30/08/2022
«Els monuments fallers desprenen el grau de coneixement social de lideratges polítics i les percepcions ciutadanes»
Diuen que a València no ets ningú fins que no t’han fet ninot de falla. A priori, aquesta expressió col·loquial dista molt de la realitat, ja que hi ha grans científics, artistes o esportistes –per posar-ne uns casos– que tenen renom internacional i que mai han estat cremats o indultats en la festa fallera. No obstant això, si ens centrem en el grau de popularitat, la cosa canvia.
Efectivament, els monuments fallers poden ser un termòmetre del grau de coneixement social de persones de renom i de certs lideratges (dels recents i dels consolidats). Una volta per les principals falles del cap i casal et serveix per a fer-te una idea dels polítics que destaquen tant en l’àmbit estatal com el municipal i autonòmic. Del Pedro Sánchez ja consolidat a la nova líder morada Yolanda Díaz, de la guerra oberta en el PP, passant per la situació del Borbó i la Casa Reial. Tots ells sota l’atenta mirada de Ximo Puig i Mónica Oltra, els dos polítics valencians indiscutibles; que hi falte la tercera pota del Botànic és símptoma de la poca visibilitat i exposició mediàtica que té Podem a escala autonòmica. I ja que parlem d’absències, segurament l’entorn dels populars ha trobat a faltar un ninot de Carlos Mazón amb qui poder fotografiar-se. Potser aquest fet –simple, però significatiu– els faça posar-se les piles i treballar encara molt més una campanya de notorietat del candidat a la Presidència de la Generalitat més enllà del territori alacantí.
Els que no han faltat com a objecte de sàtira i crítica són els polítics locals, amb dues grans figures principals: Ribó, com l’alcalde que vehicula les lloances i crítiques de tot el Govern del Rialto, i Grezzi, que any rere any té ninots assegurats per l’aposta per una política de mobilitat a favor dels vianants i en contra dels cotxes. Ara bé, la gran majoria de representants de tots els colors polítics han tingut el seu ninot plantat.
Déiem adés que els ninots són un termòmetre que mesura el grau de popularitat, però també ens mostren els temes candents: carrils bici, increment de l’IVA, problemes al camp valencià… La bona lectura d’aquests pot ajudar a detectar nínxols on poder treballar políticament de cara a les eleccions municipals de maig de 2023. No ens oblidem que, tot i que les Falles de l’any vinent seran clau, enguany la maquinària ja s’ha posat en marxa i els polítics han estat a peu de carrer fent campanya. La diferència és que aquest 2022 ha estat orientada a mobilitzar i reafirmar els seus (anant a comissions, tallers i actes propers o simpatitzants), i la del 2023 servirà per a convéncer els indecisos, els que dubten entre una o altra opció.
Les festes populars sempre són una oportunitat de la classe política per a deixar-se veure a peu de carrer, reunir-se amb entitats, comerços, parlar amb la gent i, en definitiva, treballar la notorietat i la reputació. Des dels pobles més menuts amb les festes patronals fins als municipis més grans –com ha sigut el cas de les Falles, però també de la Magdalena o les Fogueres d’Alacant–, totes les formacions polítiques les aprofiten, en major o menor mesura, tot i no tenir un ninot. La fita serà aconseguir-lo per al 2023; voldrà dir que han fet bé la feina.