La revista degana en valencià

El moment Alomar

21/04/2022

Enguany fa exactament vuitanta anys de la mort del polifacètic mallorquí Gabriel Alomar. L’ideòleg i polític illenc –gairebé el més important del segle XX– era fins fa poc temps un dels grans desconeguts dins l’esfera política i històrica de l’illa.

Alomar fou un home colossal que visqué a cavall entre final del segle XIX i la primera meitat del segle XX. L’adjectiu que –en la meva opinió– el defineix millor, no pot ser altre que el de colossal, ja que qualsevol esfera on intervenia, la dominava, n’era un expert. Arribant al punt en què trobem diversos Alomars dins una mateixa persona: l’educador, l’urbanista, l’ideòleg, el polític, el gran conferenciant i un llarg etcètera, que va fer fins i tot un manual de com ser un bon regidor.

Ara bé, malgrat això, no és un dels principals personatges dins l’imaginari històric col·lectiu de Mallorca. La gent sap que un tram de les avingudes de Ciutat porta per nom Gabriel Alomar, però ni saben realment qui fou ni saben les aportacions tan fonamentals que feu, com el Futurisme.

Es podria dir fins i tot que és més conegut a Catalunya que a determinats cercles mallorquins. Ara bé, no tot és negatiu; de fet, aquests últims anys l’Acadèmia, és a dir, la Universitat de les Illes Balears, s’hi ha dedicat de ple a reivindicar la seva figura impulsant actes com el congrés celebrat el 2017 al voltant de la seva figura i obra. Així i tot, les accions per reivindicar i recuperar la figura i l’obra d’Alomar no només es centren en l’àmbit acadèmic sinó que des de principi del present segle l’Editorial Moll –i actualment la Nova Editorial Moll– publica la col·lecció de les Obres Completes de Gabriel Alomar. A poc a poc van apareixent nous estudis, com el recentment publicat Republicanisme, catalanisme i socialisme de Xavier Milian i Roc Solà per Tigre de Paper i Lo Diable Gros.

Com era d’esperar, les institucions com l’Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca també s’han implicat en la commemoració d’actes en honor a Alomar, tant a l’estiu com a la tardor, en què es compliren els vuitanta anys de la seva mort. Ara bé, si alguna iniciativa ha dignificat al llarg de l’any han estat les jornades dutes a terme al mes de novembre a Barcelona i Palma. Aquestes jornades han estat conjuntament organitzades per les fundacions Darder Mascaró, la Gabriel Alomar i l’Institut Sobiranies amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Ajuntament de Palma, de l’Ajuntament de Barcelona i del Govern de les Illes Balears.

Aquestes jornades, que han portat per títol «El moment Alomar», han dignificat de valent la seva memòria i obra amb una pretensió ben clara: fer arribar a la societat qui fou Gabriel Alomar, la seva obra i com el seu pensament és, a dia d’avui, perfectament aplicable a qüestions de rigorosa actualitat.

Les jornades «El moment Alomar» s’inauguraren a Barcelona els dies 16, 17 i 18 de novembre amb una taula rodona a cada sessió. Els temes escollits per als tres dies representen, com s’ha dit abans, l’Alomar colossal, ja que es tractaren temes molt diversos com el de la primera taula que duia per títol «De la Catalunya ciutat a la nació xarxa: l’urbanisme i la territorialitat en Gabriel Alomar: Barcelona i la Catalunya Ciutat» amb Oriol Nel·lo, Margalida Mestre i Sebastià Sansó. La segona taula ja s’endinsà en l’Alomar més polític amb «Els orígens del catalanisme d’esquerres i el mallorquinisme polític», amb Roc Solà, Jordi Serrano, Jordi Pons i Dolors Marín. Finalment, la darrera taula rodona celebrada a Catalunya tractà l’Alomar més literari amb «Literatura, periodisme i publicisme en Gabriel Alomar», amb Pilar Arnau, Pere Rosselló i Francisca Niell.

La segona part de les jornades es celebrà a Palma els dies 22, 23 i 24 de novembre amb tres taules rodones també. La primera, «Gabriel Alomar. Ideòleg i polític» amb Antoni Vidal, Cosme Bonet i Francisca Niell. La segona sessió fou sobre el llegat de Gabriel Alomar, amb la intervenció de Toni Trobat, Maria Margalida Perelló Pons, Roc Solà i Francesca Gamundí. Finalment, la darrera sessió es centrà en «Illes Balears, Catalunya i País Valencià: futurs compartits», amb Jordi Muñoz, Anna Oliver, Pere Fullana i Josep Valero.

L’acte de clausura de les jornades fou a càrrec de Xavier Domènech i la presència de la Molt Honorable Presidenta del Govern de les Illes Balears, la Sra. Francina Armengol, i del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Pere Aragonès.