La revista degana en valencià

El cas de la V República Francesa

Amb motiu dels resultats de les darreres eleccions franceses s’estan fent comentaris, i; tanmateix, conjectures sobre els efectes de tals resultats. La gran majoria, però, d’allò que he llegit, salvant alguna excepció, considera la situació en termes homologables al règim parlamentari tradicional, doncs, el cas és que estem davant d’un règim semipresidencial, tal com el va definir el constitucionalista Maurice Duverger. El mateix fet de la convocatòria electoral anticipada, no fou resultat d’una crisi de govern, sinó que tal decisió, la de dissoldre l’Assemblea Nacional, o siga el parlament, l’adoptà el Cap de l’Estat, òbviament el president, puix entre les seues competències disposa de tal facultat, igual com la de convocar referèndums.

La V República nasqué en un moment crític, amb la possibilitat d’un colp d’estat, i una guerra colonial que semblava irresoluble, això fou el 1958, des d’aleshores, amb una nova constitució, la Presidència ostenta facultats executives, com les ja esmentades i altres com arbitrar en conflictes. Doncs, al present moment, poden haver-hi dos tipus de majories, una en la que Presidència i el Govern siguen d’aquest, o, altre en la que la majoria siga d’altre signe, aleshores es parla de cohabitació, cosa que s’ha donat en anteriors ocasions.

Vistos els resultats, hem respirat un cert alleugeriment. El Nou Front Popular hi ha optés un fort suport, la hipòtesi d’una nova cohabitació no és deu descarts, no soc de fer quinieles, i per tant caldrà esperar a veure allò que puga vindre, en tant que els compromisos i les aliances funcionen. Allò que a parer meu és remarcable, seria constatar com en poc de temps les esquerres, davant del perill d’una victòria de dreta més extrema, han tingut seny, han arribat a unir-se i oferir a l’electorat una opció electoral unitària, tenint en compte que hi ha una segona volta.

És cert, però, que a França les circumstàncies i la tradició política no són equivalents a les existents a l’Estat Espanyol, al seu cas la fragmentació i dispersió que puga haver-hi respon a factors propis. Per altra banda, És un estat més centralitzat, i, amb una llarga tradició republicana i democràtica. Així i tot, el creixement del neofeixisme i la crisi de l’esquerra, estan presents, i en alguna mesura tenim debats comuns.

Esperant, doncs, esdeveniments, no estaria de més que alguns experts ens donarem dades i elements de reflexió, que ajudaren a entendre les claus de la situació, i, de tot allò que té a veure a combatre les idees d’aquesta nova reacció autoritària que possibilita el creixement de la dreta ultra, puix la tenim tot el nostre entorn.