El Castell de Guadalest i Josep d’Ordunya

18/02/2021

La importància de l’obra de l’erudit Josep d’Ordunya (s. XVIII), encara està per descobrir en bona mesura. Sabem que la família dels Ordunya té un gran relleu per a la cultura del Castell de Guadalest, i de la Marina en general, per la pervivència d’alguns dels seus manuscrits i part de la seua biblioteca que es conserva ara a la Casa Museu dels Ordunya, al bell cor del recinte emmurallat d’aquella població emblemàtica. Sabem, també, que aquella biblioteca era molt més extensa, però, amb el que ens queda –i que és servat amb cura extremada pels seus responsables–, ja es remarca prou el gran nivell cultural de la família durant els segles XVII i XVIII. I bona prova d’això és l’existència d’una obra original i inèdita, que ens ha arribat manuscrita i que es donava per perduda o era del tot desconeguda, però que no podem dubtar que fou redactada pel ja esmentat Josep d’Ordunya: Noticias históricas que conducen al castillo y villa de Guadalest, sacadas de diferentes autores, i de la qual només tenim constància, ara, d’un sol volum –el més interessant, atés que la segona part fa la impressió que era un simple recull de documents copiats.

La part que ens ha pervingut té un gran relleu per a conéixer part de la història i la cultura de Guadalest i de la Marina a l’edat moderna, tot i que l’autor recull notícies de períodes anteriors, perquè pretenia fer una història completa de Guadalest, des de la creació del món fins al seu temps. Evidentment, per construir el discurs històric de les èpoques més llunyanes, recorre a la fantasia –sempre fonamentada, però, en altres autors clàssics–, o bé improvisa i inventa allà on li sembla oportú. És per això que aquesta part té una vàlua molt relativa. Tanmateix, quan l’autor fa servir documentació dels arxius locals i obres d’historiadors més solvents, l’obra, que és extensíssima –amb més 700 pàgines– guanya en qualitat. El conjunt, doncs, malgrat que és heterogeni, mereix una atenció acurada i mereix, també, ser posat a l’abast dels investigadors del nostre temps i dels lectors curiosos que hi trobaran dades fins ara desconegudes sobre l’arqueologia local; el castell –del qual fa una descripció acuradíssima; l’església parroquial; les famílies de relleu –els Centelles, Cardona, Vilaragut, Palafoix, etc.–, la toponímia local i comarcal i els esdeveniments polítics que tingueren una especial transcendència per a la població, des de la conquesta de Jaume I fins a la Guerra de Successió, passant pels bandolers i els pirates. Una obra important, quasi oblidada, que ha estat localitzada fa poc pel meu amic Àlex Llinares i que –per culpa seua i pel seu afecte a la comarca– treballarem de valent en breu.