La revista degana en valencià

El coratge d’un fiscal

Les pel·lícules de judicis constitueixen tot un gènere específic. Els drames i les intrigues judicials, el paper d’advocats i fiscals, la recerca generada entorn d’un cas, l’autoritat que emana dels jutges, les picabaralles dels jurats, la corrupció infiltrada en el sistema judicial, polític o policial, els temes i casos exposats o la mateixa atmosfera i tensió que generen les sales d’audiència són una forta atracció per als espectadors i espectadores de tots els temps. Alguns títols romanen encara ben vius en l’imaginari col·lectiu, com ara Els judicis de Nuremberg (estrenada en castellà com a ¿Vencedores o vencidos?), Matar un rossinyol, Dotze hòmens sense pietat, Testimoni de càrrec… Fins i tot la televisió té un mostrari de sèries de gran audiència com els clàssics Perry Mason i Ironside o les actuals sèries de judicis. La prestigiosa plataforma Filmin té seleccionades en el seu catàleg un total de 33 pel·lícules i sèries de judicis. En aquesta selecció podeu trobar La mort de Guillem, sobre l’assassinat del militant valencià Guillem Agulló a mans de l’extrema dreta. I rodada en català és El judici, emesa en TV3 sobre el judici al procés independentista català de l’1 d’octubre i els presos polítics.

Argentina 1985, una pel·lícula sobre el judici més destacat de la història argentina, que va portar al Palau de Tribunals de Buenos Aires la cúpula militar de la dictadura del general Videla (1976-1983), ha estat una de les grans produccions de l’any 2022 i una molt digna cinta d’aquest gènere. La recent edició dels Globus d’Or de l’Associació de la Premsa Estrangera de Hollywood l’ha proclamada millor pel·lícula de parla no anglesa. A més, ha rebut premis en els festivals de Venècia i Sant Sebastià, i està nominada als Premis Bafta, Goya i Oscar. Una esplèndida collita!

Basada en fets reals, la pel·lícula del director Santiago Mitre ens narra l’impactant judici que tingué lloc en 1985, quan el president Alfonsín, amb un llarg passat com a defensor dels drets humans, ordena processar les Juntes Militars, instauradores d’una cruel dictadura. Argentina, 1985, amb un sòlid guió del mateix Mitre i de Mariano Llinás, respon a l’estructura dels contundents films de judicis. En ella trobem les misèries i crueltats dels acusats, membres d’una sanguinària estirp militar obsessionada a punir i perseguir l’esquerra i les persones relacionades amb ella, violant sistemàticament l’estructura democràtica i els drets civils, tot enfonsant i produint la ruïna econòmica del país, amb la catàstrofe afegida de la derrota militar en l’anomenada Guerra de les Malvines. Els fiscals Julio Strassera (Ricardo Darín) i Luis Moreno Ocampo (Peter Lanzani) són els encarregats de processar la Junta Militar encapçalada pel general Jorge Videla. Strassera, magníficament interpretat per Ricardo Darín, expressa les contradiccions i les pors del personatge. El treball d’aquest fiscal és gegantí: ha de recollir les proves incriminatòries del botxins militars, trobar els testimonis i convéncer-los per assistir al judici. A poc a poc, anirà superant les reticències i pors inicials per a créixer com a persona i fiscal, amb un subtil sentit de l’humor. Les converses amb el fill són divertides i iròniques. Santiago Mitre, a través de Strassera, ens parla de justícia, dignitat i coratge. La relació amb les víctimes, part fonamental del gènere, està plena d’humanitat i empatia. De la mà d’aquestes víctimes, malgrat el temor a les possibles represàlies, es van exposant els assassinats, el tràfic de bebés, les tortures i desaparicions (vora 30.000 persones). Finalment, gràcies als testimonis, els militars foren condemnats a presó civil amb dues cadenes perpètues per als generals Videla i Massera. Fou el primer judici civil contra una dictadura militar.