Tens 0 productes a la teua cistella
La proposta de la comissària Lara Sánchez Canet, premiada en el programa ACTIVA CULTURA 2026 de la Universitat de València, recupera la memòria dels enclavaments rurals que van desafiar la censura franquista i inclou el darrer testimoni de l’artista Artur Heras.
En els anys més foscos de la dictadura franquista, quan les institucions oficials imposaven el silenci i la rigidesa dogmàtica, la vertadera avantguarda artística i el pensament crític es van refugiar a la perifèria. Lluny dels grans focus urbans, determinats espais privats i enclavaments rurals es van convertir en autèntics reductes de sociabilitat, llibertat i reflexió col·lectiva. Aquesta geografia clandestina de la cultura valenciana és l’eix central de l’exposició «ESPAIS COMPARTITS. Cultura, pensament i resistència», que s’inaugura el pròxim dimarts 22 de setembre a les 19:00 hores a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset.
Refugis de llibertat des de la Història de l’Art
Seleccionada en el marc de la convocatòria ACTIVA CULTURA 2026, impulsada pel Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València, la mostra està comissariada per la investigadora Lara Sánchez Canet —graduada en Història de l’Art i estudiant del Màster en Història de l’Art i Cultura Visual a la mateixa universitat—. La proposta dissecciona des del rigor historiogràfic com aquests espais no institucionals van actuar com a veritables finestres obertes al món en un context polític hostil.
Entre aquests nuclis destaca l’ermita de Llutxent, on la figura del pare Alfons Roig va articular un punt de trobada fonamental per a intel·lectuals, escriptors i creadors. L’exposició amplia també la seua mirada cap a altres enclavaments estratègics de la resistència cultural, com la Casa de Joan Fuster a Sueca o el Museu d’Art Contemporani de Vilafamés, fundat pel crític i teòric Vicent Aguilera Cerni.
A més de revisar l’arxiu personal d’Alfons Roig i recollir testimonis clau com els d’Eusebi Moreno, Pep Monter, Rosa Mascarell o Rafael Català, Sánchez Canet aplica una necessària perspectiva de gènere, analitzant el paper fonamental exercit per les dones en aquests espais de sociabilitat privada i les condicions històriques que en van condicionar o limitar la visibilitat.
El darrer testimoni d’Artur Heras
Un dels moments de major valor emocional i documental de la mostra és la inclusió de la darrera entrevista concedida per l’artista i gestor cultural Artur Heras abans del seu recent traspassament. Realitzada per la mateixa Lara Sánchez Canet amb motiu de la seua investigació al voltant de l’ermita de Llutxent, aquesta peça audiovisual esdevé un llegat inestimable.
Heras, figura indispensable del Pop Art de compromís i exdirector de la mítica Sala Parpalló, mantingué al llarg de la seua vida un vincle estret amb les xarxes d’encontre intel·lectual articulades al voltant d’Alfons Roig i Joan Fuster. La seua veu en l’exposició connecta la memòria viva d’aquella generació de resistents amb la reflexió visual contemporània.
La mostra es podrà visitar a la Sala de la Muralla fins al pròxim 25 d’octubre de 2026, oferint al públic una oportunitat única per a reconsiderar la Història de l’Art valenciana des dels seus espais de resistència més radicals i humans.