El futur és nostre si deixem de fer l’haca

16/09/2020

Portem poc més de mig any de pandèmia oficial i moltes persones no tenim cap mena de dubte que vivim una situació sanitària, política, econòmica i social marcada per una crisi provocada (en la seua major part) per l’aplicació de polítiques neoconservadores perjudicials per a una gran part de persones.

Cada dia que passa tinc menys dubtes que, les crisis provocades fins ara, han estat fetes amb l’objectiu d’aprofitar-se de la por i crear inquietud i inseguretat a una majoria social. Podríem dir que s’han tractat (excepció feta d’aquesta crisi sanitària) de crisis induïdes i teledirigides a la població.

Per això, em fa la sensació que el capitalisme, ha descobert des de fa temps que li sobrava la democràcia per a existir i per això, aquells “homes de negre” i els d’ara també, s’afanyaren a retallar drets de la ciutadania i, la població, subsisteix amb allò que l’aboca a la precarietat. Per això, cada dia i, en especial en el Dia Internacional de la Democràcia, s’ha de reivindicar més que mai, aquest sistema d’ordenament social per al nostre poble.

I en tocant a l’economia, no s’ha de dubtar ni un segon, en fer servir els recursos que estan a la nostra disposició: ètics, científics, materials, intel·lectuals… per tal d’aprendre a ser persones menys violentes i poder superar així, molts obstacles.

No hi ha res impossible, però tot i ser una espècie jove sobre el Planeta, sabem que demà se’n pot anar en orris i, desaparéixer a causa de la gran quantitat de bestieses que continuem fent. Ja he dit en més d’una ocasió que el futur no el pinte de negre, però estem en un moment en què hem de transformar la nostra manera de viure i de tenir cura de la natura i el medi ambient.

Cal abordar una nova fase de la nostra existència en aquest planeta que encara ens pot oferir horitzons esperançadors… per poc que deixem de fer l’haca. Convindria reflexionar sobre el xicotet lloc que l’espècie humana ocupem dins del cosmos i del xicotet espai de temps que transitem per aquest planeta i, és per això que, hem d’aprendre a ser menys violents per poder superar els obstacles que se’ns plantegen.

Sabem que tot no va bé i per aquesta raó cal abordar una nova fase de l’existència de l’espècie humana en una Terra que té moltes bones coses a oferir-nos, perquè per damunt de tot, hem de confiar amb el gènere humà, tot i que sóc conscient que es tracta d’un animal perillós que és capaç de fer malbé tot el que toca. Però s’ha de dir, no obstant això, que tots plegats, podem abordar nous problemes amb noves idees.

Perquè cada dia que passa, trobe que estem més a prop de superar aquest repte greu de salut que patim, per poc que el món científic i investigador puga desenvolupar amb efectivitat la seua feina. Es fa imprescindible crear una mena de pacte intergeneracional perquè la “consciència ètica” ens faça sensibles al fet que el que fem hui, té repercussió sobre els que vindran després.

Sabem també que la societat s’envelleix a passes gegantines. Cada vegada hi ha més gent gran i fins i tot, gent molt gran i, aquest fet cal saber-ho aprofitar perquè per als joves, tenir contacte amb els majors és tan positiu com per als més majors, sense que això supose cap relació de dominació. Això es va acabar (afortunadament) el 1968.

Hem de fer tots els possibles per fomentar la renovació, de manera que, la creativitat dels joves no quede esbiaixada a causa de l’autoritat o la tradició. El futur és nostre!