“El lloc de les dones en la història”: un nou cicle de conferències amb veu femenina al Centre Cultural La Nau

Imatge del seminari.

El Centre Cultural La Nau acollirà a partir del pròxim 20 d’octubre el seminari “El lloc de les dones en la història. Ampliant els límits del coneixement històric”, una nova edició del Cicle Dones Creadores, dirigit per la catedràtica emèrita de la Universitat de València, Isabel Morant Deusa i organitzat per l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València. La iniciativa té com a objectiu ampliar els límits del coneixement històric i reconsiderar la presència de les dones en la història.

El “Cicle Dones Creadores” es tracta d’una iniciativa cultural impulsada per la Universitat de València i que té com a objectiu primordial donar visibilitat a les dones en el context històric i cultural, que tot i que sembla molt coherent de vegades ens n’oblidem.

Pel que fa al seminari “El lloc de les dones en la història. Ampliant els límits del coneixement històric”, constarà de sis sessions, les quals tindran lloc els dies: 20 d’octubre, 10 de novembre i 15 de desembre de 2025 i 19 de gener, 16 de febrer i 30 de març de 2026, en horari de 18.00 a 20.00 hores a les Aules Seminari de La Nau.

Davant el creixent interés de la societat pels estudis de gènere i pel paper que han representat les dones dins de la història, aquestes jornades s’adrecen no solament al professorat i alumnat universitari, sinó al públic en general apassionat per la història de les dones i els estudis de
gènere, convidant-lo a reflexionar sobre la perspectiva de les dones al llarg dels segles i així poder construir una visió més completa i igualitària del passat i del present que ens envolta. “Les ponències estaran impartides per investigadores i docents de diversos nivells educatius, que reflexionaran com renovar la història ensenyada i oferir nous marcs per a entendre la societat contemporània”.

La directora del seminari, Isabel Morant Deusa, ha estat una de les veus principals en la renovació de la historiografia espanyola des d’una perspectiva de gènere. En les seues investigacions sempre ha remarcat la necessitat de considerar la història de les dones com a part fonamental del relat històric. Per això, s’ha caracteritzat per utilitzar un enfocament metodològic que combina la història cultural amb la perspectiva de gènere.

Ara pot semblar molt obvi, però cal assenyalar, que durant segles, la historiografia tradicional s’ha centrat en les figueres masculines de les grans elits, sense percebre a les dones com a subjectes actius de la història. Això ha fet que molts personatges femenins passaren desapercebuts davant la mirada dels historiadors que clavaven l’ull a feroces batalles, homes honorables i famílies rellevants. Per no parlar-ne d’aquelles figueres femenines que s’han anat esborrant amb el pas del temps, distorsionant, minimitzant o simplement no han rebut el
reconeixement que mereixen solament per la seua condició sexual o social. Quantes dones han hagut de signar sota un pseudònim masculí? Quants invents realitzats per dones han sigut atribuïts a homes? Quantes xiquetes no han vist referents femenins en l’escola? Totes
aquestes qüestions ens indiquen que tot i que hem avançat a passos gegants, encara ens queda un llarg camí per recórrer i assolir la igualtat. Així mateix, la història ha demostrat que és molt més que un reguitzell de dates, noms o conflictes, la història és un element clau per a comprendre el passat i entendre millor el present que ens rodeja.

En aquest context, el seminari és necessari, perquè pretén fer una revisió crítica de la historiografia tradicional, la qual durant segles ha invisibilitzat o distorsionat el paper de les dones al llarg de la història. D’altra banda, tracta de reivindicar la història de les dones com una part essencial de la història general, no com un element marginat o aïllat, ja que com tothom sap, durant segles les dones han romàs com un subjecte oblidat i sense veu, però afortunadament la situació ha canviat i sembla que cada cop hi ha més gent interessada per conéixer més sobre l’altre subjecte de la història i entendre quina evolució ha patit al llarg dels segles. Arribat aquest punt, queda clar que no es pot tindre una visió completa i veraç del nostre passat si no es té en compte a l’altra mitat.

En definitiva, aquest cicle naix amb l’objectiu de fomentar una visió de la història més completa, plural i diversa i traslladar al públic el vertader valor de les dones dins de diferents contextos històrics. I açò ho aconsegueix gràcies a la participació de diverses catedràtiques,
historiadores i especialistes que ens ofereixen un programa de ponències de temàtiques molt variades, però que totes en conjunt ens ofereixen una perspectiva àmplia i rigorosa sobre cada àmbit. És a dir, aquest cicle és com una mena de trencaclosques que encaixa a la perfecció, on cada ponència ens mostra una faceta diferent dins de la història de les dones i en finalitzar i unir totes les peces ens ofereix una visió més completa i crítica del passat, del present i del futur.

PROGRAMA:

20.10.25
“La construcció d’una historiografia”

S’alça el teló del cicle amb la ponència de Rosa Ríos Lloret, especialista en història social i cultural de les dones i catedràtica emèrita i la directora del cicle, Isabel Morant Deus. Aquesta sessió ens farà reflexionar sobre els orígens, les diferents línies d’investigació i els principals avanços dins de la història de les dones i dels estudis de gèneres. A més a més, es parlarà de la rellevància de revisar els relats històrics des d’una perspectiva més inclusiva i crítica.

10.11.2
“Renaixement i Il·lustració”
La segona conferència, oferida per la catedràtica emèrita i directora del cicle, Isabel Morant Deusa, examinarà minuciosament com la literatura del Renaixement i de la Il·lustració va construir a poc a poc la denominada “disputa dels sexes”, un debat més enllà de l’intel·lectual entorn del paper de les dones, el matrimoni i l’amor. A més, la ponent s’endinsarà en els discursos dels humanistes sobre les dones.

15.12.25
“Ruptures polítiques i transformacions socials i modernització”
La tercera ponència serà a càrrec de Dolores Sánchez Durá, catedràtica d’Història de secundària i experta en història política, social i de les idees, especialment en revolucions i liberalisme.

La ponent ens farà pensar com la igualtat i la llibertat han sigut percebudes segons el context, destacant les exclusions que han patit les dones i altres grups de la societat. També, es mostrarà com aquests valors històrics serveixen per a compondre d’una manera crítica les estructures polítiques i socials del passat i què influència encara té en el present.

19.01.26
“La creativitat de les dones”
En aquesta quarta conferència, Rosa Ríos Lloret, catedràtica d’Història de secundària, estudiarà el paper i la participació i aportacions de les dones en l’art i en les ciències entre els segles XIX i XX, un període de grans transformacions socials, polítics i culturals.

16.02.26
“Democràcies i dictadures”
La quinta sessió serà impartida per Àngels Martínez Bonafé, catedràtica d’Història de secundària i professora de Didàctica de la Història al Màster Universitari en Professor/a d’Educació Secundària.

La ponent explicarà el paper de les dones en els diferents règims polítics del segle XX, tant en contextos dictatorials com democràtics, destacant com van passar de ser considerades objectes polítics a esdevenir subjectes actius de transformació social i política.

30.03.26
“Un nou subjecte polític”
El cicle conclourà de la mà de Dolores Sánchez Durà, catedràtica d’Història de secundària i Carla Benzanilla-Rebollo, investigadora en la Université Paris, les quals se centraran com s’ha desenvolupat el rol de la dona dins de l’àmbit polític.