La revista degana en valencià

El dit a l’ull

«El Consell de Ministres va aprovar dos acords per a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat amb articles de les lleis de pobresa energètica i funció social de l’habitatge de la Generalitat Valenciana. En tots dos casos, l’Executiu considera que la Generalitat s’hauria atribuït funcions que no li corresponen. Són dues normes més de les vàries del Consell que el Govern ha recorregut. L’última havia sigut la de revocació de senadors.»

Continuen les mostres d’adhesió i estima del govern de Madrid cap als valencians. No poden resistir el respecte i consideració que ens tenen i ben sovint ens regalen perles com aquestes i altres de semblant gust o més exquisides. I ara més que mai, –alguns valencians i els seus col·lectius i associacions– van a «Ofrenar noves glòries a Espanya». Bufen vents de ponent i alguns es deixen portar pel regolf.

Encara no han paït que ja no tenen el vedat de la «Comunidad Levantina» i per això, els qui estan al front ho han de pagar ben car. És a dir, que a tots els valencians ens han d’agraviar el que puguen.

Encara no han paït que el tripartit que governa, ho fa sense armar pols ni remolí, amb eficàcia, sense grans manifestacions faraòniques i aplicant totes les polítiques socials que l’endeutada caixa els ho permet.

Encara no hi han paït que el tripartit que governa, no ha destralejat entre ell, fins al punt de partir palletes i això els trau de polleguera. Mai de la vida pensaven que l’acord del Botànic anava més enllà de quatre telediaris. Però  com que ací no tenim televisió i tampoc no tenim telediaris valencians, puix tampoc no valen aquests com a unitat de mesura. Igual no saben que ens manca una televisió autonòmica.

No han hi paït ni ho pairan, perquè no hi ha estómac que ho encaixe, el descrèdit al que ha arribat el seu partit per les nostres terres. Des del patètic final (abans de la seua defunció) de la ex Alcaldessa de la ciutat de València i altres regidors de l’Ajuntament, passant pels atrapats al cas Gurtel o del cas Emarsa, la ex Alcaldessa d’Alacant Sonia Castedo, l’expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra i “tutti quanti” tenia la possibilitat de posar la mà en la calaixera.

Segurament, tenen un sistema o equip o dispositiu dedicat només a controlar tot el que ací fa o vol fer, o legisla el Govern de la Generalitat, per traure les tisores i abans que cresquen les ales al rossinyol tallar-li-les i així que no isca del terme del seu poble.

Els hi estem molt agraïts al Sr. Rajoy i a tota la seua colla. Està ben clar com de bé militen en el nacionalisme espanyol i com han aprofitat el drama de Catalunya tot gestionant-lo per enaltir «los valores patrios» i així ponderar tot allò que sone a centralisme, unitat de la –seua– pàtria i de l’Espanya «cañí». A més el seu ideòleg a l’ombra –o a ple sol– els ha advertit que molt de compte que això s’encomana, i que a continuació anàvem els valencians a demanar la independència i vés a saber tu qui vindria a continuació.

Així que als valencians canya que no passa res. Això ja ve d’antic; sempre se’ns ha tingut «por más muelles»