La revista degana en valencià

El Genovés o aquell qui ens va fer millors

02/08/2021

Si hem de creure tot el que n’hem sentit, de ben cert que tots coneixem algú que coneix algú altre que va veure com Paco Cabanes “el Genovés” guanyava contra un trio amb les dues mans lligades a l’esquena. I el més important de tot és que, ben mirat, és de veres. Això ja ho tenen, els mites. I el Genovés n’era un.

El Genovés ha sigut el més gran pilotari de tota la història. I no n’hi haurà cap altre com ell. Els més entesos potser argumenten -i potser amb raó- que Juliet, Quart o, sobretot, Rovellet varen ser millors, però és que no estem parlant d’això. El Genovés -que segurament i de fet també va ser el millor des d’un punt de vista del joc estricte, tot siga dit- va transcendir l’espai concret del trinquet, encara que va tindre en el trinquet -o en el carrer del Trinquet, és clar- el seu hàbitat natural. El Genovés ha sigut molt més que un jugador de pilota. El Genovés ens ha fet millors, a tots i cadascun de nosaltres i al poble valencià en conjunt.

Paco Cabanes no només va salvar -o va prorrogar-ne l’agonia durant unes dècades més d’un èxtasi i propina meravellosa- el món de la pilota, el qual no hauria arribat segurament als nostres dies si hagués continuat la tendència amb què va eixir de la dura postguerra, sinó que ens va construir humilment la seua parcel·la corresponent de país: ens va regalar una consciència col·lectiva i algú en qui mirar-nos i sentir-nos plens i orgullosos. Això serà impossible que li ho puguem agrair mai prou.

El Genovés era més que un jugador de pilota. El Genovés era l’admiració en els ulls de cadascú que el veia, dins o fora del trinquet. Per a mi, el Genovés és el meu avi més content que un gínjol parlant amb ell al trinquet de Torrent i fent-s’hi una foto per a, tot seguit, sentenciar “ni n’hi ha hagut ni n’hi haurà mai un altre com ell”. I en això estarem tots d’acord. Segur que hi va estar d’acord Àlvaro en aquella final mítica a Sagunt, qui, en el fons, de tan gran com també que ho és, volia perdre contra la llegenda per a construir entre tots eixe moment tan especial per als valencians. I això no es pot explicar amb paraules.

Perquè el Genovés ens ha regalat felicitat. La felicitat i els moments de plenitud dels qui ens veiem sempre en la corda fluixa, dels qui caminem a la vora del segat i no estem mai certs de la part en què ens trobem, si xafem terra o fem volantins en l’aire. El Genovés ens identifica a tots els valencians, juguem a escala i corda o a raspall; el Genovés és un poble de cases baixes i blanques, carrers amb noms -laics ja i tot- de sant, i senyeres en els balcons amb tot el món que mira la partida a la fresca.

El Genovés és ja un mite. Un del qual ens podem sentir orgullosos tots els valencians sense haver d’abaixar el cap per a res. Perquè és nostre, sí, però és també de tot aquell qui el vulga. El Genovés és un poble com qualsevol altre que simplement es resisteix a desaparéixer. Perquè, efectivament, Paco Cabanes “el Genovés” ens ha fet millors. Per sempre, mestre.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top