La revista degana en valencià

El cavaller del seté segell

10/07/2020

En els primers dies de març dominats per la histèria de la pandèmia del coronavirus que ompliren els programes de televisió, planes de periòdics, whatsapps multirepetits en grups i converses esglaiades i feixugues…, ha passat pràcticament desapercebuda la mort, el diumenge 8 de març, als vuitanta anys, de Max von Sydow, un dels actors més icònics dʼIngmar Bergman, amb qui va treballar en una dotzena de pel·lícules, algunes molt emblemàtiques: El seté segell (1957), Maduixes silvestres (1957), La font de la donzella (1958), El rostre (1958), Com en un espill ( 1961), Els combregants (1963), Lʼhora del llop (1967), La vergonya (1968) o Passió (1968), que ens oferiren una figura turmentada, metafísica, que sʼendinsava en els més profunds abismes humans. Personalment mʼencanta, tot i ser curta la interpretació, la del gasoliner de Maduixes silvestres ―la meua obra favorita de Bergman― per la bonhomia i solidaritat que desprén.

Vaig descobrir Max von Sydow, si la memòria no em falla, en un cicle dedicat a Bergman que TVE va emetre en 1969. Entre la mitja dotzena de cintes projectades, nʼhi havia tres dʼinterpretades per lʼactor suec que em van colpir: El llindar de la vida (1958), El rostre (1958) i Com en un espill (1961), aquesta darrera guanyadora de lʼOscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Una història desenvolupada durant vint-i-quatre hores en una illa solitària del Bàltic, amb tres actors i una actriu a la recerca angoixada de Déu: Max von Sydow, Harriet Andersson, Gunnar Björnstrand (actors fetitxe de Bergman) i Lars Passgard. Recorde, a més a més, que un dels primers llibres de cinema que vaig comprar, als divuit anys, i que encara guarde amb estima va ser el guió precisament de Com en un espill, edició dʼAymà, avui desapareguda i difícil de trobar.

Amb lʼintèrpret suec de nom Carl Adolf von Sydow desapareix un actor extremadament versàtil, dʼamplis registres i competent poliglot (parlava amb fluïdesa vuit idiomes). Va bastir una llarga filmografia conformada per més de 150 pel·lícules de diversos gèneres a les ordres dʼexcel·lents directors, com ara Hannah i les seues germanes de Woody Allen, La mort en directe de Bertrand Tavernier, Els tres dies del Còndor de Sydney Pollack, Shutter Island de Martin Scorsese, Lʼexorcista de William Friedkin, La història més gran mai explicada de George Stevens o Pelle, el conqueridor de Bille August, amb la qual aconseguí el premi del Cinema Europeu al millor actor. Tanmateix, per a la mitomania de la selecta filmografia bergmaniana de Max von Sydow han passat a la llegenda les seqüències de la partida dʼescacs entre el cavaller Antonius Blok (Von Sydow) i la Mort en el temps dʼuna altra pandèmia, la de la terrible pesta negra del segle xiv.

Actor humil i respectuós, Max von Sydow contestà en rebre el Premi Donostia del Festival de Cine de Sant Sebastià, en 2006: «Sent no poder parlar castellà ni eusquera, però els diré alguna cosa: “Eskerrik asko” (ʽgràciesʼ). Doncs, això: moltes gràcies, Carl Adolf von Sydow.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top