El cometa de 1572, segons Jeroni Munyós

Fa poc, l’observatori ATLAS, situat a Xile, descobrí l’asteroide 2024/YR4. Aquesta pedra espacial va saltar als informatius perquè, segons estudis preliminars, tenia una probabilitat elevada d’impactar sobre la Terra. Com sol passar, a mesura que se n’han obtingut més dades, les estimacions han rebaixat sensiblement el risc. El fet que aquests estudis tinguen ressò en la població general, ni que siga per una possible amenaça, constata l’admiració i el temor que el cel ha causat sempre en l’ésser humà.

I admiració i temor és el que hom sentí en 1572. El 2 de novembre, Jeroni Munyós, catedràtic de Matemàtiques de la Universitat de València, era a Ontinyent. Hi impartia una classe divulgativa per tal d’acostar les estrelles al públic general. Aquella nit, tots els astres estaven al seu lloc, tal com manava la ciència aristotèlica, que de feia segles descrivia un cel immutable. Entre els assistents a la xarrada estel·lar, hi havia uns pastors que, pel seu ofici, coneixien molt bé les estrelles. Pocs dies després, els dits pastors li feren saber que n’havia aparegut una de nova.

Munyós li dedicà diverses observacions per descriure-la: situada al nord, a la constel·lació de Cassiopea, tenia una intensitat lluminosa superior a la de Júpiter. La tonalitat s’aproximava al color del plom, tal com Saturn, però hi predominava el roig, com Mart. Munyós recollí testimonis per precisar en quin moment aparegué. Així fou com uns calciners i uns pastors de Torrent li explicaren que començaren a veure-la cap a l’11 de novembre. Llavors, Munyós estudià el fenomen i en va publicar els resultats al Libro del nuevo cometa y del lugar donde se hazen, imprés a València per Pedro de Huete (1573).

Hi anotava els càlculs matemàtics que situaven l’astre més enllà de l’òrbita lunar. Però era impossible: segons el consens de l’època, el cel supralunar era immutable. En canvi, de la Lluna ençà, sí que era mutable. I a l’aire sotmès a canvi era on es formaven els cometes i altres meteors, com ara flames fortuïtes, per exemple quan «sobre las almenas del Castillo de Cocentayna aparecieron una noche obscura tempestuosa tres lumbres como tres hachas, a las quales acuchilló una de las guardas y desaparecieron. Y halló a la mañana la spada tisnada y hedía a çufre».

Munyós situava el cometa al cel supralunar i refutava així Aristòtil, el qual «no muestra haver sabido Astrología», perquè «en el cielo hay novedades […] lo qual niegan los peripatéticos, porque piensan que en el cielo nunca ha havido mudança». Però coincidia amb els aristotèlics quan deia que era «cometa y no estrella fixa», un cometa peculiar que, tot i fix com una estrella, es desintegrava lentament.

D’altra banda, l’aparició d’un cometa era signe de pronosticació. El pronòstic que en feia podia ser més greu: si més no, aquell cometa «no señala muerte de rey», però sí que augurava «dolores secos, sarnas, muertes de bueyes» i, a més, preveia «guerras civiles en las partes septentrionales».

Finalment, Tycho Brahe, el cèlebre astrònom danès, també el va observar. I gràcies al fet que l’obra de Munyós fou traduïda al francès, Brahe pogué llegir-la i utilitzar-ne els càlculs. Ambdós coincidien: l’astre estava més enllà de la Lluna, en un cel que es creia inalterable, fet que revolucionà el coneixement astronòmic. Però, mentre el valencià determinà que aquell fenomen era un cometa, el danès el considerà com una estrella nova, que avui coneixem com l’SN 1572, o Supernova de Tycho.

Revista Saó Núm.511, pàg.9. Març 2025.