El cas del Monestir de Santa Clara de Xàtiva

El Monestir de Santa Clara de Xàtiva enceta la seua recuperació per un nou ús públic cultural, ja que els treballs previs a la restauració estan en marxa, i també el projecte d’ubicar en ell els fons que Raimon i Annalisa han donat al poble de Xàtiva, sense oblidar que els béns que durant segles es va anar acumulant, i que van ser traslladats per les religioses, seran altra part del contingut de l’immoble. La història recent, però, d’aquest rellevant monument, que ostenta la condició de Bé d’Interès Cultural (BIC) per Decret de la Generalitat de 18 de juliol de 2003, no ha estat exempta de perills i d’incidències. Afortunadament, i gràcies a l’esforç reivindicatiu de xativins i de molt altra gent, podem ja dir que el Monestir, fundat per Saurina d’Entença, tia del Rei i vídua de l’almirall Roger de Llúria, el 1325, s’ha salvat de no sabem quins destins, per esdevenir com un espai patrimonial de gran vàlua.

He emprat el terme “cas” al títol d’aquest paper, i és que, com tractaré de mostrar al lector, estem davant d’un exemple d’allò que no hauria de repetir-se. Doncs el 15 de març de 2001, les darreres monges del Convent o Monestir l’abandonaren carregant-ne quasi tots els béns que hi eren, prop d’un centenar d’obres d’art i altres elements, en un camió, sense fer cap comunicació oficial a la Conselleria ni a l’Ajuntament, fet aquest que podria constituir un delicte d’espoli de béns culturals. Per part del director del Museu Arqueològic de la ciutat, en Maria González Baldoví, l’endemà posa els fets en coneixement de l’Ajuntament, presidit per Alfonso Rus, aportant un llistat dels béns patrimonials que havien desaparegut. L’alarma generada es feu pública i el senyor Rus no va tindre altra opció que demanar un informe jurídic al Consell Valencià de Cultura, l’escrit de petició de l’esmentat informe va entrar al CVC el 22 de juny.

Cal afegir que l’acord municipal adoptat de petició de l’informe destacava la necessitat d'”evitar una distracción irreparable de los bienes muebles historico-artísticos que se albergaban o alojan todavia en dicho Monasterio, y en definitiva para salir al paso de situaciones irreversible y para establecer un criterio lógico y justo para el futuro”. Eixe mateix any, el Ple del CVC va aprovar l’informe elaborat per la seua comissió jurídica que instava a recuperar els béns que havien estat traslladats sense autorització, així com altres recomanacions i accions. Posteriorment, es produiria la declaració com BIC, que va incloure la protecció de l’entorn del Monestir, especialment el carrer de Montcada.

Les notícies dels darrers temps, amb l’adquisició del bé per l’Ajuntament, així com els passos cap a la recuperació, són motiu de satisfacció, i més com xativí i amant del patrimoni històric. Recorde, doncs, com juntament amb el company Josep Maria Morera, el 2001 acudirem a Xàtiva per tal d’evitar l’espoli i la destrucció, fent allò que per la nostra condició de membres del CVC ens pertocava. En aquesta ocasió la col·laboració entre diverses institucions i la societat ha donat resultats, un encert i un exemple més a tindre en compte envers una problemàtica que afecta els béns de titularitat religiosa, puix el tancament d’alguns immobles pot significar la pèrdua d’uns bens culturals valuosos.

El tema, però, va continuar encara amb incidències, donat que l’Ajuntament presidit per Rus no es va ocupar com caldria, tot esperant que algun negoci privat es pogués produir. El 2008, un Llibre Alternatiu de la Fira, va retreure “el cas”, cosa que també havien fet els grups municipals d’esquerra al consistori. El Monestir era una signatura pendent de l’esquerra, puix també estava present el record de la funesta intervenció feta l’any 1936 per part dels republicans, dinamitant el claustre per a construir, sembla que un mercat, una acció injustificable, que destruí una part arquitectònica gòtica de gran bellesa i valor patrimonial.

Les notícies dels darrers temps, amb l’adquisició del bé per l’Ajuntament, així com els passos cap a la recuperació, són motiu de satisfacció, i més com xativí i amant del patrimoni històric. Recorde, doncs, com juntament amb el company Josep Maria Morera l’any 2001 acudirem a Xàtiva per tal d’evitar l’espoli i la destrucció, fent allò que per la nostra condició de membres del CVC ens pertocava, en aquesta ocasió la col·laboració entre diverses institucions i la societat ha donat resultats, un encert i un exemple més a tindre en compte envers una problemàtica que afecte els béns de titularitat religiosa, puix el tancament d’alguns immobles pot significar la pèrdua d’uns béns culturals valuosos.