La revista degana en valencià

El centenari de Fuster

27/07/2022

Del 28 de febrer al 2 de març, la ciutat de València acollí el primer dels grans actes acadèmics que enguany estaran dedicats a commemorar el centenari del naixement de Joan Fuster i Ortells (1922-1992), l’intel·lectual valencià més brillant i influent de la contemporaneïtat; i també, els seixanta anys de la publicació de Nosaltres, els valencians (1962), un dels seus llibres més emblemàtics, i els trenta de la defunció.

Així, a la Sala d’Actes Manuel Sanchis Guarner de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació, la Magnífica Rectora de la Universitat de València donà el tret d’eixida a un simposi internacional que ha servit per a aprofundir el coneixement de l’obra d’un autor de dimensions europees, i que ha sigut impulsat per la Càtedra Joan Fuster, l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i les Facultats de Filologia, Traducció i Comunicació, Geografia i Història i Filosofia i Ciències de l’Educació –junt amb el Departament de Filologia Catalana– de la Universitat de València.

D’aquesta manera, les intervencions es varen iniciar amb una conferència de Veronica Orazi, que parlà sobre la recepció de l’obra del nostre protagonista. I a continuació intervingueren: Carme Gregori, amb un parlament sobre la construcció de l’escriptor; Roger Friedlein, al voltant del Fuster èpic i líric; Salvador Ortells: la cultura de masses en l’obra del de Sueca; Jordi Julià: Fuster, corresponsal de l’exili català; i Daniel P. Grau, sobre el documental «Esta es mi tierra: El País Valenciano de Joan Fuster». La jornada finalitzà amb la taula redona «Joan Fuster, encara i sempre: reflexions creuades sobre la seua recepció», en què varen prendre part Núria Cadenes, Gustau Muñoz, Marc Senabre, Lourdes Toledo i Gonçal López-Pampló.

L’endemà les sessions continuaren –ara a la Facultat de Geografia i Història– amb les intervencions de Joan Ramon Resina: Fuster entre els historiadors; Pedro Ruiz: els usos de la història en Nosaltres, els valencians; Ramón Villares: les relacions amb la cultura gallega; Teresa Muñoz: una aventura editorial de Fuster; Josep Maria Fradera: el nacionalisme pancatalà; i Ferran Archilés: pensar la modernitat, pensar la nació. Novament, coronà el dia la projecció i lectura divulgativa titulada «Imatge i paraula de Joan Fuster», que estigué coordinada per Laura Peris.

El darrer dia es desenvolupà a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació i estigué protagonitzat pels parlaments de Joan Vergés, sobre Ferrater Mora, Vicens Vives i Fuster; Sergi Rosell: conviccions, dogmatismes i obertura intel·lectual; Oriol Ponsatí: l’articulació (impossible) d’una psicologia col·lectiva catalana; i Pere Rosselló: els projectes literaris mallorquins durant la postguerra. I com a cloenda, el recital «Fuster en veu alta», que portaren a terme el cantautor Rafael Estrada i el rapsode Eduardo Benetó.

Tres dècades després de la seua defunció, no hi ha cap dubte que l’homenot de Sueca fa molt de temps que esdevingué un referent il·lustrat de primera magnitud. Un intel·lectual de dimensions hercúlies que cal continuar estudiant, difonent i també traduint, tal com apuntà la professora Orazi, per tal que la seua obra puga arribar cada vegada a més llocs i a lectors més llunyans. Una tasca en la qual, ara mateix i des de fa temps, es troben immersos l’Espai Joan Fuster de Sueca i la Universitat de València, la que també fou la seua Alma Mater.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top