El centenari de Ramon Corbella

L’any que ara finalitza ha sigut pròdig en commemoracions literàries. Així, a banda dels sis segles de la defunció de Jordi de Sant Jordi, del centenari de la d’Àngel Guimerà i Joan Salvat-Papasseit, i dels cent anys del naixement de Vicent Andrés Estellés, aquest 18 de desembre s’acomplirà el primer segle del traspàs de Ramon Corbella Llobet (1850-1924), un destacat sacerdot, erudit i poeta originari de Vallfogona de Riucorb (la Conca de Barberà); el municipi, per cert, on desenvolupà la major part de la seua tasca literària Francesc Vicent Garcia, més conegut com el Rector de Vallfogona. I fou amb la intenció de celebrar l’efemèride que, mesos enrere, l’Associació Cultural Baixa Segarra i l’editorial Cossetània varen traure a la llum un sòlid volum miscel·lani que rescata i homenatja un escriptor que, és necessari assenyalar-ho, fins ara no havia gaudit de l’atenció que mereix.

El llibre, titulat Ramon Corbell i Llobet (1850-1924) i Vallfogona de Riucorb: encarint un gran amor, ha sigut coordinat per l’artista i professor Domènec Corbella –fill també de Vallfogona–, i aplega quinze estudis d’una oportunitat inqüestionable. Simptomàticament, s’obri amb un pòrtic de Mons. Romà Casanova, bisbe de Vic, que qualifica el canonge Corbella com un «home de grans ideals» i destaca el paper que jugà «en la història i els primers passos del Museu Episcopal de Vic»; segueix amb un pròleg de Francesc Llobet, alcalde de Vallfogona de Riucorb, qui ens recorda que Corbella fou autor d’obres tan significatives com ara les titulades Lo Rector de Vallfogona i los seus escrits (1889) i Lo nostre poble (1898), «una història molt ben documentada de Vallfogona»; i es tanca amb un epíleg de Valentí Miserachs, exrector del Pontifici Institut de Música Sacra de Roma, titulat «Fesomia sacerdotal del canonge Ramon Corbella».

A l’entremig, trobem les aportacions de: Josep M. Carreras, amb un apunt biogràfic de l’homenatjat; Lluís Ferran Toledano, amb el treball «Ramon Corbella, de seminarista a comandant carlista»; Eduard Puigventós, sobre el seu exili a Cuba, on fou acollit pels escolapis de Guanabacoa; Àlvar Valls, que s’ocupa de la relació de Corbella amb Jacint Verdaguer; Albert Rossich, que fa això mateix en referència al Rector de Vallfogona; Domènec Corbella, que explana les aportacions del canonge a la historiografia de la seua vila nadiua; Antoni Pladevall, amb noves dades sobre els bandolers Rocaguinarda i Serrallonga; M. Josep Estanyol, que analitza l’obra de Corbella titulada L’aljama de jueus de Vic (1909); Domènec Corbella i Josep M. Marimon, que examinen la ja esmentada intervenció en la formació del Museu Episcopal de Vic; Josep M. Salisi, sobre la documentació epistolar entre Corbella i Lluís Millet; Josep M. Marimon, al voltant dels «Goigs de sant Ramon Nonat»; Luciana Farfalla, sobre Corbella i la fundació del col·legi de religioses de Vallfogona; Josep Murlà, amb l’estada de Corbella a Olot; M. Antònia Martí, sobre l’entorn familiar del canonge; i jo mateix, que m’he encarregat d’analitzar la seua poesia.

Sens dubte, es tracta d’un conjunt d’estudis que ofereixen abundant informació sobre un intel·lectual que, en paraules d’Albert Rossich, és autor de treballs que representaren, a l’època, el salt qualitatiu més important en el coneixement del Rector de Vallfogona. I un volum que, com bé assenyala Domènec Corbella, posa en valor de manera científica, humanista i crítica els vessants més destacats d’un personatge polifacètic que, en amerar-se de l’ideari de la Renaixença que es respirava als cercles vigatans, s’esforçà –com també varen fer Jacint Verdaguer i Jaume Collell– a donar el millor de si mateix en benefici de la pàtria i de la fe.

Revista núm. 508, pàg. 10. Desembre 2024.