El Consell concedeix l’Alta Distinció a Amparo Cabanes i el Premi de les Lletres a Ferran Torrent

Ruth Merino, portaveu del Consell i consellera d’Hisenda.

La Distinció de la Generalitat es concedeix als equips d’extinció d’incendis, emergències i protecció civil que van participar en l’incendi de Campanar, amb menció especial al conserge de l’edifici, Julián García Antón

El Premi de les Lletres recau en Ferran Torrent, la Distinció Joan Lluís Vives a l’aportació valenciana a la construcció d’Europa en José Manuel García-Margallo i el guardó Ambaixador de la Comunitat Valenciana en Paco Torreblanca

S’atorguen distincions a Miguel Falomir, María Zamora, Associació Arrels del Regne de València, Gustavo Pascual Falcó (a títol pòstum), València Club d’Hoquei i medallistes Olímpics i Paraolímpics valencians a París 2024

També reben guardó Afanias de Castelló, la Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana, l’empresa Honiba, CaixaLaVall i el científic Luis Guanter Palomar

El Ple del Consell ha concedit l’Alta Distinció de la Generalitat a la historiadora Amparo Cabanes Pecourt per les seues investigacions sobre la cultura i la llengua valenciana i per la important labor desenvolupada com a membre de la Comissió Mixta de Bilingüisme, encarregada de vetlar per la incorporació del valencià en el sistema educatiu, i com a consellera del Govern preautonòmic presidit per Enrique Monsonís, i del Govern de Joan Lerma, fins a juny de 1983. També rep la Gran Cruz de l’Orde de Jaume I el Conqueridor.

Amb la Distinció de la Generalitat s’ha premiat als serveis d’extinció d’incendis, emergències, seguretat i protecció civil que van participar en l’extinció de l’incendi en el barri de Campanar de València, en atenció a les víctimes, i, especialment, a Julián García Antón, conserge de l’edifici.

El Premi de les Lletres de la Generalitat ha sigut per al novel·lista Ferran Torrent i Llorca, la Distinció Joan Lluís Vives de la Generalitat a l’aportació valenciana a la construcció d’Europa s’ha concedit a l’exdiputat del Parlament Europeu José Manuel García-Margallo y Marfil, i guardó Ambaixador de la Comunitat València, al reboster Paco Torreblanca García.

La Distinció al Mèrit Cultural ha recaigut en el director del Museu Nacional del Prado, Miguel Falomir Faus; la productora de cinema María Zamora Morcillo; l’Associació Arrels del Regne de València i, a títol pòstum, en Gustavo Pascual Falcó, autor del pasdoble ‘Paquito el Xocolater’.

En el Mèrit Esportiu s’ha reconegut als medallistes olímpics i paraolímpics valencians en els Jocs de París 2024 i al València Club d’Hoquei.

Quant al Mèrit Científic ha sigut per a l’investigador de Ciències de la Terra Luis Guanter Palomar.

El guardó que reconeix el Mèrit Empresarial i Social ha sigut per a Honiba S.A., empresa que fabrica i ven instruments musicals, i CaixaLaVall, o Caixa Rural La Vall de Sant Isidre, que compleix 120 anys.

La Distinció per accions a favor de la igualtat i per a una societat inclusiva ha sigut per a l’associació Afanias de Castelló, de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, i per a la Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana.

Amparo Cabanes

Amparo Cabanes Pecourt és historiadora, catedràtica de Paleografia i diplomàtica, escriptora i política. En 1983 va ingressar en la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), on és acadèmica de número i, des de 2009, directora de la secció d’Història. És autora de més d’un centenar de publicacions en la seua activitat investigadora entre les quals destaquen títols com a ‘Documents de Jaume I d’Aragó’, ‘El Lliure del Repartiment del Regne de València’ o la transcripció de l’obra de Joanot Martorell ‘Tirant lo Blanch’.

De setembre de 1981 a desembre de 1982 va ser consellera d’Educació en el Consell del País Valencià presidit per Enrique Monsonís. Posteriorment, fins a juny de 1983, va ser consellera sense cartera en el Govern presidit per Joan Lerma. Durant aquest període es va posar en marxa l’ensenyament de la llengua valenciana en el sistema educatiu, una vegada recuperat l’autogovern.

Incendi de Campanar

La Generalitat ha distingit als serveis d’extinció d’incendis, emergències, seguretat i protecció civil que van participar en l’extinció de l’incendi en el barri de Campanar de València, el passat 22 de febrer, que va afectar un complex residencial de 138 habitatges on vivien 450 persones i en el qual va caldre lamentar deu morts.

En el guardó hi ha menció especial per al conserge de l’edifici, Julián García Antón, que es va convertir en l’heroi del sinistre i que, eixa infausta vesprada, va anar trucant a les portes de l’immoble per a avisar als veïns que abandonaren l’edifici en flames.

La determinació i el valor dels quals va donar mostra el personal del Cos de Bombers de l’Ajuntament de València i del Consorci Provincial de Bombers; la col·laboració i coordinació de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de la Policia Local i de la Unitat Militar d’Emergències; la intervenció dels serveis sanitaris, del personal voluntari de protecció civil, i, especialment, del conserge dels edificis, Julián García Antón, mereixen el major reconeixement.

Ferran Torrent

Ferran Torrent és un dels escriptors més llegits en valencià des de la seua novel·la ‘No emprenyeu el comissari’ (1984) i que continua amb altres obres en les quals apareixen els seus personatges emblemàtics, el periodista Hèctor Barrera i el detectiu Butxana, però, sobretot, amb l’autobiografia novel·lada ‘Gràcies per la propina’, que rep el premi Sant Jordi en 1994.

Posteriorment, amb la novel·la ‘Societat limitada’, Ferran Torrent guanya el premi Nacional de la Crítica en 2002, a la qual li segueixen altres obres com ‘Espècies protegides’ i ‘Judici final’. S’ha de ressenyar, així mateix, la novel·la ‘Vida en el abismo’, que va quedar finalista del Premi Planeta en 2004.

A més d’acréixer la seua obra literària al llarg dels anys fins a la publicació, en 2023, de ‘Memòries de mi mateix’, Ferran Torrent també ha participat en la redacció de guions de ràdio, televisió i cinema i col·laborat amb articles i cròniques per a la premsa.

José Manuel García-Margallo

José Manuel García-Margallo ha dedicat quaranta-set anys a la política institucional exercint diversos càrrecs públics com a diputat en el Congrés, ministre d’Afers exteriors i Cooperació i diputat en el Parlament Europeu. La seua trajectòria ha estat principalment orientada a la política exterior, amb particular atenció a Iberoamèrica i, molt especialment, a la construcció europea.

Va formar part del Parlament Europeu com a diputat des de 1994 fins a 2011, quan va ser nomenat ministre d’Afers exteriors i Cooperació del Govern d’Espanya, càrrec que va exercir fins a 2019. En eixe any va tornar a ser elegit diputat europeu, condició que ha mantingut fins a juliol de 2024.

La seua vocació europeista s’ha vist reflectida tant en la seua labor política com membre del Parlament Europeu i ministre d’Afers exteriors com en la intensa activitat intel·lectual que, des de la seua formació de jurista i economista, ha exercit durant aquest temps, amb publicacions com ‘L’aposta europea: de la moneda a la unió política’ (1998) ‘La clau està a Europa’ (2009), ‘Europa: història d’una ambició’ (2010), o ‘Europa i l’avenir: com preservar i enfortir el model europeu de benestar’ (2016).

Paco Torreblanca García

Paco Torreblanca és considerat un dels millors mestres pastissers artesans del món amb nombroses distincions. Després de la seua formació a París, en 1979 va fundar el seu obrador a Elda, pel qual han passat molts dels més coneguts professionals del sector.

El seu estudi i coneixement de la matèria, la seua voluntat de perfecció i la passió pel que fa li han valgut nombrosos guardons, entre els quals, figuren Millor Pastisser d’Espanya, d’Europa i del Món, aquest últim en 2022, i el Premi Mestre Pastisser d’Honor, atorgat pel Basque Culinary Center.

En la seua labor de difusió per a donar a conéixer les seues creacions i innovacions, ‘L’obra de Paco Torreblanca’ va rebre el premi al millor llibre de postres del món en 2003; ‘Paco Torreblanca 2’ va obtindre el premi al millor llibre de postres d’Espanya i el Gourmand World cookbook awards en el 2006. A més, en 2009 va rebre aquest guardó per ‘Col·lecció Peces de sucre’.

Des de 2013 Paco Torreblanca dirigeix al costat del seu fill l’Escola Internacional d’Alta Pastisseria, situada a Petrer, que en 2022 va rebre el Premi a la Formació, Investigació i Innovació Turística de la Comunitat Valenciana.

Miguel Falomir Faus

Miguel Falomir és historiador de l’art i des de l’any 2017, el director del Museu Nacional del Prado. Durant la seua formació va gaudir d’una beca Fulbright en l’Institute of Fine Arts de la Universitat de Nova York. Després del seu retorn com a professor titular en el Departament d’Història de l’Art de la Universitat de València, en 1997 es posa al capdavant del Departament de Pintura Italiana i Francesa del Museu Nacional del Prado.

Entre 2008 i 2010 exerceix com Andrew Mellon Professor en el Center for Advanced Study in the Visual Arts de la National Gallery of Art de Washington, i en 2015 es converteix en director adjunt de Conservació i Investigació del Museu Nacional del Prado, càrrec que exerceix fins al seu nomenament com a director del museu, el març de 2017.

Al capdavant d’aquesta institució, cal destacar la iniciativa ‘El Prat amb tu’, per a difondre el coneixement d’obres i autors a través de la pàgina web del museu i dels seus canals en xarxes socials, durant el temps en què es va veure obligat a tancar les portes al públic per la crisi sanitària provocada per la pandèmia de COVID-19.

María Zamora

María Zamora és sòcia de la productora Elàstica Films, al costat d’Enrique Costa, amb la qual produirà ‘Alcarràs’ (2022), de Carla Simón, que va guanyar l’Os d’Or en el Festival Internacional de Cinema de Berlín. Anteriorment, havia produït el curtmetratge ‘Física II’, del director Daniel Sánchez Arévalo i ‘Estiu 1993’, de Carla Simón.

També ha produït ‘O corno’ (2023), de Jaione Camborda, que va obtindre la Petxina d’Or a la Millor Pel·lícula en el Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià; ‘Llibertat’, de cara Roquet, amb dos premis Goya en 2022, ‘Creatura’, d’Elena Martín Gimeno (2023), amb quatre nominacions als premis Goya, i ‘Matria’ (2023), l’òpera preval d’Álvaro Gago, amb dues nominacions.

María Zamora és membre de la European Film Academy i aquest mateix any ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia.

Associació Arrels del Regne de València

Des de fa quinze anys, l’Associació Arrels del Regne de València realitza una gran labor consistent a digitalitzar i indexar els fons documentals eclesiàstics de les diòcesis d’Oriola-Alacant, de València i de Sogorb-Castelló.

D’aquesta manera, preserva la immensa documentació que alberguen els arxius parroquials de la Comunitat Valenciana i la fa accessible a les persones interessades, als investigadors, als qui desitgen saber qui van ser els seus avantpassats i a les mateixes parròquies, a través d’una base de dades que supera àmpliament els set milions de registres.

En els arxius parroquials es conté la història de les famílies i dels pobles. El treball de l’associació suposa una aportació de valor extraordinari per a conéixer com s’ha anat construint i transformant a través del temps la societat valenciana. Un esforç que ha sigut possible gràcies a l’entusiasme i la voluntat dels fundadors i de l’equip directiu de l’associació, i que ha merescut el reconeixement internacional d’Unesco-València.

Gustavo Pascual Falcó (a títol pòstum)

Gustavo Pascual Falcó és autor del pasdoble ‘Paquito, el Chocolatero’, una de les peces més interpretades a tot el món i essencial en les celebracions de Moros i Cristians.

Nascut a Cocentaina en 1909, va desenvolupar el seu talent musical des de jove formant part de la banda municipal, de la qual, poc després, es va convertir en solista de clarinet. Més tard serà director de l’Orquestra de Pols i Pua ‘El Colom’ i subdirector de la banda municipal, fins a la seua primerenca mort en 1946.

En 1937, va compondre el pasdoble ‘Paquito, el Chocolatero’, la partitura original del qual s’exposa en l’Arxiu Musical de la ‘Casa del Fester’ de Cocentaina. Des de llavors, ‘Paquito, el Chocolatero’ s’ha convertit en una de les peces musicals més conegudes en la Comunitat Valenciana, indispensable en les festes de Moros i Cristians, i en el repertori de totes les bandes de música.

Medallistes Olímpics i Paraolímpicos valencians a París 2024

En l’estiu de 2024 es van celebrar a París la XXXIII edició dels Jocs Olímpics i la XVII edició dels Jocs Paralímpics.

Dels 43 esportistes valencians seleccionats per a participar en la representació d’Espanya, cinc han obtingut medalles en els jocs olímpics i tres en els paralímpics. Entre ells, Ricardo Ten, medalla d’or, de plata i de bronze en ciclisme en 2024, que ja va obtindre la medalla al mèrit esportiu de la Generalitat en 1996, i José Antonio Marí, amb dues medalles de bronze en natació en 2024, que va rebre la medalla al mèrit esportiu en 2012.

Per això, la Comissió de valoració, constituïda conforme al que es disposa en el Decret 120/2014, ha proposat la concessió de la medalla al mèrit esportiu als i les esportistes valencians que, fins a la data, no han rebut aquesta distinció:

• Abel Ruiz Ortega (Olimpíada): medalla d’or en Futbol.
• Cristhian Mosquera Ibarguen (Olimpíada): medalla d’or en Futbol.
• Vega Gimeno Martínez (Olimpíada): medalla de plata en Bàsquet 3×3.
• Sandra Ygueravide Viana (Olimpíada): medalla de plata en Bàsquet 3×3.
• Sara Sorribes Tormo (Olimpíada): medalla de bronze en Tenis dobles.
• Enrique Alhambra Mollar (Paralimpiada): dues medalles de bronze en Natació (100 m Papallona i Relleus 4×100 mixtos).

València Club d’Hoquei

En 2024 compleix el seu centenari el València Club d’Hoquei, que originalment es va constituir com una secció del València Club de Futbol i, des de 1986, és una entitat independent, que compta actualment amb més de 400 jugadors de tots dos sexes i amb 14 equips de totes les categories.

Durant tots aquests anys, el València Club d’Hoquei ha exercit un paper fonamental per a l’impuls d’aquesta especialitat esportiva, tant masculina com femenina, i ha contribuït de manera decisiva a fer de València un punt de referència per a l’hoquei en l’àmbit nacional.

Luis Guanter Palomar

Luis Guanter Palomar és el responsable del grup de Teledetecció Terrestre i Atmosfèrica (LARS) de l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient de la Universitat Politècnica de València, i el gener de 2024 va ser reconegut, per cinqué any consecutiu, com un dels investigadors més influents en l’àmbit de Ciències de la Terra.

El grup d’investigació que dirigeix treballa en l’ús de tècniques d’espectroscòpia d’imatge amb instruments a bord de satèl·lits per a la detecció i monitoratge de les emissions de metà, i col·labora amb institucions internacionals com l’Agència Espacial Europea (EIXA), la NASA i el Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

La informació obtinguda a través d’aquests estudis i mesuraments permet avançar en la detecció dels punts o infraestructures responsables de les majors concentracions de metà a escala mundial.

Autor de més de 100 publicacions científiques, Luis Guanter és científic sènior en l’organització mediambiental Environmental Research Fund i en 2023 va rebre el premi internacional Frontiers Planet, que reconeix el treball de científics i científiques de tot el món per a assegurar el futur de planeta.

Honiba S.A.

Honiba S.A. és una empresa dedicada a la fabricació i venda d’instruments musicals de vent-metall amb la marca genèrica Stomvi, coneguts com els ‘Stradivarius de metall’, que està situada a Xirivella.

El president de l’empresa, Vicente Honorato Ibáñez, va començar la seua vida industrial creant una fàbrica d’alta joieria, i en 1982 va posar en marxa el seu nou projecte d’instruments musicals de vent-metall. Després de llargues jornades dedicades a la investigació, va presentar el seu primer prototip de trompeta en 1984.

En les següents dècades, amb la col·laboració de virtuosos trompetistes, com Maurice André o Pacho Flores, l’empresa es va convertir en referent internacional i hui dia Stomvi proveeix de trompetes, trombons i trompes a les grans orquestres del món: la Filharmònica de Los Angeles, la Simfònica de Londres o l’Orquestra Nacional d’Espanya, entre altres.

CaixaLaVall

CaixaLaVall, o Caixa Rural La Vall Sant Isidre, està celebrant els seus 120 anys en 2024. Vinculada al municipi de La Vall d’Uixó sorgeix per a impulsar el creixement de la comunitat agrícola i per a proporcionar-li un suport financer.

Al llarg de la seua història, CaixaLaVall s’ha anat desenvolupant fins a conformar la sòlida i moderna realitat econòmica i financera que és hui, al servei de la comunitat agrícola, la població i les empreses de La Vall d’Uixó i la seua comarca, i amb més d’11.000 socis. En 2021 es va incorporar al Grup Cooperatiu Solventia, reforçant així un futur d’estabilitat per a l’entitat.

L’obra social de CaixaLaVall es va iniciar en 1947 per a col·laborar amb associacions i entitats benèfiques, esportives, educatives, musicals, festives, etc., i ha contribuït a enfortir el teixit social i cultural i a millorar la vida de les persones.

Afanias de Castelló

Afanias de Castelló és una associació sense ànim de lucre, de famílies de persones amb discapacitat intel·lectual, fundada en 1965. Té com a missió promoure, atendre i millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i la de les seues famílies amb la finalitat de garantir els seus drets i promoure i fomentar la igualtat d’oportunitats, així com la seua inclusió social.

L’associació té al seu càrrec un centre de dia, una residència, dos centres ocupacionals, dos centres de desenvolupament infantil i atenció precoç i tres habitatges tutelats i atén a al voltant de 400 persones usuàries i les seues famílies.

Té premis i reconeixements pel seu compromís prolongat i el seu impacte positiu en la vida de persones amb discapacitat intel·lectual.

Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana

La Federació de Famílies Nombroses de la Comunitat Valenciana (Fanucova) està integrada per prop de 7.000 famílies, la qual cosa fa de la Comunitat Valenciana la tercera comunitat d’Espanya pel nombre de famílies nombroses associades.

La federació representa i defensa els drets i les demandes de les famílies nombroses davant el conjunt de la societat. La protecció de la família com a cèl·lula bàsica de la societat ha de ser un objectiu prioritari en les polítiques socials de tots els poders públics. I en particular, l’atenció a les necessitats i als interessos de les famílies nombroses és un instrument indispensable, d’una banda, per a superar discriminacions i garantir la igualtat de tota la ciutadania, però també, i molt especialment, per a contribuir a pal·liar la crisi demogràfica que pateix actualment la societat.