La revista degana en valencià

El Genovés construeix la seua gran exposició sobre la pilota valenciana

El Museu de la Pilota i l’Ajuntament del Genovés impulsen un projecte curatorial i d’investigació que documenta 68 jugadors de primera categoria, 94 títols oficials i dècades de transmissió patrimonial en l’espai públic.

El Genovés pertany a una estirp singular de pobles on l’art de la pilota valenciana es viu com un vertader llenguatge comunitari, un codi identitari i una manifestació de la plàstica social.

A partir d’una rigorosa investigació historiogràfica i arxivística promoguda per l’Ajuntament del Genovés i el Museu de la Pilota —sota la direcció de David Sarasol—, el municipi presenta una exposició que transcendeix la simple commemoració per a situar-se en el terreny de la museologia crítica i l’antropologia cultural. La mostra posa xifres, rostres, espais i veus a una trajectòria intergeneracional sense parangó al País Valencià.

«La força del Genovés no s’explica només pels seus campions, sinó per una comunitat que ha fet de la pilota una expressió compartida de cultura, esport i memòria.»

L’espai urbà com a escenografia: dels carrers al trinquet

Un dels encerts d’aquesta línia de recerca és la seua capacitat per a reconstruir la topografia emocional del joc. Abans de la institucionalització dels espais tancats, la pilota s’impregnava de la vida quotidiana dels veïns. La investigació documenta com els carrers de la Font i de Sant Pasqual es van convertir en les primeres acadèmies al cel obert del municipi, escenaris de formació on generacions de xiquets aprenien a mesurar el temps, el bot i la trajectòria de la pilota entre la convivència veïnal.

Aquest diàleg entre arquitectura popular i joc va trobar un punt d’inflexió l’any 1963. La construcció del trinquet municipal, impulsada per la determinació del tio Arturo i la tia Mercedes, va dotar el poble d’un temple acústic i visual estable per a la disciplina. Posteriorment, la creació de l’Escola Municipal de Pilota el 1980 va consolidar aquest ecosistema, transformant la intuïció del carrer en una estructura pedagògica organitzada que garantia el relleu generacional.

Genealogia del gest: nissagues, palmarès i l’arxiu femení d’avantguarda

L’estudi aporta un cens minuciós que revela la magnitud del fenomen: la recerca identifica un total de 68 jugadors professionals de primera categoria originaris o vinculats al Genovés, dels quals 20 corresponen a una etapa anterior a la irrupció llegendària de Paco Cabanes, el Genovés. A més, es documenten 43 pilotaris de segona categoria, així com la trajectòria essencial de trinqueters, artesans de la pilota, monitors i seleccionadors.

En el terreny de la competició d’elit, el treball atribueix al municipi un palmarès de 94 títols oficials professionals. Aquesta xifra s’articula al voltant de grans figures que han marcat època:

– Paco Cabanes, el Genovés (14 títols), mite indiscutible i figura central de la història de la pilota.
– Tonet IV (12 títols), referent del raspall contemporani.
– Sarasol I (10 títols), mestre de l’escala i corda.

Juntament amb aquests noms propis, el discurs curatorial posa en valor la continuïtat de les nissagues familiars —els Cabanes, Sarasol, Pigat, Batiste, Viñes o Tonet— que han transmés el saber fer de mans a mans. Així mateix, la investigació realitza una aportació fonamental en reivindicar la presència femenina a través de Mercedetes, pionera que durant els anys seixanta i setanta va desafiar els prejudicis socials de l’època per a plantar cara al trinquet i obrir camí a les futures generacions.

La memòria visual i la continuïtat d’un arxiu viu

L’exposició no s’atura en la nostàlgia de l’edat d’or dels anys huitanta i noranta —quan més d’una vintena de professionals del poble competien simultàniament en les modalitats d’escala i corda i raspall—, sinó que es planteja com un arxiu visual dinàmic. La selecció de fons fotogràfics recupera imatges d’alt valor documental d’icones com Paco Cabanes, Pasqual II, Sarasol I, Viñes, o el trio format per Ricardo, Juanito i Simatero, mostrant no sols el gest tècnic, sinó l’expressió corporal i l’estètica d’una època.

Hui, amb el suport de les activitats del club local, el Museu de la Pilota, la Ruta de la Pilota i les pròximes instal·lacions projectades al poliesportiu municipal, el Genovés demostra que la tradició no és un objecte estàtic de museu. Amb un centenar d’alumnes actualment a l’escola municipal, l’exposició s’inaugura no com un punt i final, sinó com un mirall on la comunitat es mira per a continuar jugant el futur.

Subscriu-te