La revista degana en valencià

El MuVIM exposa en ‘¿25 años de paz?’ el llavat d’imatge de la dictadura franquista per a legitimar el règim

27/04/2022

A principis dels seixanta, des del ministeri dirigit per Manuel Fraga es va idear una campanya propagandística per a canviar la legitimació del règim: la victòria en la Guerra Civil es va diluir, aparentment, davant el discurs que incidia en el desenvolupament, el benestar i el progrés. L’eslògan: 25 Anys de Pau: 25 Años de Paz.

En 1964, el llavors d’Informació i Turisme d’aquell moment, Manuel Fraga Iribarne, va posar en marxa —flanquejat pel seu cunyat, Carlos Robles Piquer— una de les majors operacions d’imatge conegudes en la nostra història recent. Ho feia amb la finalitat de commemorar el final de la Guerra Civil i, consegüentment, els vint-i-cinc anys de pau que els espanyols venien “gaudint” des de 1939.

Entorn d’aquella data comencen a veure’s els fruits del Pla d’Estabilització de 1959, amb una decidida obertura en l’econòmic, encara que eixos avanços no es tradueixen en canvis polítics. Però la dictadura vol donar una imatge d’estabilitat, pau i progrés, i dissenya una campanya amb exposicions, estrenes cinematogràfiques, festivals, publicacions, etc. amb els quals legitimar-se en els “feliços” anys seixanta del ‘desarrollismo’. L’eslògan utilitzat ho tenia tot a favor: 25 anys de Pau.

L’exposició «25 anys de pau? El llavat d’imatge del franquisme en 1964» que hui inaugura el MuVIM reflexiona sobre aquesta campanya «sempre des d’una anàlisi crítica dels discursos, dels dominants, però, igualment, dels no hegemònics» afirma la diputada del MuVIM, Glòria Tello, per a qui «a més de donar la paraula als sectors socials i polítics que es trobaven incòmodes amb el franquisme, el MuVIM no evita fer servir paraules com a intel·ligència quan ha de descriure el plantejament d’aquella enorme iniciativa de comunicació i manipulació política».

Una mostra, producció pròpia del museu de la Diputació, de grans dimensions i de molta complexitat discursiva, que ha suposat un enorme esforç de documentació i síntesi per part de l’equip del MuVIM: «em consta que estem davant una de les exposicions, de totes les realitzades mai a la ciutat de València, més decidides a intervenir en el debat cívic. El museu està preguntant-nos per qüestions decisives sobre el passat més o menys recent i, també, sobre la incidència d’aquell en el nostre present i futur» ha recalcat Gloria Tello en roda de premsa celebrada aquest matí en el museu.

Una exposició que és «producte d’una reflexió sorgida des de dins del museu. Una reflexió lliure realitzada en favor d’una societat lliure», ha remarcat Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, qui insisteix que el propòsit és posar a la disposició del públic «una mostra amb la qual revisar, amb llum i taquígrafs, un esdeveniment tan significatiu en la història política, social i cultural d’Espanya».

Cartells, portades de llibres i revistes, caràtules de discos… permeten un viatge en el temps a l’Espanya dels anys 60 i 70 de la mà de destacats testimonis del disseny gràfic a través d’una exposició que el MuVIM ha volgut convertir «en un exponent de la qualitat del disseny expositiu a la València actual» en paraules de Griñó, qui ha recordat que aquesta mostra «es realitza en el marc de la capitalitat mundial del disseny que ostenta aquest any nostre Cap i Casal», a més d’agrair la gran faena realitzada per Eusebio López en aquest sentit.

Un projecte d’enormes dimensions

«L’objectiu principal d’aquesta exposició és rememorar aquell llavat d’imatge de 1964, que pretenia ocultar la naturalesa fonamentalment autoritària, i repressiva, del franquisme desenvolupista» indica Rafael Company, director del MuVIM i comissari de la mostra. Van ser nou mesos d’intensa activitat cultural, religiosa, esportiva, política, militar… amb els quals enaltir el desenvolupament econòmic, insuflant esperança i optimisme entre la ciutadania, al mateix temps que es pretenia millorar la percepció exterior d’Espanya, molt perjudicada per les executòries cruels del govern franquista en 1962 i 1963: la repressió sobre els miners vaguistes d’Astúries i sobre els participants en el “Contuberni” de Munic, i els afusellaments de dos militants anarquistes i del dirigent comunista Julián Grimau.

«Este ‘desarrollismo’, o –segon franquisme-, va ser posterior al Pla d’Estabilització Econòmica de 1959, la qual cosa va permetre al règim publicitar-se gràcies als plans de desenvolupament, a l’arribada del turisme de masses o la generalització dels electrodomèstics i de l’automòbil. L’autarquia havia passat a la història» afirma Company, per a qui cal recordar, en canvi, que «l’escenari polític de 1964 es caracteritzava per l’existència d’un dictador omnipotent i d’un únic partit legal, el control total de la informació, la posició subalterna de la dona, la persecució de conductes considerades immorals o rebels, la repressió de vagues i sindicalistes, les tortures, la presó, la pena de mort… i és que el panorama cultural, polític i social distava molt de ser tan idíl·lic com el poder franquista pretenia».

Grans cartells van inundar les ciutats, i es va posar a prova –amb notable èxit– la capacitat seductora del ‘desarrollismo’ franquista, que va buscar el suport d’una obra gràfica renovadora, amb gran força visual. Tot això es mostra en l’exposició al mateix temps, que, «com a museu adscrit a una administració pública democràtica, ens considerem en l’obligació de fer pedagogia del que la dictadura va suposar per a diverses generacions i, per extensió, pot significar encara hui» conclou el director del museu Rafael Company.

L’exposició «¿25 años de paz? El llavat d’imatge del franquisme en 1964» podrà ser visitada en el MuVIM, gratuïtament, fins al mes d’octubre.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top