El cine és un festival (II)

Pot pensar el lector que mai segones parts foren bones, però aquest article troba justificació en la importància del cinema com a bé cultural. Un film, ja siga llarg o curt, obri finestres i col·labora a democratitzar i enriquir el pensament.

Si fem un repàs a les estrenes de pel·lícules a les cartelleres del nostre entorn, veiem que un gran percentatge n’és de cinema americà, en contraposició d’altres treballs continentals i, fins i tot, estatals. Per això, cada volta trobe més necessari i important la celebració de festivals, tot per poder aprofitar l’oportunitat d’accedir a treballs que tenen poques oportunitats d’arribar-hi. Possiblement, aquest és un pensament compartit amb gestors culturals que es deixen la pell any rere any per aconseguir-ho.

El meu interés no és fer detall de tots els festivals que se celebren al País Valencià. De fet, el lector trobarà a faltar, entre d’altres, la Mostra de València-Cinema del Mediterrani i Cinema Jove, però calia esmentar i promocionar festivals que segurament deuen ser desconeguts per a més d’un lector, bé per la distància, bé per la falta d’informació o per qualsevol altra causa, i és ací on vull incidir, en la vàlua i l’esforç d’aquests certàmens que mereixen tot el reconeixement del món.

Un dels que cal tindre en compte és el Festival Internacional de Cinema d’Alacant. Vicente Seva n’és el fundador i director. Aquest festival es va crear l’any 2004 amb l’objectiu d’ajudar i difondre la cultura cinematogràfica i, des d’aleshores, no ha parat d’oferir noves propostes fins a arribar a ser un referent cinèfil necessari a la ciutat d’Alacant. Enguany tindrà lloc del 17 al 24 de maig; pot ser una bona excusa per a visitar la ciutat i, alhora, gaudir de huitanta curtmetratges de vint-i-dos països i huit llargmetratges de producció nacional, així com masterclass, cicles de cinema social, de cinema mediterrani, curtmetratges LGTB, pel·lícules invitades i tallers. Cal dir que el llargmetratge guanyador del 2024 va ser L’àvia i el foraster, del director i guionista Sergi Miralles (Pego, 1985), pel·lícula valenciana que va tindre una molt bona acollida de públic i crítica i fou distribuïda per la distribuïdora valenciana Caràcter, de la qual pròximament parlarem per la seua rellevància dins del cinema valencià.

Vilafamés celebra enguany la quarta edició del FIV (Festival Internacional de Cine de Vilafamés) a la plaça de la Font, concretament del 23 al 28 de juny. És un festival de curtmetratges amb una duració màxima de vint minuts. Es premiarà el millor curtmetratge internacional, millor curtmetratge nacional, millor direcció, millor actor, millor actriu, millor guió, premi del públic, premi trajectòria artística i premi especial contra la violència masclista. Aquesta població és una de les més boniques del País Valencià i veure cinema a la fresca de la nit d’estiu, a banda de gaudir del MACVAC (Museu d’Art Contemporani Vicent Aguilera Cerni), pot ser una bona proposta estiuenca.

El Festival Internacional de Cine de Saix és una altra convocatòria que tindrà lloc del 5 a l’11 de juliol. Bones dates per a fer turisme d’interior i veure curtmetratges i projectes de llargmetratges de qualitat garantida. El seu director i fundador, Miguel Herrero, acadèmic i qualificador dels Goya, em va informar que aquest festival, creat l’any 2005, col·labora en la preselecció de curtmetratges dels Premis Goya. Herrero també és fundador de FESCICOM (Associació de Festivals de Cinema de la Comunitat Valenciana). Tanmateix, a més de les trobades entre professionals i aficionats del cinema, el més rellevant són les projeccions a l’aire lliure per la localitat de Saix dels curtmetratges i projectes de llargmetratges a competició, així com les presentacions, els concerts, els cursos i els espectacles diversos que inviten el bon cinèfil a visitar-la.

Un altre festival que cal conéixer és el Festival Internacional de Cine Pequeño d’Asp (Vinalopó Mitjà), del qual Joan Torres em va comunicar que se celebra de l’11 al 15 d’agost. Aquest és un festival de curtmetratges generalista, però el que sembla més interessant és l’espai dedicat a curtmetratges realitzats per productors i/o realitzadors valencians, així com una secció de cinema local, per a curts, realitzats o participats per aspencs. Sembla un miracle que aquest festival creat el 2014 encara continue amb la mateixa il·lusió i les mateixes ganes per part dels organitzadors. Enhorabona!

Cal esmentar també el Fanta Elx Festival fundat l’any 2013 i, des d’aleshores, dirigit pel cineasta i professor Fran Mateu. Enguany se celebrarà del 13 al 22 de novembre. L’objectiu del Festival és crear un punt de trobada on públic i creadors puguen compartir experiències al voltant del gènere fantàstic. El festival homenatja obres de gènere fantàstic en diverses modalitats d’expressió. També realitza projeccions de llargmetratges a competició, presentació de llibres de gènere fantàstic, conferències on es parla de qüestions de gènere, Queer i LGTBI+ dins del fantàstic, així com les accions orbitals dividides en «Jornades Fantàstiques», «Cicle Arrels del Fantàstic Valencià» i activitats en instituts i centres infantils i juvenils. Com a valor afegit, cal dir que a partir de la sisena s’hi va incorporar el Congrés Internacional de Gènere Fantàstic, Audiovisuals i Noves Tecnologies, que té tot el suport de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, del seu Vicerectorat de Cultura, així com de la participació del Centre d’Investigació en Arts (CIA), del Departament d’Art i del Grup d’Investigació Massiva, amb la finalitat d’aconseguir la divulgació i la investigació acadèmica del gènere fantàstic.

Voldria acabar aquest article convidant-vos a participar-hi com a espectadors. No cal anar-hi de vint-i-un botó; podem deixar-nos-hi sorprendre i emportar-nos-en una motxilla carregada de ganes de gaudir i compartir la passió pel cinema. Una joiosa experiència!

Revista número 513, pàgs. 52-54. Maig 2025.