El desnonament de Mari Carmen encén les protestes per l’habitatge i activa mobilitzacions a València

L’expulsió de la veïna de 87 anys del seu pis de Madrid després de 70 anys residint-hi reobri la indignació social i la pressió política sobre la falta de blindatge dels lloguers vulnerables.

El cas de Mari Carmen Abascal, una veïna de 87 anys amb un 50% de discapacitat que ha sigut desnonada de l’habitatge del barri del Retiro (Madrid) on vivia des dels 16 anys, ha tornat a situar la precarietat habitacional en el centre del debat públic. La propietat de l’immoble, adquirida en 2020 per l’empresa Urbagestión, va exigir una pujada del lloguer de 500 a 1.650 euros mensuals en un contracte de renda antiga subrogat des de 1956, una pretensió avalada judicialment que ha acabat amb la seua eixida definitiva malgrat els diferents requeriments de suspensió.

El desallotjament es va executar dimecres passat mitjançant un ampli desplegament de la Policia Nacional, que va dispersar per la força les centenars de persones i activistes convocats pel Sindicat de Llogateres que tractaven de bloquejar el portal. L’actuació s’ha produït a pesar de les peticions precedents d’organismes com l’ONU per a paralitzar el llançament fins a oferir una alternativa residencial digna.

Resposta social i mobilitzacions a València

L’impacte del cas ha desencadenat una onada de respostes col·lectives impulsada per la Confederació de Sindicatos de Inquilinas. La plataforma de moviment per l’habitatge ha convocat concentracions de protesta en una dotzena de ciutats de tot l’Estat, entre les quals es troba València, juntament amb altres capitals com Madrid, Barcelona, Sevilla o Palma.

A la capital del Túria, els col·lectius pel dret a l’habitatge i els sindicats de llogateres s’han sumat a la crida per a denunciar la vulnerabilitat en què queden milers de famílies i exigir mesures estructurals contra la privatització de la vivenda i l’especulació dels fons d’inversió. Des de les organitzacions convocants s’insisteix que el cas de Mari Carmen no és un fet aïllat, sinó el símptoma d’un marc legal que continua permetent llançaments sense alternativa habitacional.

Bloqueig legislatiu al Congrés

L’episodi ha augmentat paral·lelament la pressió sobre les administracions i el Congrés dels Diputats. Les entitats socials recorden que la protecció extraordinària contra els desahucis va decaure al febrer de 2026 i que la pròrroga dels contractes de lloguer va quedar tombada a la cambra baixa pels vots en contra de formacions com el PP, Vox i Junts. Davant aquesta situació, els sindicats d’inquilins exigeixen la meua aplicació immediata d’un nou decret d’habitatge que congelar les pujades i paralitze els llançaments de persones vulnerables.