El català a Andorra

Vista aèria d’Andorra la Vella. Arxiu Ana

Andorra és l’únic territori de llengua catalana que constitueix un estat sobirà i el català hi és la llengua oficial exclusiva. Això comporta que tots els documents oficials i la major part dels privats siguin en aquesta llengua, així com els usos orals institucionals, incloent la Justícia, el Consell General (parlament), el Govern i els Comuns (ajuntaments). En qualsevol cas, el fet que el català sigui l’única llengua oficial no comporta que sigui actualment molt majoritàriament parlada per la població. Ho va ser fins a mitjan segle passat, quan Andorra es trobava en bona part aïllada i amb un baix nivell econòmic, sense cap immigració important. A partir d’aquell moment, però, la situació va canviar, ja que el país va iniciar un procés de desenvolupament econòmic, basat en el turisme, que va comportar una immigració creixent i va transformar completament l’Andorra tradicional agrària en una societat pròspera i cada vegada més multilingüe. En l’ús social privat, el català hi té una presència apreciable, però està molt lluny de ser emprat de manera exclusiva. Les altres llengües més parlades a Andorra són, per ordre de magnitud, el castellà, el portuguès, el francès i l’anglès.

Durant les primeres dècades del procés de desenvolupament econòmic d’Andorra, la major part de la immigració eren catalans de llengua catalana, la qual cosa va contribuir a mantenir un percentatge majoritari de parlants d’aquesta llengua en el país. Cap als anys 80, però, va canviar la composició per origen dels immigrants, i entre els que hi arribaven els de llengua inicial catalana van esdevenir clarament minoritaris. La major part d’aquesta immigració van ser llavors, o bé persones de llengua castellana, o bé portuguesos. El país va continuar creixent econòmicament i, per tant, rebent una forta immigració, i això va comportar que durant els últims anys del segle XX es produís un retrocés progressiu del percentatge d’ús del català. Així, a l’enquesta sociolingüística del Govern andorrà efectuada l’últim any del segle passat, el 1999, el català va quedar per primera vegada en una enquesta per sota del castellà com a llengua inicial (llengua en què va aprendre a parlar) de la població. I aquest retrocés va continuar produint-se en els primers anys del nou segle, durant els quals seguia perllongant-se el fort creixement de l’economia andorrana que durava des de feia diverses dècades.

Però llavors es va produir un fenomen econòmic mundial de gran magnitud, que fou la crisi econòmica que va començar el 2007 i que va afectar fortament Europa i la major part del planeta. Aquesta crisi va repercutir molt a Andorra, ja que va afectar notablement el turisme, que era el principal sector econòmic del país, fins al punt que s’interrompé el creixement econòmic que durava pràcticament des de mitjans del segle XX. Això va comportar una reversió del creixement demogràfic que Andorra havia mantingut durant tot aquest període, de tal manera que durant uns anys el país va perdre població, que va arribar a disminuir en més del 5 %, perquè els que en marxaven eren molts més que els que arribaven. I els que en marxaven eren persones que havien immigrat a Andorra en els últims anys, per tant bàsicament no eren de llengua catalana. A més, els pocs immigrants que van arribar al país durant aquells anys van ser de nou majoritàriament de llengua catalana –sobretot catalans, però també valencians i balears–, ja que els llocs de treball pels quals eren requerits necessitaven un coneixement complet del català. Es tractava sobretot de feines en l’ensenyament o en els mitjans de comunicació. Tot plegat va fer que, des del punt vista sociolingüístic, es trenqués la tendència de les dècades anteriors i, entre els anys 2009 i 2014 es va registrar un augment dels percentatges d’ús del català entre la població en general. Concretament a la llar i amb els amics, el català va tornar a superar el castellà, després d’haver perdut aquesta preeminència durant la primera dècada del segle XX. Com a llengua inicial, el català també va avançar, tot i que va continuar per sota del castellà. Així és com, a Andorra, una greu crisi econòmica va permetre la reversió d’un procés de reducció de l’ús del català que s’havia estat produint durant una llarga època de bonança econòmica.

Però, una vegada superada la crisi econòmica, la situació torna a canviar ràpidament. El mateix 2014 Andorra reprèn el camí del creixement econòmic i, per tant, torna a augmentar la població, que en pocs anys recupera i supera el total d’habitants existent abans de la crisi del 2007. Així, el 2022 la població, de 81.057 habitants, és al voltant d’un 10 % més alta que el 2009. Quin efecte ha tingut això sobre la realitat sociolingüística andorrana? Doncs bé, segons l’última enquesta sociolingüística del Govern andorrà (2022), resulta que el català ha continuat creixent en diversos dels principals usos lingüístics, com són la llengua a casa (37,9 %), la llengua d’identificació (respon a la pregunta «Quina és la seva llengua?», amb un 42,6 %) i la llengua inicial (33,8 %). I també en el percentatge de gent que comença les converses en català amb un desconegut (47,5 %). A més, pel que fa a la llengua inicial, el català ha recuperat la primacia sobre el castellà que havia perdut el 1999. En tots els usos lingüístics esmentats i d’altres es manté aquesta primacia del català sobre el castellà. Cal dir que no en tots els àmbits socials el català ha avançat, però, en general, s’ha produït clarament una millora, tot i el creixement immigratori notable que s’hi ha donat.

Quins poden ser els motius del fet que ara no s’hagi produït un retrocés del català com havia passat al voltant del canvi de segle? La qüestió no s’ha estudiat encara en profunditat, però esmentaré breument alguns dels factors que hi poden incidir. Un element important a tenir en compte són els canvis en la composició de la immigració. Tenim motius per creure que, després del 2014, la immigració provinent dels territoris de llengua catalana ha continuat sent notablement més gran que abans de la crisi, almenys pel que fa al percentatge sobre el total d’immigrats. A més, la població nascuda a Andorra també ha anat augmentant a causa que una gran part dels immigrats arribats al país al llarg dels anys s’hi han quedat. El resultat d’aquests fenòmens és que des de principis de l’actual segle XXI fins ara ha anat augmentant el percentatge de la població d’Andorra nascuda al país i en els principals territoris de l’àmbit lingüístic, és a dir, concretament nascuda a Andorra, Catalunya, el País Valencià i les Illes. A primeries de segle XXI, entre la població adulta, aquest percentatge era inferior al 45 % i actualment s’acosta al 60 %. Un altre element que cal tenir present és que a Andorra la capacitat d’atracció del català és més forta que en els altres territoris de llengua catalana. Ho mostra el fet que el català hi avanci més, tant en la transmissió familiar intergeneracional com en l’evolució lingüística durant la vida de les persones. Això fa que el català pugui créixer més fàcilment a Andorra si es donen les condicions mínimes favorables. I un element que explica aquest valor social més alt del català a Andorra és el fet de ser un estat sobirà i que el català hi sigui la llengua oficial. Un altre factor a tenir en compte és que la classe dirigent andorrana està més sensibilitzada ara en la defensa del català que fa unes dècades. Així, tres dels principals factors que poden explicar la història sociolingüística recent d’Andorra són el creixement continu durant aquest segle del percentatge de nascuts als territoris de llengua catalana, el valor social que dona al català el fet que el país sigui un estat i la major sensibilització actual de la classe dirigent sobre la qüestió.

Sessió del Consell General (parlament) d’Andorra del 17-11-22