El ministre, al ‛ministerio’

09/12/2022

El cercador em porta a la pàgina web del Ministerio de Cultura y Deporte. Dalt de tot, a l’esquerra, un escut del Regne d’Espanya i unes lletres de pal ho corroboren. El ministre, des de fa un any i mig, és Miquel Iceta, i vull assegurar-me que hi ha hagut canvis importants. De fet, dalt de tot de la pantalla, a la dreta, hi ha unes lletres que diuen Castellano, i al costat una petita fletxa cap avall que amaga les altres opcions idiomàtiques. Aquí es deuen concentrar els canvis, però no em vull precipitar. Abans em vull fer càrrec de com va la cosa en general i hi trobe unes finestres que ofereixen l’accés a diverses seccions. D’esquerra a dreta, la primera és Becas, ayudas y empleo público; la segona, Sede electrónica; la tercera, Información al ciudadano; la quarta, Publicaciones y bibliotecas i, la darrera, Estadísticas. A sota, una secció d’actualitat, on publiquen notícies. Sembla que en publiquen només una al dia, perquè hi veig una del dia 23, una del 22, i així successivament. No és difícil imaginar un escriptor abnegat, convertit en sacrificat buròcrata, redactar de nou a onze del matí un escrit de dos fulls d’extensió, abans d’abandonar l’edifici de la Plaza del Rey per anar-se’n a esmorzar amb els escriptors abnegats de les altres seccions ministerials.

A la plaça mateix, que té un monument que representa un soldat amb l’espasa desembeinada, hi ha la Fonda La Revoltosa, que ofereix còctels, vermuts, tassons de llet amb croissants i entrepans de calamars. La làpida de marbre del monument diu: «El Ejército Español a uno de sus héroes. II Mayo MDCCCXCI». Què va passar el 2 de maig del 1891 amb l’exèrcit espanyol? Res. Absolutament res. El que passa és que la inscripció de la làpida està mal redactada. Si digués el que hauria de dir, diria: «L’exèrcit espanyol a un dels seus herois del 2 de maig del 1808. 1891». El 1891 és l’any que van inaugurar el monument. En aquesta mateixa plaça i en aquestes mateixes cadires de La Revoltosa, mirant perplexos la làpida, deuen haver-se assegut davant d’un plat de mandonguilles de carn picada amb pèsols molts Miquels Icetes, vinguts de Barcelona per fer plurinacional i plurilingüe l’Estat.

De seguida es veu una mà diligent en la pàgina web ministerial. En prémer sobre la fletxa del costat de Castellano, en efecte, es desplega a la pantalla una llista breu, però esperançadora: Castellano –una altra vegada–, Català, Galego, Euskara i, sorpresa enorme: Valencià. Per acabar: English. Em refaig de pressa, però, perquè els valencians, els catalans i els mallorquins, i fins i tot els andorrans, ja tenim el cul pelat de suportar incongruències com aquestes, i em centre en la cosa del Català. El Valencià me’l reserve per a després.

En clicar damunt la paraula Català, la pantalla ha canviat d’aspecte, però no del tot. És cert que on abans deia Sede electrónica, Información al ciudadano o Publicaciones y bibliotecas, ara hi diu Seu electrònica, Informació al ciutadà i Publicacions i biblioteques. Però a sota de la paraula Actualitat, que substitueix Actualidad, les notícies del dia 23, 22 i així successivament continuen escrites en espanyol. No s’han molestat a traduir-les al català. Clique llavors damunt la finestra on diu Seu electrònica i la sospita es confirma: en la nova pantalla que apareix no han traduït absolutament res. Ni una paraula. Entre en Informació al ciutadà i el panorama sembla millor: aquí han traduït. Comence a llegir de dalt a baix: «Informació administrativa», «Protecció de dades personals» i, atenció, ja s’ha acabat: «Consulta telefónica». Podria ser un error en l’accent, però no. A continuació diu: «Teléfono de Cultura». Com que el ministeri és de Cultura i Esport, hi ha un telèfon per a la branca o secció de cultura i un per a la branca o secció d’esport, però tots dos es diuen «teléfono».

Diuen que el ministre Iceta començà a estudiar, primer, Química i, després, Economia, a la Universitat Autònoma de Barcelona, però que no va acabar els estudis en cap especialitat. No s’hi dedicava amb prou convicció. A la pàgina del ministeri que dirigeix, les traduccions semblen seguir el mateix destí. S’interrompen abruptament després de deu o dotze paraules. És això l’Espanya federal que vol el Partit dels Socialistes de Catalunya? Dues o tres frases en català al principi i, després, tot en castellà? I alerta, que no s’acaben aquí les bondats del plurilingüisme. Torne a l’inici i, en la llista d’opcions idiomàtiques, clique damunt la paraula Valencià. Al principi sembla que no ha canviat res, però després mire amb més deteniment i sí: on deia Seu electrònica ara hi diu Seu electrònique. «Electrònica» en català és «electrònique» de Vinaròs cap avall, segons els analfabets funcionals que es dediquen a aquestes coses en el Ministerio de Cultura.

I el pitjor de tot és que cada vegada hi ha més llocs on segueixen el seu exemple. A la pàgina web de Renfe, en la versió catalana són capaços d’escriure frases com aquesta: «Ja pots utilitzar els teus abonaments gratuïts en Cercanías/Rodalies i Media Distancia i els abonaments a meitat de preu en Alta Velocidad de Media Distancia i serveis comercials». Em negue a pensar que el ferroviari botifler que ho ha escrit no es recargolava de riure mentre destrossava la llengua. De fet, no es tracta d’una traducció, perquè en la pàgina en espanyol diu una cosa completament diferent. I en les versions anglesa i francesa també. Només el català, el gallec i l’èuscar suporten aquestes interferències. I la versió en «valencià»? La versió en «valencià» és idèntica a la catalana, però han eliminat l’expressió «rodalies» del binomi «Cercanías/Rodalies». Ara bé: més avall s’han descuidat i és perceptible la deixadesa. Mentre que el Ministerio de Cultura escrivia «Serveis al ciutadà» per als lectors catalans i «Servicis al ciutadà» per als lectors valencians, a la Renfe et diuen que, tant en els trens catalans com en els valencians, «la neteja, el confort i el servei a bord són la nostra prioritat», cosa que deixant els comentaris lingüístics a banda, és una mentida colossal.