més greu que ha existit mai entre l’Església i el règim franquista.

Añoveros va manifestar que no abandonaria la diòcesi de forma voluntària, i que només ho faria si el govern utilitzava la força o si el papa Pau VI li manava deixar el bisbat. El cardenal Tarancón, president de la CEE, va convocar el Comitè Executiu de l’episcopat, que redactà un esborrany en què es recordava la pena d’excomunió que el cànon 2334 decreta per a aquells que «directa o indirectament impedeixen la jurisdicció eclesiàstica d’un bisbe». Per la seua part, el Ministeri d’Exteriors va arribar a redactar una nota de ruptura de les relacions amb el Vaticà. Tarancón també redactà una carta d’excomunió que donaria a conèixer pels mitjans de comunicació si el govern arribava a expulsar de l’Estat el bisbe de Bilbao.

El «cas Añoveros» es va solucionar per una intervenció personal de Franco, que no va voler mai conflictes amb l’Església, i menys encara en aquells moments tan crítics. Amb tot, l’enfrontament del govern d’Arias Navarro per aquesta homilia del bisbe Añoveros va qüestionar l’statu quo en les relacions Església-Estat.

Aquella valenta homilia del bisbe Añoveros a favor dels drets lingüístics del poble basc és el que sempre hem enyorat els valencians dels nostres pastors, que han viscut d’esquena a la realitat cultural del País Valencià.

Revista número 499. Febrer 2024.