Tens 0 productes a la teua cistella
La victòria al campionat del món de bàdminton de l’andalusa Carolina Marín i l’anunci del tancament de Teledeporte a finals d’any han obert de nou una ferida mai tancada: quin tractament reben els esports minoritaris per part dels mitjans de comunicació?
Esports molt practicats de forma amateur com l’atletisme, el ciclisme, la natació o el judo, sembla quasi impossible que esdevinguen una professió per a aquells que vulguen fer un pas més i intentar convertir-se en professionals d’algun d’aquestos esports. Els motius són ben diversos. Un n’és la poca inversió privada que reben aquestos esports minoritaris. Molts esportistes «professionals» s’han de subvencionar ells mateixos la preparació per a grans esdeveniments com els Jocs Olímpics o campionats del món, ja que les empreses privades no els troben atractius per a invertir una part del seu capital. Per una altra banda, les ajudes públiques en forma de beques o subvencions, que eren la base econòmica perquè es pogueren preparar en condicions per a competir dignament, s’han reduït a la mínima expressió, com ha ocorregut en altres aspectes de la nostra societat com ara l’educació o la cultura. Però, possiblement, el motiu principal de la situació en què es troben aquestos esports i els qui els practiquen siga la poca cobertura mediàtica que reben.
Possiblement, una bona cobertura per part dels mitjans de comunicació provocaria que inversors privats s’hi interessaren i participaren en algun d’aquestos esports, ajudant a professionalitzar-los i dignificar-los. En aquest aspecte, s’acaba de fer un pas enrere molt important: el govern espanyol acaba d’anunciar que Teledeporte, el canal de la televisió pública espanyola que dóna molta cobertura a esports considerats minoritaris, cessarà les emissions el pròxim 31 de desembre. Aquesta decisió tancarà a molts esports la finestra més gran que tenien per arribar al públic general. En pocs anys, el suport públic ha disminuït molt, tant pel que fa a les ajudes econòmiques directes com a la cobertura mediàtica.
Per tant, sembla complicat –més encara– que sense una cobertura forta per part dels mitjans de comunicació públics, els mitjans privats facen un esforç econòmic per difondre’ls. Açò resulta més difícil encara si tenim en compte el moment que viu el periodisme esportiu, últimament més preocupat per entretindre les masses que per informar del que ocorre i del que realment importa.
En aquest sentit, a casa nostra ja estem patint les conseqüències d’haver-nos quedat sense RTVV. A principis de setembre, la Selecció Valenciana de Pilota va aconseguir, tant en categoria femenina com en masculina, molts triomfs en el campionat de món disputat a València i Massamagrell. Un èxit més del nostre esport autòcton que deu haver passat desapercebut per a la majoria del públic per la manca de cobertura mediàtica.
Si res no canvia, continuarem sentint els noms de molts esports i esportistes cada quatre anys o, excepcionalment, quan aconseguisquen algun èxit sense precedents gràcies al seu esforç; però, no patiu, que estarem sobradament informats de les extravagàncies quotidianes de qualsevol futbolista. La resta? El desert.
Esteve Torres
Article publicat al nº 397, corresponent a octubre de 2014
