La revista degana en valencià

El coltan, un mineral estratègic per al segle XXI

Al llarg de la història hi ha hagut nombrosos materials estratègics pel seu valor econòmic i la importància de controlar-ne el subministrament. Si el carbó fou motor de la Revolució Industrial i el petroli ha dominat el segle XX fins a ser-ne causa de diverses crisis econòmiques, el segle XXI ja compta, entre d’altres, amb nous materials que sostenen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Entre els minerals que són a la base de la fabricació de noves andròmines electròniques, cada vegada més potents i cada vegada més petites, hi ha el coltan. Sense el coltan no serien possibles els telèfons intel·ligents i les tauletes, entre d’altres, que només són el principi de molts altres dispositius que la indústria microelectrònica anirà desenvolupant en els propers anys.

La paraula coltan és l’abreviatura del nom de dos minerals: columbita, una mena del metall niobi (abans conegut amb el nom de columbi), i tantalita, una mena del metall tàntal. La columbita és un òxid de niobi, ferro i manganés, mentre que la tantalita és un òxid de tàntal, ferro i manganés. Aquests òxids constitueixen una solució sòlida formada per ambdós minerals. El coltan és de color gris metàl·lic fosc i d’ell s’extrau el metall tàntal. Els minerals són escassos en la natura i representen un clar exemple de materials que han passat de ser considerats simples curiositats mineralògiques a crucials per a l’avanç tecnològic a causa de les noves aplicacions.

El principal productor mundial de coltan és la República Democràtica del Congo, amb vora el 80 % de les reserves mundials, tot i que al Brasil existeixen el 5 % de les reserves, que es completen amb Tailàndia, amb un 5 % més, i Austràlia amb el 10 % de les reserves mundials estimades. La major quantitat de reserves es troba a les zones orientals de la República Democràtica del Congo. També se’n troba i de vegades se’n produeix a Etiòpia, Nigèria, Zimbabwe, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica i Egipte.

El coltan és un recurs estratègic perquè és imprescindible en la fabricació de components electrònics avançats. El tàntal s’usa principalment en l’elaboració de condensadors. El condensador electrolític de tàntal és, en l’actualitat, un tipus bastant comú de condensador present en gran quantitat de dispositius electrònics, com en telèfons mòbils, ordinadors, pantalles de plasma, càmeres digitals… o projectes d’alta tecnologia, com ara els satèl·lits artificials enviats a l’espai. Aquests dispositius són cada vegada més petits, prims i fiables gràcies, en gran part, a l’ús dels condensadors electrolítics de tàntal que han substituït progressivament els condensadors electrolítics tradicionals. Pràcticament tots els dispositius electrònics actuals incorporen en major o menor quantitat condensadors electrolítics de tàntal. Encara que la majoria dels dispositius electrònics poden funcionar amb condensadors electrolítics normals, els condensadors electrolítics de tàntal tenen valors de capacitat elèctrica més exactes, suporten temperatures majors i són força més petits. Açò els fa ideals per a les exigències actuals de miniaturització dels dispositius electrònics que usem habitualment.

Com caldria esperar, els interessos que es mouen al voltant de l’explotació dels jaciments de coltan han provocat nombroses disputes i, fins i tot, guerres sagnants com la iniciada al Congo el 1998, amb els seus veïns, atés que, com hem dit, es tracta del país amb les majors reserves mundials del mineral estratègic.

Segons les Nacions Unides, l’Exèrcit Patriòtic Ruandés ha muntat de forma fraudulenta una estructura per a supervisar l’activitat minera al Congo i facilitar els contactes amb els empresaris i clients occidentals. Trasllada el mineral a Ruanda, on és tractat abans de ser exportat. Els darrers destinataris són els EUA, Alemanya, Holanda, Bèlgica i Kazakhstan. Aquesta guerra, directament relacionada amb l’explotació immoral d’aquest mineral, produeix un balanç de vora 5,5 milions de víctimes, cosa que representa el major nombre de morts des de la Segona Guerra Mundial.

Ruanda i Uganda han estat acusats en diferents informes internacionals de l’espoli i tràfic d’aquestes riqueses minerals del Congo. Com que hi ha distints països occidentals entre els principals beneficiaris, l’ajuda econòmica i militar continua durant el conflicte. S’han signat plans d’ajuda i cooperació entre els Estats Units i aquests dos països, els quals, a més d’enriquir-se amb el tràfic del mineral, han vist com part del seu deute extern els ha estat cancel·lat i han estat considerats com a models de desenvolupament econòmic de la regió. Durant els anys transcorreguts fins ara han disputat la guerra dos bàndols: d’un costat Ruanda, Uganda i Burundi, recolzats pels EUA i els crèdits de l’FMI i el Banc Mundial, i de l’altre costat Angola, Namíbia, Zimbabwe, Txad i les milícies hutu i mai mai.

L’explotació del coltan, especialment al Congo, ha ocasionat diverses polèmiques sobre les possibles conseqüències a escala social i ambiental. L’explotació d’aquest recurs ha alimentat conflictes armats entre faccions locals, recolzades, en alguns casos, per governs estrangers como el d’Uganda. Açò planteja un dilema moral similar al de la comercialització de diamants de guerra. Altres preocupacions derivades de l’extracció del coltan passen per l’explotació laboral dels treballadors que participen en ella o la destrucció d’ecosistemes, ja que els principals jaciments coincideixen amb els hàbitats de goril·les en perill d’extinció.

Pel que fa a les repercussions econòmiques, hi ha hagut una caiguda significativa en la producció i venda de coltan i niobi de les mines africanes des que hi hagué un dràstic increment de preus en 2000, a causa de l’especulació en les anomenades empreses «.com» i les grans comandes. El Centre d’Estudi Internacional del Tàntal-Niobi a Bèlgica (un país amb vincles tradicionals amb el Congo), ha recomanat als compradors internacionals que eviten el coltan de la regió del Congo per motius ètics. Un treballador congolés normal guanya al voltant de 10 $ mensuals. Un treballador que treballa en les mines extraient coltan guanya entre 10 $ i 40 $ setmanals. El quilo de coltan es cotitza en el mercat a 400 $. El mètode d’extracció és arcaic, molt semblant al mètode amb què s’extreia l’or antigament als EUA. Es treballa en condicions quasi d’esclavitud. Un bon treballador pot traure un quilo de coltan diari, però, a més de coltan, apareixen altres minerals radioactius amb característiques similars. Elements com l’urani, tori i radi, entre d’altres. A causa de l’exposició dels treballadors a aquests minerals, hi ha hagut una gran quantitat de malalts per radiació.

Hi ha determinades multinacionals que, en tant que grans compradores d’aquest mineral, no estan interessades que els conflictes socials derivats de l’extracció del mineral siguen publicats pels mitjans de comunicació. Aquests darrers, alhora, es veuen condicionats pel temor de perdre els importants ingressos publicitaris. Però, la veritat és que fins ara han mort aproximadament tres milions i mig de congolesos en les mines.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top