El Magnànim i l’AVL publiquen la primera gran aportació bibliogràfica durant l’Any Fuster amb la Poesia completa. 1945-1987 es “rescata una de les parcel·les més negligides de la producció literària de Joan Fuster”

13/04/2022

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua acaben de publicar Poesia  Completa (1945-1987), de Joan Fuster, un aplec de la totalitat de la producció poètica escrita, segons Salvador Ortells, per un “dels assagistes més destacats de la literatura catalana del segle XX i un dels referents cívics més determinants en la història recent del País Valencià”.

La poesia completa de Fuster continua la publicació de les poesies completes de Marc Granell (quatre edicions), Jaume Pérez Muntaner (dues edicions), Josep Piera (dues edicions) i les més recents de Teresa Pascual i Antoni Ferrer, així com la reedició de Primera Soledad de Vicent Andrés Estellés. Totes aquestes edicions han estat coordinades per Vicent Berenguer, director de les col·leccions de poesia del Magnànim.

Salvador Ortells ha sigut el responsable de l’edició i el pròleg de la poesia completa de Fuster i l’ha editada seguint la proposta d’uns cicles temàtics que convoquen a una lectura nova, que descobreix tant la “profunda consciència del poeta” —sens dubte “el Joan Fuster més íntim i humà”— com alhora la vigència d’aquesta poesia on sempre ha estat, al si de la millor tradició contemporània. Per a Ortells, el Fuster poeta no es diferència en excés de l’assagista. Igualment que els seus llibres d’assaigs, “integrats sovint per articles periodístics de procedència dispar”, Fuster “engalzava poemes dispersos d’acord amb eixos temàtics convergents”.

El vessant poètic de Fuster

Joan Fuster és conegut sobretot com a destacat assagista i intel·lectual, però en la seua extensa obra també la poesia representa una activitat significativa, tal com recull de manera exhaustiva aquest volum. En l’obra poètica de Joan Fuster es poden observar dues tendències, una de tall simbolista i una altra de filiació surrealista, en les quals també s’expressa un personal eclecticisme estètic i un lúcid afany experimental. Fuster en el poema arriba sempre a resultats commovedors, és singularment irreverent i en tot cas alié als llocs comuns. Una altra riquesa de la seua poesia es troba en la varietat de tipus d’estrofes: sonets, dècimes, madrigals, vers lliure, com així mateix en tots els temes que tracta: festius, amorosos, amistosos, existencialistes, satírics i polítics.

La importància de l’obra de Fuster al catàleg del Magnànim

Amb la poesia completa de Fuster el Magnànim complementa una interessant oferta al seu catàleg de i sobre l’autor suecà: Arxiu fotogràfic de Joan Fuster (2020), amb pròleg de Salvador Ortells, introducció d’Enric Alforja i coordinació de Francesc Pérez Moragón; Poemes inèdits (2018), vint-i-sis composicions de Joan Fuster de diverses èpoques i estils, amb pròleg de Salvador Ortells; Notes d’un desficiós (2017), recull els articles publicats per Fuster al diari valencià Qué y Dónde entre 1979 i 1984, amb edició, estudi i notes de Francesc Pérez Moragón i Nel·lo Pellicer, i epíleg d’Emili Piera; Àlbum Fuster (1994), una selecció de fotografies de Fuster feta per Antoni Furió, que fa un repàs a la seua vida; Figures de temps (1993), amb pròleg de Josep Iborra, reedició d’un llibre publicat el 1957 amb notes de diari de 1952 a 1954 i algunes “notes” addicionals. Joan Fuster, a més, fou director de la Biblioteca d’Autors Valencians del Magnànim fins a la seua mort el 1992.

Joan Fuster

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) es va llicenciar en Dret per la Universitat de València el 1947 i va començar el 1952 la col·laboració literària en la premsa, activitat que manté intensament fins al 1983, quan s’incorpora als programes de doctorat de la Facultat de Filologia de la Universitat de València. El 1975 se li va concedir el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i el 1983 el Premi de les Lletres Valencianes i la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.