El cor parla al cor

La vida espiritual és un encontre de cada persona amb Déu, un encontre de cor a cor.  Del cor de Déu al cor de l’home i del cor de l’home al cor de Déu. Eixe encontre afecta cada persona en totes les seues dimensions: afectiva, intel·lectual i volitiva. La fe implica tota l’existència humana, ja que és la donació que cada persona fa de si mateixa a Déu, en una resposta obedient i lliure a la Revelació divina.

Qui pren la iniciativa és Déu, el qual s’avança amb la seua gràcia a fi que, amb els auxilis de l’Esperit Sant, el cor de les persones s’oriente i es dirigisca cap a Déu mateix i d’esta manera puguem viure en íntima comunió amb Ell.

Hi ha aspectes que tenen més a veure amb la confiança en el Pare del cel, també hi ha aspectes cognoscitius, i també emocions i sentiments. La integralitat de l’experiència de la fe és fruit de l’encontre amb el Déu que s’ha fet home: Jesucrist.

Els bisbes de la CEE troben que, en els darrers anys, estan donant-se signes d’un renàixer de la fe cristiana, especialment entre els joves i els adoles cents. Les emocions i els sentiments juguen un paper important per l’impacte que poden produir entre les persones creients o les que busquen creure.

Però no ens hem de quedar solament en eixe primer impacte, sinó procurar la conversió del creient i l’adhesió a Crist, la qual comporta la configuració de la vida del cristià amb el Senyor Jesús, ser els seus deixebles en l’Església i participar en la missió cristiana.

Trobem que, de vegades, es dona un reduccionisme de la fe a nivell emotivista, que porta a molts a convertir-se en  consumidors d’experiències d’impacte i  buscadors insaciables de passar-ho bé festivament. Així ens quedaríem curts i no arribaríem a la finalitat que pretenem:   fer de cada cristià un autèntic deixeble-missioner de Jesús i del seu Evangeli.  L’anunci de la fe cristiana no pretén solament provocar bonics sentiments, sinó testimoniar un esdeveniment que transforma el cor i la vida sencera del qui creu. El fet de trobar-se amb Crist ressuscitat és el vertader impacte que ha de renovar la ment i el pensament de cada persona, perquè ofereix un nou sentit a la vida i dona una nova consistència en obrar del cristià. En l’actual cultura postmoderna s’ha produït una absolutització de l’afectivitat, reduint-la als sentiments i a les emocions.  Alguns han caigut en l’emotivisme religiós. Les emocions són importants, però no són el tot de la persona.  Hem de procurar que cada creient i cada comunitat de creients es pose en camí de conversió fins a arribar a la mesura de Crist en la seua plenitud, segons li siga concedit a cadascú.

A més, molts discursos socials i polítics actuals apel·len sobretot a les emocions i als sentiments amb la finalitat de generar determinats comportaments o adhesions. De vegades es pot donar en els grups religiosos un fals misticisme que desvirtua una autèntica visió del Déu vertader, el que se’ns ha revelat en Jesucrist.

El nostre repte és facilitar l’encontre amb Déu sense abusar de les emocions i sense caure en el sentimentalisme. Hem de tenir en compte que el Verb encarnat va assumir també els sentiments de la nostra condició humana.  Ell va assumir eixos sentiments humans per a redimir-los, de manera que ningú no es puga sentir lluny de la seua Persona.

Sant Pau ens convida a tenir els mateixos sentiments del Crist, l’home perfecte. Ell pot curar els desordres del nostre cor, dels nostres afectes i sentiments. Jesucrist ens ha estimat amb un cor vertaderament humà, els seus sentiments poden ser sagrament d’un amor infinit i definitiu.

No neguem les emocions en l’acte de fe, però juntament amb les emocions estan la raó i la voluntat. Déu ens parla de cor a cor i nosaltres podem relacionar-nos amb Ell de cor a cor. La veritat és que tot s’unifica en el cor, que és el nucli de cada persona humana, és la seu de l’amor amb la totalitat dels seus components espirituals, anímics i físics.

Des del cor, l’experiència de la fe es converteix en un esdeveniment totalitzant.   És una cosa que sempre ens transcendeix i ens fa tastar anticipadament el goig i la llum de la vida eterna.

L’amor vertader sempre condueix a la veritat. Déu és, al mateix temps, caritat i veritat, amor i paraula. Aleshores, com es configura la vida cristiana? Com un camí que el creient ha de recórrer per Crist, al Pare, en l’Esperit.

Una persona comença a ser cristiana quan té l’experiència de trobar-se amb la persona de Crist i eixe encontre li canvia la vida. Pensem en Sant Ignasi de Loiola, Santa Teresa de Jesús, Sant Joan de la Creu, la Mare Teresa de Calcuta, etc. Jesús ens convida a negar-nos a nosaltres mateixos, carregar amb la nostra pròpia creu i seguir-lo.

A una fe basada solament en sentiments agradables i positius li repugna la creu. La fe cristiana té una dimensió objectiva.  Si l’acte de fe perd la seua profunda unitat amb la veritat salvadora que Crist ens regala, es transforma en un acte buit i cec.  Cal formar-nos integralment en totes les dimensions del nostre ésser:   intel·lectualment, afectivament, relacionalment, espiritualment, religiosament.

La fe cristiana té també una dimensió eclesial. Jesucrist, l’únic Mitjancer entre Déu i els homes, continua eixint a l’encontre del ser humà a través de la proclamació de la seua Paraula, la celebració dels Sagraments i el servici als germans en l’Església.

Els carismes, tant els extraordinaris com els ordinaris, cal rebre’ls amb agraïment i alegria, ja que són molt útils i apropiats a les necessitats de l’Església. El judici sobre l’autenticitat i la regulació d’eixos carismes pertany als Pastors de l’Església. L’encontre viu amb Crist no solament transforma la interioritat del creient, sinó que l’impulsa al compromís concret amb l’Església i amb el món. La fe sanament viscuda es tradueix en l’amor cap als més pobres, en el testimoni i el servici que transfiguren el món fent presents en ell els valors del regne de Déu.

Finalment, hi ha una dimensió celebrativa de la nostra fe que s’expressa en la litúrgia de l’Església, de tal manera que la vida del creient arriba a ser una ofrena viva, santa, agradable a Déu. Els nostres bisbes ens exhorten a viure la fe en la totalitat de les seues dimensions, reconeixent i valorant la importància de les emocions i els sentiments en el marc d’una sana afectivitat en l’experiència creient.

Contemplem a la Verge Maria, model perfecte de creient, i fem com Ella.