Tens 0 productes a la teua cistella
El 16 de maig del 2011, el Times of Malta publicava un article titulat «La llengua maltesa amb prou feines s’utilitza en Internet». El maltès és una llengua estranya. Una llengua semítica amb fortes influències romàniques, sobretot de l’italià, que van anar convertint-la progressivament en una llengua mixta. Té al voltant de 400.000 parlants.
L’arxipèlag maltès, situat entre Sicília i Líbia, aplega només dues illes habitades: Malta i Ghawdex. La resta són roques i illots. Des de l’inici de la Baixa Edat Mitjana, l’arxipèlag va quedar vinculat a Sicília, que domina amb la seva vasta extensió el centre del Mediterrani. Però, el 1800, els britànics aprofitaren els temors que havien suscitat les campanyes de Napoleó i convertiren Malta en una colònia.
El llarg període de dominació britànica no estigué exempt d’abusos i disturbis. En general, els britànics imposaren la llengua anglesa en els afers oficials, però van ser molt permissius amb l’ús de l’italià, que era la principal llengua de cultura de les illes. Els primers escriptors que reivindicaren l’ús literari de la llengua maltesa van ser també escriptors en italià. De fet, fins que el règim de Mussolini no inicià la seva absurda política expansionista, els britànics ni tan sols es preocuparen de treure-li a l’italià l’estatus de llengua oficial a Malta. Alguns lingüistes han afirmat que si la influència de l’anglès no hagués interferit en el procés d’italianització de Malta, el maltès s’hauria vist arraconat com el sard o el friülà, i que si ha resistit en millors condicions és, precisament, perquè l’italià anà perdent atractiu davant l’anglès.
La primera ortografia moderna del maltès és de l’any 1924. Deu anys més tard, el maltès passà a ser llengua oficial a la colònia, juntament amb l’anglès i l’italià, però el 1936 l’italià perdé aquesta condició, de manera que a partir d’aleshores el país va ser oficialment bilingüe. La independència, aconseguida el 1964, no canvià la situació: l’anglès i el maltès continuaren sent-ne les llengües oficials. El maltès, considerat llengua nacional, es va fer preponderant en l’administració i en els tribunals (la llengua dels tribunals, tret d’excepcions, és el maltès i el text legal maltès preval sobre l’anglès en el cas de conflicte entre els dos textos). Però l’anglès havia desplaçat l’italià com a llengua de cultura des d’abans de la Segona Guerra Mundial. I no sols com a llengua de cultura: els noms que els maltesos donaven als seus fills eren en anglès: John, Joseph, Michael o Mary estan entre els més comuns de Malta. La població maltesa s’havia acostumat a llegir els diaris en anglès que s’editaven a La Valletta i escoltava les emissores de ràdio en anglès. A l’hora d’emigrar, els maltesos havien deixat d’establir-se al nord d’Àfrica, com feien abans, i emigraven cada cop més als Estats Units o als països de la Commonwealth. L’emigració a Austràlia, en particular, assolí xifres importants.
El pes de l’anglès, després de la independència, no ha parat d’augmentar. Gairebé tots els maltesos declaren que el maltès és la seva primera llengua, però a l’hora de llegir llibres o revistes, des de fa dècades, la majoria es decanten pels llibres i les revistes que es publiquen en anglès. L’escolarització ha fet que no hi hagi parlants monolingües en maltès; en canvi, cada vegada hi ha més parlants monolingües en anglès. Un britànic adult que arribi a l’arxipèlag amb la intenció de passar-hi la resta de la seva vida no necessitarà fer l’esforç d’aprendre ni una sola paraula de maltès. Els dos milions de turistes que hi fan estada cada any solen ser atesos en anglès o en italià d’un cap del dia a l’altre. Ni s’adonen que a Malta i Ghawdex hi ha gent que parla maltès. Com que el pes econòmic del turisme és tan gran, l’anglès s’ha imposat en el comerç i el seu ús s’ha fet habitual també en un percentatge significatiu de les famílies malteses. L’italià, als maltesos els arriba per mitjà dels programes de ràdio i els canals de televisió.
Les traduccions literàries tenen una importància singular en l’auge o el declivi cultural de les llengües. Es poden explicar moltes coses a partir dels èxits i dels dèficits en les traduccions. El reduït catàleg de la literatura en llengua maltesa necessitaria, òbviament, ser reforçat amb l’atractiu de les traduccions, tant de les obres clàssiques com de les més espúries novetats. Però l’anglès funciona a Malta com a llengua interposada, en aquest i en molts altres àmbits.
Amb l’entrada del país en la Unió Europea l’any 2004, es pensà que el maltès, que va passar a ser llengua oficial en els organismes de la Unió, guanyaria automàticament prestigi. Milers de documents circularien entre Estrasburg, Brussel·les, Luxemburg i La Valletta escrits en maltès. Però els primers senyals alarmants arribaren tot seguit, quan es va fer pública la negligència no de la Unió Europea, sinó de les institucions culturals malteses. Un informe del 2005 advertí que ni els museus, ni les orquestres, ni els teatres, ni les sales d’exposicions de Malta feien servir el maltès en les seves pàgines web. Gairebé tots feien servir només l’anglès, i els pocs que feien servir unes altres llengües prescindien del maltès. Sis anys més tard, el Times of Malta publicava l’article «La llengua maltesa amb prou feines s’utilitza en Internet», que recollia algunes de les dades d’una enquesta de l’Eurobaròmetre publicada a Brussel·les. Segons aquestes dades, el 91 % dels maltesos optava per usar l’anglès en Internet, enfront del 6,5 % que deia que optava pel maltès. De fet, entre els estats europeus, Malta era, després del Regne Unit, l’estat amb un nombre més alt d’usuaris d’Internet en anglès. Els maltesos, al cap i a la fi, s’havien posat a seguir el model de les seves institucions.
Massa errors. El que havia començat a passar en Internet era una conseqüència previsible de la situació que es donava en la literatura i en la lectura de revistes i diaris. Una conseqüència agreujada. L’altre gran problema tenia una causa econòmica: el país s’havia venut al turisme. El 2023, els diaris ja anunciaven que l’anglès era la llengua més parlada a Malta. El 90 % de la població deia que entenia el maltès; l’anglès, l’entenia el 96 %. Era la primera vegada que passava. Els darrers anys, Peter Agius, alt funcionari del Parlament Europeu, havia acusat el govern maltès de fer servir sistemàticament l’anglès en les institucions europees. Després de ser reconeguda com a llengua oficial en la Unió Europea, el maltès havia aconseguit només una presència residual als tribunals i a la resta dels organismes europeus.
Revista número 498. Gener 2024.
