La revista degana en valencià

El doctor Barberà i el còlera

02/07/2020

Peu de foto: Làpida que el 25 d’abril de 1926 li dedicà Alaquàs, el seu poble natal

Una de les persones que, des del camp de la medicina, més varen combatre les dues epidèmies de còlera que en 1884-1885 i 1890, respectivament, assolaren el territori valencià fou el metge Faustí Barberà Martí (1850-1924), que havia nascut a Alaquàs, i que amb els anys esdevingué un personatge il·lustre de gran prestigi científic i reconeixement internacional.

D’aquesta manera, deixant de banda la seua activitat com a valencianista –igualment preeminent: se’l considera el precursor del valencianisme polític–, cal recordar que, en juny de 1884, quan l’amenaça del bacteri arribà fins a la ciutat de València, el doctor Barberà –tal com se’l coneixia popularment– era un jove i desconegut facultatiu de poc més de trenta anys que exercia com a metge de capçalera al municipi de Sedaví. I que fou aquella crisi sanitària la que li permeté començar a demostrar la seua vàlua científica i humana.

Així, quatre dècades després, en la necrològica que, en produir-se la seua defunció –esdevinguda en gener de 1924–, publicà el Diario de Valencia es podia llegir: «Con motivo de la epidemia colérica, que tantos estragos causó en nuestra ciudad en 1885, puso de manifiesto su saber y amor al prójimo, prestando excelentes servicios que le valieron la Cruz de Beneficencia. El Instituto Médico Valenciano le concedía después la Medalla de Oro por una Memoria acompañada de estudios microbiológicos y clínicos sobre la mencionada epidemia». I, en relació al seu esperit altruista i vocació d’ajuda als més necessitats, afirmava que «tomó activa parte en el movimiento de solidaridad valenciana y procuró por medio de una cartilla, escrita en valenciano, combatir la funesta enfermedad llamada “lepra”».

A propòsit de la lluita que mantingué contra el còlera, en l’estudi titulat Faustino Barberá Martí (1850-1924). Médico y publicista valenciano, José L. Fresquet Febrer assevera que, «cuando se produjo la epidemia de cólera» i era metge a Sedaví, «se volcó con sus enfermos y desarrolló una intensa actividad para controlar la enfermedad en su demarcación». I també, que el Boletín del Instituto Médico Valenciano corresponent a 1887 recull el discurs d’agraïment que pronuncià amb motiu de la medalla que li fou concedida per la redacció d’una Memòria sobre el còlera. En un moment del parlament es referia a «el caudal laborioso de mis observaciones, de mi práctica y de mi trabajo recogido con cuidado y sin cobardía del lecho estremecido por las convulsiones de los epidemiados…». I és que l’alaquaser degué arriscar-se molt, en el tractament d’aquella malaltia bacteriana. Perquè com a conseqüència, i segons que publicà la premsa, ell i la seua dona, Encarnación Ferrándiz Alejos, varen ser «invadidos por el cólera». Per sort, però, «se encontraban fuera de peligro porque ambos habían sido inoculados». La seua dedicació i apassionament professionals varen ser complets. I en els anys posteriors elaborà dos nous estudis sobre l’epidèmia de grip de 1889 i el còlera de 1890 que varen veure la llum en el volum 21 de l’esmentat Boletín.

Sens dubte, els treballs que el doctor Barberà realitzà per a aplacar les malalties infecciones que colpejaren el nostre territori durant els darrers anys del segle XIX suposaren un lenitiu per a milers de valencians i valencianes, sobretot per als que les patiren de més a prop. Per al veïnat de Sedaví, de la ciutat de València i encara d’altres municipis que, n’estic segur, com nosaltres als sanitaris que en l’actualitat estan combatent el Covid-19, li guardaran agraïment etern.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top