Aquestes són les valentes paraules del papa Francesc a l’entrevista que Davide Banzato li va fer a la Casa Santa Marta.
Un any després que les tropes de Putin envaïssin Ucraïna, el papa deia en aquesta entrevista que «una guerra és ferotge», sobretot pel dolor i la mort de tantes i tantes persones, i també perquè «ha provocat una crisi econòmica i financera» a tot el món, que afecta, d’una manera especial, els més pobres. El papa ens recorda el drama dels xiquets ucraïnesos que «han oblidat somriure», i «treure un somriure a un infant –com diu el papa– és una tragèdia».
La guerra desencadenada per Putin, amb la mort de soldats i civils ucraïnesos (i també de soldats russos) és, una altra vegada, com a la Bíblia: la mort d’Abel a mans de Caín. El papa, que ha denunciat diverses vegades la indústria bèl·lica i la fam de tants milions de persones, afirma en aquesta entrevista que «si durant un any no es fabricaren armes (m’ho va dir un tècnic), s’acabaria la fam al món».
El papa es pregunta també: «I per què una guerra?». I ell mateix es responia: «Perquè normalment un govern, quan es debilita una miqueta, necessita una guerra per recuperar-se», una estratègia que el papa qualifica així: «És molt lleig».
Davant el drama de la guerra i de la fam, el papa ens convida a «mirar horitzons diferents», perquè «mirar els horitzons de la vida significa mirar l’esperança». El crit del papa a favor de la pau s’adreça sobretot als jóvens, als quals els demana que «cadascun de vosaltres es convertesca en un poeta de la pau». Per això Francesc convida el jovent «a pensar d’una manera gran, inspirats en l’exemple de Martin Luther King i en el papa Joan XXIII i la seva encíclica, Pau a la terra». El papa Francesc, que demana que els jóvens siguen artesans de pau, els encoratja a «tindre gestos d’acollida, de trobada, de compassió, de perdó, de servei», gestos, com diu el papa, «fets amb el cor». El papa ha demanat també que «el príncep de la pau porte consol als cors ferits i a les nacions en guerra», com a Ucraïna i a tants països que viuen l’horror de l’odi i la violència.
Caldria que els polítics recordaren que la venda i la compra d’armes taca de sang els governs que fan negoci amb la mort dels qui cauen al front de guerra, ja que el material bèl·lic que fabriquen està matant milers de germans nostres. I si la venda d’armes és una immoralitat, encara ho és més si tenim en compte que un any sense fabricar armes acabaria amb la fam en el món. Els diners destinats a fabricar armes maten de fam milions de persones.
Com n’és, de difícil, arribar a un acord, no guardar rancor, donar la mà a l’enemic, acceptar la majoria. Ser justos, en definitiva.
Revista número 496. Novembre 2023.