La revista degana en valencià

El monestir bizantí d’Elda

09/11/2020

El monaquisme, que va nàixer a Egipte entre els segles III i IV, s’estengué ràpidament a Palestina, Síria i el nord d’Àfrica, i també a la Gàl·lia, la Hispània, el centre d’Europa i fins a les Illes Britàniques. El monaquisme també arribà a la nostra terra, concretament a Elda. Amb les excavacions al jaciment anomenat el Monastil, s’ha identificat en aquesta ciutat del Vinalopó Mitja el primer monestir bizantí de la península Ibèrica.

Tant els experts de la Universitat d’Alacant com els del Museu d’Elda han arribat a la conclusió que el jaciment del Monastil és el primer monestir bizantí de la península. Aquesta identificació ha estat possible gràcies a la troballa d’uns pesos d’estat, que servien per a donar conformitat als pesos que utilitzaven els mercaders en les seues operacions mercantils. I és que al segle VI, l’emperador Justinià obligà les esglésies principals que tingueren els pesos d’estat per tal que els comerciants pogueren demostrar que els seus pesos, que utilitzaven en les transaccions comercials, estaven d’acord amb els oficials. Així, com ha dit el professor Antonio Manuel Poveda, director del Museu Arqueològic d’Elda i professor d’Història Antiga, les esglésies «garantien amb els seus pesos, la conformitat dels pesos dels mercaders». Amb això s’ha demostrat que el monestir bizantí d’Elda funcionà com a seu administrativa i fiscal bizantina per orde de l’emperador. D’ací que les restes arquitectòniques i els objectes litúrgics que s’han trobat en aquest jaciment han permès identificar a Elda una basílica bizantina, la primera desenterrada a l’Estat espanyol.

Ja el 1873 es va creure que en aquest jaciment hi podia haver un possible monestir, però va ser fa mig segle que es van trobar diversos materials arqueològics, que als anys huitanta l’arqueòleg Enric Llobregat va confirmar que pertanyien a un monestir cristià, concretament, bizantí.

Gràcies a les excavacions dirigides pel professor Antonio Manuel Poveda, s’ha trobat la base d’una columna octogonal, típica de l’arquitectura bizantina, i encara un píxide d’ivori per a guardar el pa eucarístic. I ha estat així com aquestes excavacions han demostrat que les restes arqueològiques trobades al Monastil pertanyen a una església bizantina de 84 metres quadrats, corresponent a un monestir grecooriental.

Els monjos, els qui vivien fa segles a Elda i els actuals, som hòmens dedicats a la pregària, al treball i l’acolliment, tres elements que fan de cada monestir una llar oberta a tots aquells que volen fer una experiència de silenci, per així afavorir la trobada amb Déu, amb els altres i amb un mateix.