Tens 0 productes a la teua cistella
La Diputació de València lliura els guardons d’Arts Visuals a La Beneficència en una edició marcada pel record a l’artista valencià, el reconeixement als llenguatges tèxtils contemporanis i l’homenatge a figures com Miquel Navarro i Artur Heras.
La Beneficència com a espill de la creació i la memòria artística valenciana
El Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència va acollir l’entrega dels Premis d’Arts Visuals Alfons Roig 2026 de la Diputació de València. Com recull la convocatòria institucional, aquesta edició ha combinat el reconeixement a l’extensa trajectòria professional d’una figura cabdal de les arts plàstiques com Manolo Boix, mort recentment, amb el guardó al millor projecte artístic atorgat a Lara Ordóñez, doctora en producció artística i creadora plàstica.
L’acte institucional va comptar amb la presència del diputat de Cultura, Paco Teruel; l’alcaldessa de Llutxent, Xaro Boscà; els membres del jurat dels Premis Alfons Roig 2026; el director de Gestió Cultural Oberta als Municipis, Ricardo Roca; el director de la Institució Alfons el Magnànim, Miquel Nadal; el director del MuVIM, David Gimilio; així com la premiada Lara Ordóñez i Anna Boix, filla de Manolo Boix.
En les seues declaracions oficials, el diputat de Cultura, Paco Teruel, va destacar que els Premis Alfons Roig, amb més de tres dècades de trajectòria, s’han consolidat com un referent en el reconeixement i la promoció de les arts plàstiques contemporànees. Així mateix, el responsable provincial va assenyalar que aquests guardons han sigut testimonis de l’evolució de l’art valencià i han contribuït a donar visibilitat a artistes i projectes que conviden a mirar la realitat des de noves perspectives, a qüestionar l’entorn i a descobrir noves formes d’expressió, tot destacant el paper de la institució com a eina de suport a la creació.
Manolo Boix: mig segle de mestratge i compromís amb la plàstica
El jurat d’aquesta edició va distingir la figura de Manolo Boix, qui fóra Premi Nacional d’Arts Plàstiques, per haver contribuït de manera decisiva al desenvolupament de la plàstica en tots els seus vessants expressius —pintura, escultura, dibuix, gravat i còmic, entre d’altres— aportant el seu segell personal durant més de 50 anys de dedicació artística.
El reconeixement a la seua trajectòria va ser recollit per la seua filla, Anna Boix. La distinció posa en valor el llegat d’un creador que ha deixat una empremta inesborrable en la cultura contemporània i que manté la seua vigència com a referent de la creació valenciana.
Lara Ordóñez: el llenguatge tèxtil com a reflexió sobre la identitat i el territori
En la modalitat de millor projecte artístic, el guardó va ser atorgat a Lara Ordóñez. La doctora en producció artística ha obtingut el premi per una obra on, a través dels llenguatges tèxtils, aborda qüestions com la memòria, la identitat i el pas del temps.
Segons es recull en la valoració del jurat, del treball d’Ordóñez se’n va destacar l’originalitat i la capacitat per a establir una relació pròxima i directa amb l’espectador mitjançant l’obertura espacial i la seua constant experimentació amb els formats. De la mateixa manera, el veredicte va subratllar la manera en què la seua proposta reivindica les tradicions i els materials vinculats al territori, reinterpretant-los des de llenguatges artístics contemporanis de gran solidesa conceptual.
L’homenatge a Miquel Navarro i Artur Heras: tres dècades d’història compartida
Durant l’esdeveniment, el diputat Paco Teruel va dedicar un record especial a Miquel Navarro i Artur Heras, dos grans referents de l’art valencià morts recentment i que van mantindre una vinculació molt estreta amb la història dels Premis Alfons Roig. Tots dos artistes van ser reconeguts al llarg de les seues carreteres per aquests mateixos guardons i van formar part activa dels seus jurats: Artur Heras va intervindre en la deliberació de l’edició de 2022, mentre que Miquel Navarro va formar part del jurat corresponent a la present convocatòria de 2026.
El representant de la Diputació es va referir a tots dos com dos creadors imprescindibles que van enriquir l’art contemporani i van projectar el talent valencià més enllà de les fronteres autòctones, destacant que la seua aportació i la seua obra perduraran com a part integrant del llegat artístic valencià.
