El general parla valencià de Figueres

El vicepresident segon i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols. Foto: Generalitat Valenciana.

Si alguna cosa m’ha sorprés del conjunt de l’equip de persones que configuren l’executiu valencià que acompanya el Molt deshonorable president, és el parlar d’un dels seus membres; d’aquell que (segurament) disposarà de més guardons i medalles que la resta de persones que s’asseuen al costat del que va invertir més de cinc hores per a un dinar de treball, que després es va convertir en un dinar de partit, per acabar sent un dinar sense explicació.

No és la primera vegada que l’he vist a la televisió autonòmica –aquella que ara volen pervertir afegint-li horari en la llengua de l’imperi— parlant en valencià i adreçant-se als mitjans de comunicació que així li ho preguntaven, en aquesta llengua nostrada que compartim amb catalans, mallorquins, algueresos, andorrans i gent de Perpinyà i de la franja de ponent o el Matarranya.

Sí, sí, tota una sorpresa escoltar l’únic general de què disposa el Consell, parlar en perfecte valencià de Figueres, quan ni el mateix president de l’executiu (aquell que freqüenta el restaurant on diuen que fa tant de vent) es manifesta incapaç de fer-ho, com a fidel deixeble que és, d’un anterior president que arribà a ser ministre i que ara mateix té un peu a les portes de la garjola.

No estem acostumats a escoltar els membres de les forces d’ocupació en la nostra pròpia llengua i és per això que, sobta tant escoltar aquesta musiqueta que considerem tan pròpia, de boca d’un condecorat militar que ara fa de polític sense obediència partidista.

Sobta la seua fonètica valenciana de Figueres, però encara sobta més, que no haja hagut cap representant del blaverisme barraqueter, que li haja fet cap retret lingüístic o que li haja demanat sense respecte, que s’expressara amb la llengua de Castella, perquè no l’entén.

Ja s’hi veu com el valencià de l’Alt Empordà, també aprofita per a adreçar-se als mitjans de comunicació d’aquestes contrades de la vora de l’Albufera i és per això que no s’entén com ara el senyor Ordaz (res a veure amb la pintura del Greco) s’entesta a obrir parèntesis de castellà dins la programació de l’única ràdio i televisió que s’expressa en la nostra llengua, siga de l’Horta, de l’Empordà, d’Andorra, de Pollença, Sabadell, Mataró o de Guardamar del Segura.

Tira…no està tot perdut, encara que aquests imperialistes de l’altiplà, mai tenen por i ens posen la cova en casa per continuar governant.