La revista degana en valencià

El galant de CIFESA

05/01/2021

El nom de Modesto Llosas Rosell, nascut a Aldaia (l’Horta Sud) el 24 de novembre de 1920, amb tota certesa deixa indiferent a qualsevol espectador o aficionat al cinema. Tanmateix, l’apel·latiu de Jorge Mistral porta eixe mateix aficionat a remembrar un rol d’actor cinematogràfic, el galant, avui desterrat del llenguatge col·loquial. Perquè Jorge Mistral, de naixement Modesto Llosas, fill natural de Dolores Llosas Rosell i de pare aldaier desconegut, va esdevenir en les dècades dels anys quaranta, cinquanta i seixanta l’actor valencià més internacional del nostre cinema. Actuà en vuitanta-una pel·lícules a més de diverses telenovel·les i gravacions de discos en països d’Europa (Espanya, Itàlia i França) i Amèrica (Mèxic, Argentina, Xile, Cuba, Puerto Rico i els Estats Units), a les ordres de directors espanyols molt destacats entre els quals podem esmentar Luis Buñuel (Abismos de pasión, 1953), Juan Antonio Bardem (La venganza, 1957), José Antonio Nieves Conde i Josep Maria Forqué (La legión del silencio, 1955), Francesc Rovira-Beleta (Expreso de Andalucía, 1956), Margarita Alexandre i Rafael Torrecilla (La gata, 1956)… I de coneguts directors d’altres cinematografies: el nord-americà Jean Negulesco (La sirena y el delfín, 1957), l’italià Tulio Demicheli (Carmen la de Ronda, 1959), l’argentí Luis César Amadori (Amor prohibido, 1955) o el xilé Tito Davison (Cabo de Hornos, 1955).

Entre la seua extensa cinematografia cal recordar la seua trajectòria curta, però dʼèxit, amb la productora valenciana CIFESA «La antorcha de los éxitos», amb l’emblema del Micalet i les primeres notes de l’himne en la seua presentació, de la poderosa família valenciana Casanova, una empresa que va imposar a l’Estat espanyol el model de l’star-system nord-americà entre 1947 i 1949. Mistral esdevindrà el galant més popular del cinema espanyol, amb la participació en pel·lícules molt taquilleres com Locura de amor (Juan de Orduña, 1948), Currito de la Cruz (Luis Lucia, 1949), La duquesa de Benamejí (Luis Lucia, 1949) i Pequeñeces (Juan de Orduña, 1950), al costat d’actrius com Aurora Bautista, Sara Montiel i la valenciana Amparo Rivelles. A finals de 1949, trenca el nou contracte excepcional per a l’època que li ofereix CIFESA per a anar-se’n a treballar a Mèxic, que en aquells anys vivia la seua edat d’or. Mèxic, arran de la II Guerra Mundial, ocupà l’espai que fins aleshores dominava el cinema de Hollywood i es convertí en el primer país productor de Llatinoamèrica, amb fortes productores i prestigiosos directors com Luis Buñuel, Emilio Fernández ―anomenat «El Indio Fernández»― o Robert Gavaldón. L’actor valencià protagonitzà en aquest país, com a primer cap de la cartellera, un total de vint-i-quatre pel·lícules fins al 1955. Hi haurà anys, com en 1952, que participarà en nou cintes, un tour de force extraordinari, amb les actrius més icòniques del cinema mexicà com ara Dolores del Río, María Félix, Silvia Pinal o Miroslava Stern. I encara va tenir temps de retornar breument a Espanya per a rodar al costat de Carmen Sevilla cintes de gran impacte popular com La hermana San Sulpicio (1952) o Un caballero andaluz (1954), totes dues dirigides pel valencià Luis Lucia Mingarro, fill del polític de la CEDA Luis Lucia, ministre de Foment durant el bienni conservador de la República.

Durant els anys seixanta, una mala gestió de la seua carrera cinematogràfica el portà a treballar en nombroses coproduccions internacionals de baixa qualitat i a esgotar-se en telenovel·les avui oblidades. En 1972, als cinquanta-un anys, es va suïcidar a la ciutat de Mèxic on vivia. Un poc abans havia afirmat desencantat: «El temps és el pitjor enemic perquè no perdona».

L’exposició «Vida, cinema i passió. Jorge Mistral. Centenari (1920-2020)», organitzada per l’Ajuntament d’Aldaia a través del seu Servei de Cultura (M. Francisca López Sanchis i Francesc Martínez), amb el treball del documentalista Juan Manuel Cobo, posseïdor d’una àmplia col·lecció entorn a l’actor aldaier, i del comissari Alfred Ramos, es podrà veure fins al 10 de gener de 2021. Una exposició completa, amb un catàleg atractiu i més de 200 peces, documents i objectes originals, en la qual sobresurt l’atractiva col·lecció de cartells realitzats per alguns del grans il·lustradors d’aquella època com Josep Renau, José Peris Aragó, Rafael Raga, Macari Gómez Quibus (Mac), Josep Soligó i Francisco Fernández-Zarza (Jano). De ben segur que el visitant no n’eixirà defraudat.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top