Tens 0 productes a la teua cistella
El documental torna a ocupar els espais del Centre del Carme Cultura Contemporània aquest cap de setmana amb una de les cites més estimulants del panorama audiovisual valencià. El festival DocsValència Espai de No Ficció celebra la seua desena edició apostant enguany per una nova secció dedicada exclusivament al curtmetratge documental: Fragments, un marató cinematogràfic que reunirà durant els dies 16 i 17 de maig quinze peces documentals de creadors valencians i estatals.
Amb entrada gratuïta i sessions ininterrompudes entre les 12 i les 20.30 hores, el CCCC es convertirà durant dos dies en un espai per mirar el món des de múltiples mirades: des de la memòria íntima fins al conflicte social, passant per la migració, el dol, la identitat o la resistència col·lectiva.
La gran novetat d’aquesta edició és l’obertura de la secció a curtmetratges de fora de la Comunitat Valenciana, una decisió que amplia l’abast del festival i reforça el diàleg entre el cinema fet ací i les propostes que circulen pels principals festivals internacionals. El resultat és una programació diversa i viva, on conviuen noms consolidats i noves veus del documental contemporani.
Entre les peces destacades hi ha La Voluntad, de Jon Elícegui, que posa la càmera sobre la resposta ciutadana després del pas de la dana a València; o No als poalets, de la cineasta valenciana Laura García Andreu, que aborda amb humor i ironia les fractures socials als pobles valencians. També destaca la presència de Mabel Lozano, doble guanyadora del Goya, amb Abril, hoy no es invierno, un documental centrat en la vulnerabilitat de les persones amb paràlisi cerebral.
La programació també reserva espai per a la memòria i l’experimentació visual. La directora alacantina María Lorenzo, nominada als Premis Goya, presenta Microcosmos. Un gabinete de curiosidades, una proposta d’animació que transforma l’art urbà en refugi emocional davant la pèrdua. D’altra banda, peces com Ya nunca será, de Claudia Ferrando, o Memòries en dissonància, de Javier Álvarez Solís, recuperen històries familiars i fragments de memòria col·lectiva que el temps amenaça amb esborrar.
El festival mira també cap a fora amb treballs com Baisanos, dels germans Khamis, una reflexió sobre la diàspora palestina des de Xile que ha passat per festivals com Locarno o El Caire, o La luz que nos guía, de Cristina Rodríguez Paz, un homenatge visual a les últimes dones fareres.
En un moment en què el consum audiovisual sembla cada vegada més accelerat i superficial, Fragments reivindica precisament el contrari: el temps de mirar, escoltar i pensar. Curtmetratges que, en pocs minuts, són capaços d’obrir preguntes enormes.
