«El missioner anuncia l’Evangeli segons la cultura de cada lloc»

En una interessant entrevista de Javier Fariñas i Jaume Calveras (Mundo Negro, 4 de gener de 2023), i que convide els lectors de Saó a recuperar-la, el papa Francesc (com si estiguera pensant en el País Valencià), una vegada més va manifestar la importància de la inculturació de l’Església en cada poble i en cada cultura.

En aquesta entrevista, el papa deia que se sorprenia de la capacitat dels missioners «de ficar-se en la terra i respectar les cultures» i, a més, a «ajudar-les a desenvolupar-se». El papa destacava un fet del tot natural, i és que els missioners «no desarrelen la gent», ja que «anuncien l’Evangeli segons la cultura de cada lloc», a excepció del que passa a l’Església valenciana, on la majoria dels capellans anuncien l’Evangeli i celebren la fe només en castellà, arraconant de la litúrgia la llengua de sant Vicent Ferrer, com si no existira el valencià als nostres pobles. I és que «el que és catòlic», com deia el papa, «és això: respectar les cultures».

Com deia també el papa (i que els capellans valencians no entenen o no volen entendre), és que «no hi ha una cultura catòlica com a tal; sí un pensament catòlic, però en la catolicitat s’arrelen cada una de les cultures», ja que «el que és catòlic no té uniformitat, té harmonia, l’harmonia de les diferències. I eixa harmonia –continuava el papa– la fa l’Esperit Sant». Precisament per això, per la no-uniformitat de l’Església, com ho hem vist en el capellà alcudià Alexandre Alapont en els seus més de 50 anys a Zimbabwe, «un missioner respecta allò que troba en cada lloc, però no fa proselitisme, ni molt menys colonialisme», llevat, de nou, de la nostra jerarquia, que en menysprear la nostra llengua està tractant els cristians del País Valencià com si fórem una colònia de Castella.

Com deia el papa en aquesta entrevista, que hauria de ser de lectura obligada per a tots els capellans, religiosos i seminaristes valencians, «la fe s’incultura i l’Evangeli pren la cultura del poble». Així ho ha fet el papa quan en els seu viatges apostòlics ha utilitzat les llengües dels pobles que visitava. I això va ser Pentecostés amb el do de llengües, que manifestà la unitat i, alhora, la diversitat (no la uniformitat) de l’Església naixent.

A veure si el bisbe de Sogorb-Catelló i el d’Oriola-Alacant, els capellans, les religioses i els catequistes es prenen seriosament les paraules del papa Francesc i deixen d’arraconar dels nostres temples la llengua de sant Vicent Ferrer. Per això és important que l’arquebisbe Enric haja dit a Saó: «Que en les parròquies es pogués celebrar l’eucaristia en valencià hauria de ser el més normal».