El darrer curs del mestre Antoni Benaiges

El mestre Antoni Benaiges (Mont-roig del Camp, 1903-muntanyes de La Pedraja, Burgos, 1936) no és avui un desconegut per al món educatiu i, sobretot, per a la pedagogia Freinet. Des de l’any 2010 s’ha anant commemorant en jornades, congressos, exposicions, edició de llibres i d’altres esdeveniments el seu redescobriment i la seua trajectòria durant els anys de la República. Un record que, malgrat tot, sempre havia estat present durant més de 75 anys en l’alumnat de l’escola de la menuda població de Bañuelos de Bureba (Burgos), així com en la memòria de la seua família de Mont-roig del Camp i en la contínua referència del seu nom en el quadern imprés pels alumnes de l’escola mexicana de San Andrés de Tuxtla (Veracruz) del mestre Patricio Redondo, freinetista espanyol exiliat en 1939: tots els quaderns i impresos dels alumnes mexicans portaren durant molts anys el nom de Redondo i els de Célestin Freinet, Herminio Almendros i Antoni Benaiges.

Però, parlàvem de l’inici de la recuperació pública del mestre Benaiges. Per tant, cal fer esment, entre d’altres, de la documentació gràfica de l’exhumació de la fossa comuna a La Pedraja que va fer, en 2010, el fotògraf català Sergi Bernal. Aquesta iniciativa va ser seguida per l’edició, en 2012, de l’esplèndid i ben documentat llibre Antoni Benaiges. El mestre que va prometre el mar de Francesc Escribano i per l’exposició «Desenterrant el silenci» de Sergi Bernal, que ha recorregut nombroses poblacions de l’Estat espanyol. Des de Mèxic, l’investigador Fernando Jiménez va publicar, el mateix 2012, Los Gestos de Antón, amb l’estudi i el facsímil dels quaderns escolars. L’any següent, es va realitzar el documental El retratista (2013) d’Alberto Bougleux i Sergi Bernal, produïda per mecenatge (en el qual vaig participar). Altres accions que també han contribuït a traure de l’oblit el mestre Benaiges han estat, en 2018, l’elegant edició dels quaderns Gestos de l’escola de Bañuelos i la publicació per Sebastián Gertrúdix i Sergi Bernal del llibre El mar serà…, completada, en 2023, amb Antoni Benaiges. Una memòria desenterrada de Gertrúdix, Bernal i Alfredo López. Cal destacar la representació de l’obra teatral El mar: visió d’uns nens que no l’han vist mai de Xavier Bobés i Alberto Conejero, autors i directors de l’espectacle, estrenat al Teatre Musical de València en febrer d’enguany i que porta més de mig centenar de funcions en tot l’Estat espanyol. Una obra que, malauradament, ha estat d’actualitat per haver estat censurada a Briviesca pel govern municipal eixit de les recents eleccions, governat pel PP, VOX i Ciudadanos.

Arriba, ara, l’estrena de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar de la directora catalana Patrícia Font, amb guió d’Albert Val, amb bona audiència de públic. Un film que reconstrueix el darrer curs 1935-1936 d’Antoni Benaiges (interpretat de forma commovedora per Enric Auquer), ric en transformacions pedagògiques basades en les tècniques Freinet com ara l’assemblea, el text lliure, el treball per racons, la investigació del medi, l’intercanvi escolar o la coneguda impremta Freinet, que van canviar per sempre la rutina d’una educació fins aquell moment repetitiva, memorística i tradicional. Una modernitat que va obrir de bat a bat les parets d’aquella unitària, per tal que la vida hi penetrara i la impregnara d’avantguarda educativa. Sense oblidar el laïcisme, el tracte afectuós i el respecte a l’alumnat i, sobretot, el treball cooperatiu. Aquest últim, essència de l’Escola Moderna freinetista. Tot plegat, accions que no foren ben vistes pels sectors conservadors i reaccionaris del poble i la comarca, que en prengueren nota ben aviat, per molt que Antoni Benaiges intentara la integració en aquest medi rural i tractara d’empatitzar amb els seus habitants.

El mar, que els alumnes anhelaven poder veure per primera vegada, va suposar la confecció d’un extraordinari quadern escolar editat en la impremta, un desig que va contagiar l’entusiasme i la generositat d’Antoni Benaiges. Els va prometre, aquell estiu, que els portaria al mar. Malauradament, la brutalitat del colp d’estat de juliol de 1936 va acabar amb el somni d’aquells xiquets i xiquetes i amb la vida del seu mestre Benaiges, truncada per l’odi i la violència.

La narració de la pel·lícula s’inicia en el present amb l’exhumació d’una fossa comuna d’afusellats a les muntanyes de La Pedraja. Allà està Ariadna (Laia Costa), la besneta d’una de les persones soterrades en la fossa. Ariadna tractarà, aleshores, d’entendre el silenci imperant en la seua família durant tants anys i el sentit de tanta crueltat amagada. Una sèries de flashbacks ens porten a aquella escola del mestre Benaiges. Els dos eixos temporals aniran intercalant-se en paral·lel, amb seqüències commovedores i captivadores. Un film aconsellable per a descobrir el valor suprem de l’educació per a formar ciutadans i ciutadanes lliures i respectuosos. Quelcom necessari per al moment polític i social actual –força crispat per al desenvolupament de la llibertat d’expressió i del sistema democràtic– que estem patint en aquests darrers mesos.

Revista número 497. Desembre 2023.