Deia Lefebvre que el dret a la ciutat és la possibilitat de gaudir d’una ciutat de la manera que cadascú necessite, en oposició a l’homogeneïtzació a què la sotmeten els criteris d’algunes classes socials. Parlant d’identitats i heterogeneïtzació, fa no moltes dècades la literatura acadèmica titllava València de ser una agro-ciutat i, de fet, eixa … Continua llegint El dret a la ciutat no és compatible amb l’urbanisme liberal. L’exemple del PAI de Benimaclet.