La Nau inaugura una exposició sobre l’homosexualitat a l’Espanya dels anys 20 i 30 amb Lorca com fil conductor

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València va inaugurar dijous 18, a les 19 hores, l’exposició ‘Rosa, niño y abeto. Alguns apunts entorn a l’homosexualitat a l’Espanya dels anys 20 i 30’. La mostra pren com a punt de partida un extens assaig visual que l’artista Jesús Martínez Oliva (Múrcia, 1969) ha elaborat des de 2018, en què recull alguns apunts visuals sobre l’experiència i la representació de l’homosexualitat a l’Espanya dels anys vint i trenta del segle XX, amb la figura de Lorca com a fil conductor. L’exposició, comissariada per Juan Vicente Aliaga, professor de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València, està concebuda per a la sala Estudi General, i espigola a través de quatre instal·lacions algunes de les problemàtiques abordades en aquest assaig.

La mostra submergeix en un temps passat, en uns anys foscos en què la llibertat d’estimar a qui es volguera era una quimera, sovint acompanyada d’actituds violentes i de comportaments menyspreadors contra aquells que contravenien l’ordre matrimonialista i la imposició d’una societat dividida en dos únics gèneres (home/dona).

Mitjançant un conjunt d’imatges i de textos d’arxiu procedents de periòdics i llibres del primer terç del segle XX, d’objectes i materials d’època, juntament amb escultures de recent creació, l’artista posa el públic davant l’espill de la història d’Espanya que s’aparta dels relats hegemònics centrats en les normes heterosexuals. Aquesta trobada en l’arxiu amb la violència històrica del nostre passat no tan llunyà, que anima el projecte, adquireix una especial significació en el moment present, amenaçat de repetir errors pretèrits.

L’exposició traça un recorregut per les quatre seccions que l’articulen. En la primera, titulada ‘La infelicitat’, s’aborda com la desgràcia i el sofriment van ser idees assentades en l’àmbit mèdic, legal i cultural com a quelcom inherent al subjecte homosexual, amb una incidència particular en la infantesa i l’adolescència.

La segona, ‘Olor de clínica’, s’endinsa en el procés de patologització de l’homosexualitat a través de teories mèdiques i psiquiàtriques que obsessivament classificaven els individus en categories rígides, tot criticant la indefinició dels sexes davant de la masculinitat i la feminitat enteses com a immutables.

La tercera secció, ‘Marietes de les ciutats’, parteix d’un vers del poema ‘Oda a Walt Whitman’ de Federico García Lorca. El poeta granadí, que va haver d’ocultar els seus amors excepte dins del seu cercle íntim, va reproduir alhora els estereotips sobre l’homosexualitat, caient en una homofòbia internalitzada.

Finalment, ‘El cel té platges on evitar la vida’ inclou peces inspirades en versos de Luis Cernuda, Vicente Aleixandre, Emilio Prados o el mateix Lorca. A través de la força material i la solidesa de les escultures, s’expressa la vitalitat i la persistència d’un desig que brolla amb ímpetu malgrat la moral opressiva dominant d’aquell temps.

Aquesta exposició, que podrà visitar-se fins al 9 de novembre, forma part del programa ‘El valor de la diversitat: art, restitució i memòria’, organitzat per la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura i Societat, en col·laboració amb el Vicerectorat d’Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives i la Diputació de València (Memòria Democràtica).

També s’ha preparat un programa de visites guiades gratuïtes. Les reserves es poden fer a través d’aquest enllaç i pròximament es publicarà un catàleg sobre l’exposició.