El miracle laic de Sant MIM

Cada setembre, des de temps remots, la Mare de Déu de Sales ix en solemne processó per Sueca amb milers de devots que mostren fidelitat a la seua patrona. Uns dies més tard, finalitzades les festes patronals i des de fa ara 25 anys, la Mostra Internacional de Mim (MIM) recorre les seues sales, places i carrers per a convertir Sueca en el cor del teatre gestual. Un cor banyat d’arrossars que durant el seu quart de segle d’història no ha deixat de bategar amb les millors propostes del gènere, des de les més clàssiques o revisionistes, fins a les més rupturistes i innovadores. Espectacles presents amb més d’un centenar de companyies que han demostrat que l’expressió del pensament a través del gest i el moviment són una potent arma de seducció i comunicació capaç de poblar el silenci amb la música interior que desprenen els seus intèrprets.

Aquest ritme cardíac-escènic del MIM atrau cada any més de 22.000 espectadors amb ganes d’escoltar eixa música callada. Sueca multiplica els seus habitants durant cinc dies i resulta difícil, sense reserva prèvia, gaudir de la gastronomia dels seus bars i restaurants. Un fet semblant succeeix amb les entrades: de bon matí, unes hores abans d’obrir la finestreta, el públic ja fa una llarga cua. Alguns, fins i tot, acampen sobre l’asfalt per assegurar-se els primers llocs. No és gens estrany, per això, que l’alcalde de la ciutat, Salvador Campillo, proclamara el MIM en una ocasió «segon patró de Sueca», i el batejara, amb un senyal d’humor, com Sant MIM.

L’encarregat des dels seus inicis de vestir cada any aquest patró sui generis, de preservar la seua imatge, l’esperit i de mimar els seus fidels és Abel Guarinós. El mateix que va iniciar aquesta aventura artística en 1990 amb el col·lectiu Lluna Plena Teatre i que aconseguí implicar i seduir, econòmicament i emocionalment, les institucions públiques i privades que han fet possible la seua continuïtat al llarg del temps. La seua direcció i l’elecció d’un equip de treball entusiasta –el mateix que aquesta passada edició li va oferir un afectuós homenatge en l’escenari del Poliesportiu Cobert–, han aconseguit mantindre durant cinc lustres una programació atractiva i de qualitat per a tots els públics, i oferir cursos i classes magistrals impartides per mestres de la talla de Jacques Lecoq.

«25 anys de MIMs, de carícies i records» és el lema que va articular l’última edició del festival, en la qual es reposaren algunes de les joies escèniques que han passat pel seu fructífer recorregut. Des de la presència estel·lar del clown nord-americà Avner Einsenberg, qui va rebre una immensa ovació del públic; la dels talentosos valencians Maduixa Teatre; els catalans Cor de Teatre, amb unes veus magistrals i una gestualitat que mostren que l’humor pot ser un bon aliat de l’òpera; fins als madrilenys Yllana, entre molts altres, els muntatges van esgotar totes les entrades. Una edició en què també van brillar les carícies i els mims que l’organització va tindre amb el públic, com el gest de repartir els primers 5.000 programes de mà per les platges de la Ribera Baixa amb una cercavila orquestrat per la música de la banda del MIMt-i-cinc, creada ex professo per a l’efemèride, o la lectura en l’escenari del Bernat i Baldoví de milers de noms d’espectadors del MIM i el record als espectadors i actors que ja no estan entre nosaltres. No hi va faltar tampoc la copa de cavaMim que van degustar tots els assistents a la primera representació del festival o l’homenatge que Guarinós va retornar al seu equip abans d’una representació, que va estendre al públic fent-se un selfie amb ells. Comediants va posar la cirereta al pastís d’aquest aniversari acariciant la memòria dels espectadors amb una multitudinària acció festiva de carrer, amb pirotècnia de Ricardo Caballer, en la qual va exhibir els seus elements mitològics més representatius, com els seus titelles gegantins o els seus dimonis, un dels quals va lliscar per la façana des d’un terrat de set altures.

El reconeixement del MIM com a referent del teatre gestual en els països del nostre entorn, l’èxit de públic i l’aposta ferma de les institucions més enllà de la crisi constitueixen un autèntic miracle. Un miracle laic que fa possible cada any, al setembre, que Sueca es convertisca en la ciutat mimada i que el seu cor d’arròs i teatre continue bategant amb la mateixa energia que el primer dia.

Marta Borcha. Periodista

Article publicat al nº 397, corresponent a octubre de 2014